Pompeu Fabra, art¨ªfex del catal¨¤ literari modern

Aquest dimarts fa cent-cinquanta anys que va n¨¦ixer Pompeu Fabra, l¡¯home que va encap?alar, en gran part va executar i en bona mesura va acomplir el proc¨¦s de codificaci¨® del catal¨¤ o, per dir-ho com a ell plauria, l¡¯elaboraci¨® de la llengua liter¨¤ria moderna. Sum¨¤riament, aix¨° significava dotar la llengua escrita d¡¯una ortografia unificada i universalment acceptada, d¡¯una definici¨® preliminar de la seva estructura gramatical i d¡¯un inventari l¨¨xic que havia d¡¯incloure un desenvolupament terminol¨°gic i neol¨°gic, ¨¦s a dir, dotar-la dels instruments que n¡¯havien de fer una llengua apta a les necessitats expressives d¡¯una societat moderna, urbana i avan?ada ¨Capta, ben ent¨¨s, per a la civilitat, per als nous costums, per a les arts i per a la ci¨¨ncia.

Aquest proc¨¦s s¡¯inseria en el projecte de construcci¨® nacional promogut per la burgesia industrial il¡¤lustrada de l¡¯¨¨poca amb el suport massiu del catalanisme d¡¯arrel popular. Els avatars de la hist¨°ria havien interromput la funcionalitat de la llengua catalana en certs ¨¤mbits des del segle XVI, per¨° aquesta mai no havia deixat de ser la llengua parlada per la gent ¨Cal mas, al taller, a la botiga, a la f¨¤brica i a casa: aquells al¡¤ludits industrials tancaven tractes en catal¨¤, per b¨¦ que lliuraven albarans, factures i correspond¨¨ncia en castell¨¤, l¡¯¨²nica llengua escrita que els havia ensenyat l¡¯escola.

La Renaixen?a del segle XIX havia representat la represa del catal¨¤ com a llengua aut¨°noma en escrits literaris; l¡¯¨¨mfasi era en la recuperaci¨® funcional: el comprom¨ªs amb la forma de la llengua emprada era cosa de cadasc¨² i objecte de litigi p¨²blic. A les acaballes del segle, el debat sobre la llengua havia esdevingut un debat sobre la seva imatge escrita, sobre l¡¯ortografia catalana.

Fabra mateix va entendre la comesa de construir una llengua liter¨¤ria comuna com una ¡°acci¨® patri¨°tica¡± ¨Ca l¡¯¨¨xit de la qual tothom estava cridat i se n¡¯esperava el comprom¨ªs: els escriptors i homes de lletres de primer, per¨° tamb¨¦ la gent culta i el poble ras¨C i no era estrany llegir-li expressions com ¡°ortografia nacional¡± i altres. De prefer¨¨ncia, s¡¯hi referia com l¡¯obra de ¡°redre?ament¡± i de ¡°depuraci¨®¡± del catal¨¤.

La idea d¡¯un redre?ament de la llengua remet a la percepci¨® que en algun moment de la hist¨°ria se n¡¯havia tor?at l¡¯evoluci¨® espont¨¤nia per raons ex¨°genes a la comunitat de parlants, per la intrusi¨® abassegadora d¡¯altres lleng¨¹es, i calia, doncs, reorientar-la mitjan?ant un proc¨¦s conscient d¡¯intervenci¨® ¨Cun ¡°acte de voluntat¡±¨C: una planificaci¨® ling¨¹¨ªstica, en diem avui. La idea de la depuraci¨® remet a la percepci¨® d¡¯un catal¨¤ embastardit que calia esporgar d¡¯elements aliens (majorit¨¤riament castellanismes), sobretot quan aquests no aportaven res que el catal¨¤ mateix no ofer¨ªs, sigui perqu¨¨ es podia rec¨®rrer al cabal de recursos expressius de la llengua antiga o de les varietats dialectals vives sigui perqu¨¨ es podia confiar en les possibilitats de creixen?a interna de la llengua, mitjan?ant els mecanismes regulars de formaci¨® de mots i de nous girs gramaticals.

