Calders, contra l¡¯apocalipsi

L'Exposici¨® Internacional del 1929 va imposar un tipus d'urbanisme a Barcelona ¡°fet, espiritualment i materialment, de guix i escaiola¡±, mentre la font de Carles Bu?gas va obligar al fet que tota l'aigua de la ciutat adquir¨ªs ¡°uns colors i una consist¨¨ncia de pastisseria barata, per enganyar babaus¡±. A?El mar, la novel¡¤la amb qu¨¨ Blai Bonet va guanyar el premi Joanot Martorell el 1957, els personatges ¡°sembla que no tenen cap altra mania que cordar-se i descordar-se els pantalons, elevar els cabells a la categoria d'imatge l¨ªrica i orinar-se a sobre per celebrar qualsevol ocasi¨® (¡­) hi ha un homosexualisme incestu¨®s que provoca un f¨¤stic aut¨¨ntic, perdurable, total¡±. Mentrestant, Josep Pla ¡°nom¨¦s t¨¦ tres o quatre primers llibres extraordinaris¡± i despr¨¦s baixa perqu¨¨ ¡°ha tendit a imitar-se a si mateix i a repetir unes id¨¨ntiques maneres de dir i adjectivar. Aix¨° ¨²ltim ha estat una de les seves malediccions¡±. I tot passa en una Espanya ¡°amb m¨¦s vocaci¨® africanista que europeista¡±...

Encara que no hi hagi ni una sola paraula grollera, les afirmacions podrien atribuir-se a molts opinadors morda?os i oportunistes, per¨° pocs les associarien a l'afable figura de Pere Calders (Barcelona, 1912-1994). ¡°Era petit, prim i baix, per¨° en¨¨rgic i no s'acoquinaba amb res; ja de gran, amb intenci¨® de robar-li, uns se li van acostar amb l'excusa d'oferir-li droga: ¡®Mar¨ªa? Per¨° en teniu de bona de veritat, forta, o no?¡¯, els va desarmar¡±, recorda avui la seva filla petita Tess Calders. ¡°A la Guerra Civil va ser voluntari, recordem-ho¡­ Em molesta aquesta imatge del somiador sempre als n¨²vols, alegre, juganer i fantasi¨®s, com si fos un lir¨®: el seu discurs era molt m¨¦s transcendent i deia coses dur¨ªssimes¡±, sost¨¦ la filla davant l'asseveraci¨® de Diana Coromines, neta de l'escriptor i compiladora de Pere Calders. Sobre el feixisme, l¡¯exili i la censura (Rosa dels Vents). Amb els sis relats dist¨°pics, cinc vinyetes de L¡¯Esquella de la Torratxa i 88 articles period¨ªstics de deu cap?aleres diferents (Diari Mercantil, Serra d¡¯Or, Tele-Estel, Avui¡­), escrits entre el 1933 i el 1994, que ha reunit del seu avi, Coromines tamb¨¦ vol ¡°trencar el t¨°pic d'aquest Calders il¡¤luminat, fant¨¤stic, i veure que despr¨¦s de la seva obra liter¨¤ria hi ha tamb¨¦ un comprom¨ªs pol¨ªtic molt arrelat en la realitat, de qu¨¨ se l'ha volgut desposseir perqu¨¨ aquest tipus de reflexions no amagaven que Catalunya ¨¦s un pa¨ªs ocupat¡±, sost¨¦ sobre qui, en un dels textos, es declara ¡°nacionalista¡±, sentiment que, de vegades, ¡°se m'inclinava cap a l'independentisme radical¡±.

¡°Els articles ajuden a interpretar els contes dist¨°pics, en qu¨¨ de vegades hi ha frases i idees gaireb¨¦ id¨¨ntiques¡±, justifica la mixtura Coromines. El tercer llibre que recopila l'obra period¨ªstica de Calders, despr¨¦s d'El desordre p¨²blic (1985) i Mesures, prodigis i alarmes (1994), hi ha potser cinc obsessions que cusen els textos i mostren l'autor de Cr¨°niques de la veritat oculta bastant allunyat del seu arquetip. Un escriptor contra l'apocalipsi.

