Deu anys de ¡®La paraula¡¯

Joaquim Nadal, aleshores conseller de Pol¨ªtica Territorial i Obres P¨²bliques, s¡¯asseia al ple del Parlament despr¨¦s de respondre a una pregunta de la diputada socialista Teresa Estruch sobre l¡¯aeroport corporatiu de l¡¯Anoia. Deuria ser una sessi¨® tediosa del juliol de ja fa deu anys, quan per primer cop a la cambra catalana es va donar veu a una ¡°personalitat rellevant¡±, d¡¯acord amb el reglament, per intervenir en el ple. Es tractava del fil¨°leg Joan Sol¨¤, recent Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes i sens dubte la figura m¨¦s destacada llavors en el terreny de la llengua, tant per la seva colossal capacitat de treball en la descripci¨® del catal¨¤ com per una habilitat comunicativa inaudita a l¡¯hora de fer accessibles al gran p¨²blic els aspectes m¨¦s foscos de la gram¨¤tica. Sol¨¤ hi era doncs convidat a fer un parlament, titulat La paraula, que deu anys despr¨¦s conserva una vig¨¨ncia innegable.

Conscient de la singularitat del moment, Joan Sol¨¤ va fer una radiografia de la llengua que emparentava amb altres an¨¤lisis similars de personalitats hist¨°riques i moments diversos, com ho va ser el discurs d¡¯?ngel Guimer¨¤ a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s de 1895 o el de Pompeu Fabra als Jocs Florals de 1934, i tra?ava un diagn¨°stic sobre el catal¨¤ al voltant de tres eixos respecte de la seva ¡°mala salut¡±: la mala salut pol¨ªtica, la mala salut social i la mala salut filol¨°gica. Una d¨¨cada despr¨¦s (la d¨¨cada m¨¦s intensa de la hist¨°ria recent), hi ha hagut alguna millora?

Pel que fa a la salut pol¨ªtica, la situaci¨® ha empitjorat. Ja lamentava aleshores Sol¨¤ els resultats del pacte constitucional, quan ¡°es va cometre la gran debilitat d¡¯acceptar la desigualtat legal de les lleng¨¹es de l¡¯Estat¡±. La carta magna consagra un Estat monoling¨¹e en castell¨¤ i permet que les comunitats que ho vulguin puguin tenir una llengua cooficial, per¨° el deure de saber castell¨¤ i no catal¨¤ ¨¦s di¨¤fan en favor de la primera, i els intents d¡¯equiparar totes dues lleng¨¹es a trav¨¦s del nou Estatut van quedar castrats en la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional del 2010. A m¨¦s, els retocs dels magistrats sobre els articles relatius a l¡¯ensenyament no han servit sin¨® per minar encara m¨¦s la pres¨¨ncia del catal¨¤ a l¡¯escola.

Quant a la salut social, la situaci¨® tampoc millora. Fa deu anys Sol¨¤ alertava de la desigualtat en l¡¯¨²s social, sobretot a l¡¯escola, on ¡°s¡¯estudia catal¨¤ en el sagrat clos de les aules per¨° es parla castell¨¤ en l¡¯¨¤mbit lliure, obert i alegre del pati¡±, i la percepci¨® continua essent la mateixa, si no m¨¦s acusada. Des de llavors hem rebut el lliurament de dues entregues de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics de la Poblaci¨® (2013 i 2018), i els nivells d¡¯¨²s de la llengua mantenen una constant amb lleugeres variacions que, amb ulls generosos, mouen a l¡¯optimisme, per¨° que, alhora, revelen un estancament descoratjador en les mesures de foment de la llengua. En lloc de dir ¡°el catal¨¤ s¡¯acaba¡± (avui s¨®n ben pocs els que auguren una extinci¨® a curt termini), ja hi ha qui diu ¡°el catal¨¤ s¡¯apaga¡±, una afirmaci¨® molt m¨¦s realista i, a la vegada, preocupant.

I sobre salut filol¨°gica tampoc anem b¨¦. Sol¨¤ feia incid¨¨ncia en el grau d¡¯interfer¨¨ncia que t¨¦ el catal¨¤ avui dia respecte del castell¨¤ (¡°molts programes de r¨¤dio i televisi¨® adopten impunement aquest pastitx des de fa d¨¨cades¡±) i en les constants inseguretats que aix¨° genera, amb la indigna necessitat que hem acabat tenint de generar un volum ingent de recursos sobre barbarismes i altres incorreccions, cosa que no passa en altres lleng¨¹es. I en aquest ¨¤mbit ens hem abocat a l¡¯esperpent: aix¨ª com hi ha ling¨¹istes que de bona fe han agafat el testimoni de Sol¨¤ contra la interfer¨¨ncia biling¨¹e, tamb¨¦ ha aparegut una corrua d¡¯il¡¤luminats que des de les xarxes socials s¡¯han erigit en ap¨°stols d¡¯un presumpte catal¨¤ genu¨ª i que es dediquen a esporgar el diccionari per elaborar llistes de paraules ben catalanes que els s¨®n sospitoses. En deu anys la interfer¨¨ncia no ha cedit i la inseguretat ha augmentat.

Per¨° tot s¡¯acaba i el Parlament t¨¦ la seva pr¨°pia din¨¤mica. Joan Sol¨¤ va arreplegar els seus papers sota els aplaudiments de la majoria de diputats, el silenci dels parlamentaris del Partit Popular i l¡¯abs¨¨ncia dels tres de Ciutadans, i va desapar¨¨ixer per un lateral mentre el ple comen?ava el debat sobre la llei d¡¯espectacles p¨²blics i activitats recreatives.