Llegits avui, els par¨¤grafs anteriors demanen potser alguns aclariments. Ens ¨¦s familiar el concepte de ¡°llengua nacional¡±, per¨° pot sobtar-nos l¡¯adjectiu referit a una ortografia, i tamb¨¦ entendre¡¯n la reforma com una activitat ¡°patri¨°tica¡±. ?s en part el llenguatge de l¡¯¨¨poca i el reflex de l¡¯¨¨poca: la d¡¯una Catalunya din¨¤mica socialment, econ¨°micament i culturalment, i amb la voluntat d¡¯esdevenir una realitat pol¨ªtica aut¨°noma i lliure ¨Cd¡¯una Catalunya que s¡¯emmirallava en les nacionalitats europees emergents del segle XIX i en manllevava l¡¯argumentari.

S¡¯equivocaria de mig a mig qui infer¨ªs que Fabra havia de sostenir posicions pol¨ªtiques conservadores. El seu republicanisme, la seva sensibilitat social, el seu comprom¨ªs c¨ªvic i la seva posici¨® en favor de les llibertats i la democr¨¤cia enmig de r¨¨gims mon¨¤rquics, dictatorials, republicans i enfront de sedicions feixistes i ocupacions militars ¨Cque de tot va con¨¨ixer en vida i va pagar amb l¡¯exili¨C, s¨®n tan innegables com les seves conviccions nacionals.

Fabra no podia donar als catalans i als catalanoparlants una llengua que no els havien pres mai, malgrat els intents persistents a banda i banda del Pirineu, per¨° els la va endre?ar i els la va acr¨¦ixer en capacitat expressiva i en eleg¨¤ncia. Tampoc no els va retornar l¡¯antiga llengua de cultura de l¡¯¨¨poca medieval ¨Cde Ramon Llull, d¡¯Ausi¨¤s March, de Bernat Metge¨C, sin¨® una llengua liter¨¤ria moderna, un instrument homologable amb qu¨¨ podien conc¨®rrer en el concert de les nacions europees. I aix¨° ho va fer fonamentant l¡¯obra en la seva expertesa ling¨¹¨ªstica ¨Ctriar les millors opcions que li oferien els coneixements filol¨°gics del moment: una q¨¹esti¨® t¨¨cnica¨C, en la consci¨¨ncia d¡¯estar realitzant una obra d¡¯abast nacional i amb convicci¨® patri¨°tica ¨Cuna q¨¹esti¨® de substrat ideol¨°gic individual posat al servei del col¡¤lectiu¨C, i en la capacitat de gestionar conflictes ¨Cque n¡¯hi hagu¨¦: tota reforma ling¨¹¨ªstica mou passions¨C i de promoure el consens ¨Cuna q¨¹esti¨® d¡¯autoritat moral¨C entorn d¡¯unes propostes l¡¯¨¨xit de les quals residia m¨¦s en el fet que la societat les fes seves que en la coher¨¨ncia i la justificaci¨® interna ¨Cvirtuts per les quals s¨®n admirades, altrament.

Els qui, adversaris del catalanisme a Madrid o a Barcelona, retreien a Fabra que havia ¡°fabricat¡± un catal¨¤ modern ¡°artificial¡± o que havia ¡°ressuscitat¡± una llengua morta, haurien hagut d¡¯adonar-se que ¨Cen aguda observaci¨® de Pierre Vilar¨C ¡°com m¨¦s l¡¯obra fos considerada artificial, m¨¦s significatiu seria enregistrar-ne l¡¯¨¨xit¡±.

De la reforma en?¨¤, la riquesa de la creaci¨® liter¨¤ria en catal¨¤ ¨Cen prosa i en vers, en obres de ficci¨® i d¡¯assaig¨C, de la traducci¨® liter¨¤ria i cient¨ªfica ¨Cen termes quantitatius i qualitatius¨C, d¡¯estudis en les m¨¦s diverses branques del saber, del periodisme i altres expressions culturals ¨¦s deutora de l¡¯obra fabriana i testimoni de la seva efic¨¤cia.

Joan A. Argenter ¨¦s membre de la Secci¨® Filol¨°gica de l'Institut d'Estudis Catalans.