Distopies vision¨¤ries. En el manifest futurista de Marinetti o en els megal¨°mans projectes urban¨ªstics per a Roma de Mussolini s'anuncia a veus el feixisme, crida Calders; igual que l'¡°Alemanya per sobre de tot!¡±, que recull que es vocifera amb Hitler (i que avui recorda l'¡°American, First!¡±, de Trump). Tot ho constata en articles primerencs del 1933 al?Diari Mercantil a qu¨¨ el va portar el seu amic, l'editor Josep Jan¨¦s. hi ha alguna cosa que sempre l'alerta i el fa t¨¦mer, sensaci¨® que normalment ha de garbellar amb la seva idiosincr¨¤tica i subtil ironia. Igual que davant la caiguda de la URSS i del comunisme, un ¡°dolent imprescindible, com el dimoni d'Els Pastorets. Qu¨¨ seria d'Els Pastorets sense el dimoni?¡±, llan?a ja el 1991. Igual que un any despr¨¦s dubta de l'articulaci¨® de la llavors Comunitat Europea, on It¨¤lia i Alemanya es blinden davant els refugiats de la Iugosl¨¤via en descomposici¨®. O en veure l'inici del Gran Germ¨¤ de les corporacions a partir de la domiciliaci¨® banc¨¤ria obligat¨°ria dels rebuts. Inquietantment actual. ¡°Calders desconfia de l'estabilitat i de l'euf¨°ria permanents que es ven al m¨®n occidental; a mesura que s'obren possibilitats dist¨°piques, es fa realitat la distopia i aix¨° ho percep i ho reflecteix perfectament¡±, diu Coromines. D'aqu¨ª va n¨¦ixer el llibre: The Massachusetts Review va incloure, en un monogr¨¤fic sobre distopies fetes realitat, tres relats de Calders. Aqu¨ª n'hi ha un d'incl¨°s, La ratlla i el desig. La neta en va incorporar d'altres i va tra?ar enlla?os amb?els articles.

Literatura de mis¨¨ria i plor. Calders va passar bona part de la seva vida, a partir del 1958, defensant aferrissadament la seva literatura formalment fant¨¤stica dels temps del realisme hist¨°ric-social que imposaven mandarins culturals encap?alats per Joaquim Molas i el seu llibre La literatura de postguerra. Va dedicar fins a una s¨¨rie de sis articles a Serra d¡¯Or a rebatre aquesta necessitat de fer ficci¨® com a ¡°aportaci¨® a l'estad¨ªstica de la mis¨¨ria i del plor¡±, carregada de ¡°trastorns silvestres¡±, on fins i tot, si ¨¦s necessari, ¡°es transforma els pagesos en energ¨²mens sanguinaris per fer drames rurals moderns¡±. Cansat que se l'acusi a ell i altres de la seva generaci¨® de fer evasi¨®, literatura ahist¨®rica o llibres ¡°des de les altures divines¡±, Calders defensa ¡°un humor reflexiu que intenta, amb el somriure com a bistur¨ª, penetrar profundament les diverses capes de l'¨¤nima¡±. I en un moment esclata. Finament, com sempre: ¡°Vaig veure poetes, d'aquests 'fora de temps', vestits de soldats, que no feien el servei militar en prov¨ªncies sin¨® en fronts on la gent moria amb un clar¨ªssim realisme hist¨°ric¡±. La pol¨¨mica va comportar el seu ostracisme a Serra d¡¯Or.

