Mai no acorralis un nihilista pol¨ªtic

Suposar¨¦, potser ing¨¨nuament, que les accions empreses per Pedro S¨¢nchez despr¨¦s de les eleccions generals no formaven part d¡¯una sofisticada com¨¨dia destinada a repetir eleccions per intentar fagocitar Podem.

Suposar¨¦ que S¨¢nchez, davant de la can?¨® que alg¨² sembla que li xiuxiueja a l¡¯o?da, ¡°a mi em surten els n¨²meros, Pedro, si Podem apareix com si fos intransigent¡±, va tenir un sa atac d¡¯escepticisme i no va voler arriscar-se que la fr¨¤gil minoria de la dreta (ja que aix¨° ¨¦s el que est¨¤ en joc, no una inexistent majoria d¡¯esquerra) deix¨¦s de ser-ho en unes noves eleccions.

Abandonant una estona el meu esperit shakespeari¨¤, suposar¨¦, en fi, que les negociacions amb Podem per a la investidura van ser i estan sent genu?nes.

Si les coses s¨®n aix¨ª, a Pedro S¨¢nchez se li hauria d¡¯haver notat menys que sabia que Podem nom¨¦s podia tenir una actitud raonable, per m¨¦s mal que faci a Pablo Iglesias: donar suport a la investidura b¨¤sicament a qualsevol preu, la qual cosa ¨¦s tant com investir S¨¢nchez fins i tot a canvi de res.

I a Iglesias li convindria dissimular una mica que entre el dolor i el no-res, ell, a difer¨¨ncia de Faulkner, no t¨¦ gaires problemes per triar el no-res.

Amb aix¨° no estic suggerint que les responsabilitats davant d¡¯un frac¨¤s definitiu de les negociacions es reparteixin de manera equitativa entre PSOE i Podem. Si hi ha repetici¨® d¡¯eleccions, el PSOE tindria m¨¦s responsabilitat pol¨ªtica, ja que ¨¦s qui t¨¦ m¨¦s marge de maniobra. I, a m¨¦s a m¨¦s, seria m¨¦s responsable del frac¨¤s perqu¨¨ a hores d¡¯ara ¨C despr¨¦s del que va passar el 2016 ¨C Pedro S¨¢nchez ja hauria de saber que no hi ha cap idea pitjor que la d¡¯acorralar Iglesias, alg¨² que en inclinar-se pel no-res fa visible la seva adhesi¨® a un tipus de nihilisme pol¨ªtic rar.

Dic tot aix¨°, recordeu, suposant que la voluntat de negociar per part del PSOE va ser sempre transparent i que la can?¨® de l¡¯¡°a mi em surten els n¨²meros, Pedro¡± va quedar per al disc de rareses.

Per¨° que Pedro S¨¢nchez tingui m¨¦s responsabilitat no vol dir que el seu paper per sortir del laberint en el qual est¨¤ ficat no sigui dif¨ªcil. (Una vegada em van explicar el truc per sortir de qualsevol laberint. En realitat no ¨¦s un truc, ¨¦s l¨°gica pura, i molta gent segurament ja el coneix. No el revelar¨¦ aqu¨ª perqu¨¨, en qualsevol cas, del laberint en el qual hi ha S¨¢nchez i Iglesias no se surt amb pura l¨°gica, sin¨® amb alguna cosa m¨¦s subtil o almenys m¨¦s inexacte.)

Hi ha una cosa que hauria d¡¯haver estat imprescindible en l¡¯enfocament de S¨¢nchez per sortir del laberint i que seguir¨¤ sent-ho si es repeteixen els resultats electorals. S¨¢nchez hauria de convertir el fet que Podem nom¨¦s t¨¦ una alternativa raonable ¨C donar suport a la investidura ¨C en el punt de partida de la conversa, no en el final. La meva impressi¨®, provant de llegir entre l¨ªnies les declaracions dels dirigents del PSOE i de Podem, ¨¦s que les converses de la negociaci¨® es precipiten massa r¨¤pid cap a aquesta aspra i inevitable circumst¨¤ncia. No hi ha cap necessitat de recordar permanentment a Podem que t¨¦ aquesta espasa de D¨¤mocles sobre el cap. Un cop assumida aquesta premissa, s¡¯obre un ventall d¡¯opcions interessants.

En particular, la que proposa el sector anticapitalista de Podem em sembla valuosa i digna de ser portada a la pr¨¤ctica. Es tractaria d¡¯investir S¨¢nchez quedant-se fora del Govern per¨° fent que S¨¢nchez es comprometi a una s¨¨rie d¡¯iniciatives legislatives de pes social. Aix¨° donaria peu a tres coses.

Permetria condicionar i en certa mesura controlar des de fora el Govern, obligant-lo a mirar cap a l¡¯esquerra al Congr¨¦s ja que, malgrat que alguns encara somien que Cs doni suport a S¨¢nchez, l¡¯esbojarrada carrera entre les dretes condemna Rivera a abandonar el centre tamb¨¦ en seu parlament¨¤ria. A m¨¦s a m¨¦s, aquesta opci¨® encaixa b¨¦ amb l¡¯esperit del 15-M, que veia amb sospites els pol¨ªtics que es condu?en prioritzant c¨¤rrecs institucionals.

I, finalment, actuaria com un aparell de rajos X. Si el PSOE rebutg¨¦s l¡¯oferta que li permet tenir tot el poder executiu (encara que fos amb algunes incomoditats parlament¨¤ries, del tot assumibles per a un partit que es diu socialdem¨°crata), alguns ens sentir¨ªem legitimats per recuperar el nostre esperit shakespeari¨¤; quedaria aix¨ª revelat que les negociacions van ser sempre una com¨¨dia per consumir temps fins a la potencial trag¨¨dia d¡¯una nova convocat¨°ria d¡¯eleccions.