Candel i altres autocensures. ¡°Al carrer ens assenyalaven com els fills dels divorciats i no podies dir res sobre pol¨ªtica¡±, recorda Tess Calders com a exemple de la Catalunya moralment tancada, grisa i espantadissa que van trobar en tornar de l'exili a M¨¨xic, el 1962. L'escriptor ho va comprovar diverses vegades, especialment quan en comentar l'¨¨xit de Paco Candel, Els altres catalans, va apuntar el contrasentit de la miserable vida que portaven els immigrants en una Catalunya cara i que tampoc tenia prou poder industrial per absorbir aquest flux de peons, ¡°inflaci¨® demogr¨¤fica¡± per la qual proposava intervencions pol¨ªtiques al seu lloc d'origen, semblant al que suggeriria anys despr¨¦s amb l'emigraci¨® a Europa. No va ser ben ent¨¨s, creu Coromines, com li va passar amb algun altre tema sobre el feminisme de les dones o el suposat tracte despectiu als indis mexicans que alguns van voler llegir en el seu?Aqu¨ª descansa Nevares. ¡°Catalunya era, com avui, un pa¨ªs poc acostumat al debat d'idees, d'una correcci¨® pol¨ªtica que juga a favor dels seus contrincants; hi havia molta autocensura¡±, sost¨¦ Coromines, periodista i traductora, que va treballar al Diplocat fins a l'aplicaci¨® de l'article 155.

Cotxes i altres trastos. El pla passaria per apagar tots els sem¨¤fors de la ciutat i suspendre durant 24 hores tota normativa municipal sobre tr¨¤fic. El resultat seria un caos tan gran que s'acabaria amb els cotxes, destrossats entre si. Podria ser uns dels seus relats, per¨° ¨¦s la tesi fant¨¤stica que deixa anar Calders, ja el 1989, en un article per atacar una de les seves b¨¨sties negres: el vehicle, la contaminaci¨® i la seva invasi¨® ciutadana. Per¨° tamb¨¦ apunten la brut¨ªcia dels carrers, les obres eternes o l'abandonament dels malalts plataners. ?s el Calders de proximitat c¨ªvica, ecologista, ja intervinguts a mitjans dels vuitanta. Un visionari? ¡°Amb el cotxe no podia: ell era un desastre conduint, un perill total¡­ Per¨° no, passa que estava al cas de tot: cada mat¨ª llegia mitja dotzena de diaris, n'hi havia un parell d'estrangers; li encantava la tecnologia: va ser dels primers que van tenir ordinador, un aparell amb una petita tele i un transistor...; avui l'haur¨ªem de portar a desintoxicar perqu¨¨ canviaria de m¨°bil cada dia¡±, fa broma la seva filla.

Independentisme radical. En un article del febrer del 1992, Calders admet ser nacionalista, sentiment que, de vegades, ¡°se m'inclinava en l'independentisme radical¡±. En els textos hi va deixant mostres d'aix¨°, sempre sota les premisses de l'humor i, sobretot, la ironia, les seves pocions per tocar coses m¨¦s greus: rebutja la hipot¨¨tica proposta de traslladar el Senat espanyol a Barcelona, lamenta que Madrid ens torni a passar per davant en exposar l'artista Piero Manzoni, l'autor de Merde d¡¯artiste (pots amb deposicions) i, fins i tot, es mostra contrari al fet que la festa liter¨¤ria de la Nit de Santa Ll¨²cia itiner¨¦s per Catalunya perqu¨¨ ¨¦s Barcelona la que necessita ¡°el refor? de tots els ¨°rgans que configuren la nostra naci¨®¡±. Qu¨¨ pensaria avui Calders davant la situaci¨® generada pel proc¨¦s? ¡°Ell era independentista, i si b¨¦ estaria sorpr¨¨s i emocionat amb les manifestacions i el que va passar a l'octubre del 2017, no estaria gens d'acord amb la decisi¨® dels pol¨ªtics catalans despr¨¦s de l'1-O. Ell se l'hauria cregut i despr¨¦s s'hauria quedat de pedra, i s'hauria emportat una decepci¨® maj¨²scula¡±, conjecturen a l'un¨ªson Tess Calders i Coromines. La filla recorda: ¡°Va militar de jove a la Palestra de Josep Maria Batista i Roca, i el Sis d¡¯Octubre del 1934 va ser dels que es van tancar al Coliseum, amb una escopeta que no funcionava¡­ Deia que era pacifista, per¨° que hi havia moments que s'havia de donar tot el que s'havia donar¡­¡±. En el llibre ho fa.