Montju?c, cultural i verda el 2029

El 1992 Barcelona es va obrir al mar; ara hi ha un clam perqu¨¨ Barcelona s¡¯obri a la muntanya, que reconquereixi per a la ciutat el parc de Montju?c, pulm¨® verd i ¨¤gora cultural. Aquest ¨¦s l¡¯anhel com¨² expressat pels ve?ns i tots aquells que treballen en els equipaments, entitats, associacions i institucions de la zona, farts que la reordenaci¨® del parc es postergui en cada mandat i esperan?ats que, aquesta vegada s¨ª, el consistori compleixi i dugui a terme les conclusions d¡¯un llarg proc¨¦s participatiu que el proppassat mar? es va plasmar en un document que desenvolupa la Modificaci¨® del Pla General Metropolit¨¤ (MPGM) 2014, amb l¡¯afegit de 176 propostes ve?nals consensuades.

La intenci¨®, segons Marc Serra, regidor del districte de Sants-Montju?c, ¨¦s presentar aquest proper octubre les l¨ªnies mestres del pla al Consell del Parc de Montju?c, incloure-les en el Pla d¡¯Actuaci¨® Municipal i aconseguir l¡¯aprovaci¨® d¡¯un pressupost inicial per a les primeres actuacions i noves inversions, a fi de desenvolupar el gruix del pla el proper mandat i tenir-lo enllestit el 2029, quan se celebri el centenari de l¡¯Exposici¨® Internacional de Barcelona. Serra comenta que fins que no es comencin a debatre els pressupostos municipals no pot parlar de xifres concretes.

Els ve?ns no s¡¯expliquen per qu¨¨ els diferents consistoris han desat¨¨s durant d¨¨cades el potencial d¡¯un parc de 338 hect¨¤rees, gaireb¨¦ la meitat de la superf¨ªcie de tot l¡¯Eixample, de les quals el 71% ¨¦s zona verda, i que es diferencia de Collserola en qu¨¨ ¨¦s un parc equipat. El Central Park de Nova York t¨¦ 341 hect¨¤rees; el Hyde Park de Londres n¡¯ocupa 142; el Tiergarten berlin¨¨s, 210, i el Villa Borghese, de Roma, 80, mentre el Bois de Boulogne de Par¨ªs s¡¯est¨¦n per 846.

La muntanya malfamada

El vessant nord d¡¯aquesta muntanya ja va ser excl¨°s del Pla Cerd¨¤ el 1859, i el seu projecte d¡¯urbanitzaci¨® integral de Montju?c de 1872 va ser substitu?t per un altre pla, de l¡¯exquisit paleta i urbanista Josep Amarg¨®s (1897-1914), que tamb¨¦ va quedar sense executar. Va ser Francesc Camb¨® qui va evitar que la muntanya qued¨¦s en mans privades i fos escenari de l¡¯Exposici¨® Internacional que s¡¯havia de celebrar el 1917, per¨° que la primera contesa mundial va retardar fins al 1929. Camb¨® compt¨¤, per¨°, amb l¡¯ajuda involunt¨¤ria de les capritxoses ordenances dels ministeris de Guerra i Marina. ¡°L¡¯Exposici¨® ¡ªva escriure a les seves mem¨°ries¡ª podia ser el gran pretext per convertir en realitat el meu somni de transformar Montju?c, la barriada immunda i malfamada, en l¡¯indret m¨¦s bell de Barcelona i un dels m¨¦s bells del m¨®n¡±.

Camb¨®, que coneixia b¨¦ la zona per haver actuat com a advocat en l¡¯her¨¨ncia Laribal (el pol¨ªtic que va donar nom als magn¨ªfics Jardins, dissenyats per l¡¯enginyer i paisatgista franc¨¨s Jean Claude Forestier), va saber v¨¨ncer la fama de muntanya male?da que encara regna en el sub-conscient col¡¤lectiu de molts barcelonins per la funci¨® repressora del castell que corona el cim i per haver estat refugi secular de delinq¨¹ents i, al segle XX, del barraquisme.

Desconnexi¨® amb la ciutat

Avui, malgrat els bells jardins, l¡¯Anella Ol¨ªmpica i els museus que alberga, Montju?c continua sent una gran desconeguda per a la ciutat. ¡°Hem detectat ¡ªdiu Marko Daniel, director de la Fundaci¨® Mir¨®¡ª que les cerques d¡¯ubicaci¨® al Google es fan des de la mateixa muntanya, a menys de 200 metres: aix¨° indica una manca flagrant de comunicaci¨® i de senyalitzaci¨®¡±. Tots els equipaments culturals de la zona, excepte el CaixaForum, tenen m¨¦s visitants estrangers que locals. En el cas de la fundaci¨® barcelonina del pintor, vuit de cada deu s¨®n turistes i en el del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), el 57% s¨®n estrangers, el 40% catalans i el 3%, de la resta d¡¯Espanya. Per¨° la sensaci¨® de Daniel ¨¦s compartida. ¡°Els barcelonins tamb¨¦ s¡¯hi perden, no hi ha indicacions que et diguin com anar del MNAC a la Fundaci¨® Mir¨®¡±, comenta Pepe Serra, director del MNAC. ¡°O no coneixen el que hi ha a la muntanya¡±, afegeix Antoni Reig, president de la coordinadora d¡¯entitats del Poble-sec. Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure, demana un pacte de ciutat: ¡°La inestabilitat pol¨ªtica frena les actuacions: en cinc anys hem conegut quatre consellers i tres regidors de Cultura, i ja no s¨¦ quants ministres¡±.

L¡¯arrel del problema, segons els urbanistes redactors de la modificaci¨® del PGM, ¨¦s que ¡°Montju?c ha estat contemplada sempre en la seva entitat com a muntanya, com un espai diferenciat orogr¨¤ficament de la ciutat, amb una delimitaci¨® difosa, en la qual s¡¯han anat sumant iniciatives a mesura que les prevencions defensives del castell (la dist¨¤ncia de la bala de can¨®) permetien la seva colonitzaci¨®¡±. Un immens puzle amb peces col¡¤locades de forma an¨¤rquica i que no encaixen. Segons Xavier Mart¨ªn, responsable del Parc, ¡°aqu¨ª hi ha molts operadors sense cap coordinaci¨® i hem iniciat un proc¨¦s de treball per intentar resoldre-ho¡±, incloent la connexi¨® amb el barri de la Marina de Port, a?llat per la ronda del Litoral.

¡°La muntanya ¡ªdiu Pepe Serra¡ª est¨¤ desconnectada de la ciutat. Des dels Jocs Ol¨ªmpics del 92 no s¡¯han fet gaires m¨¦s esfor?os i ¨¦s urgent escometre una actuaci¨® integral de tot Montju?c, des de la Font de Bu?gas fins al mar, perqu¨¨ els beneficiaris siguin tots els barcelonins. Donar continu?tat al gran projecte de parc urb¨¤ que van iniciar Josep Puig i Cadafalch i Joaquim Folch i Torres i que va interrompre la Guerra Civil ha de ser un tema central de la ciutat, resolent amb ambici¨® i atreviment tots els temes, des dels accessos amb un autob¨²s interior que connecti tots els centres, fins als problemes d¡¯inseguretat, un gran aparcament p¨²blic o un enjardinament m¨¦s racional¡±.

Manca d¡¯informaci¨®

Els directors del MNAC, Fundaci¨® Mir¨®, Lliure i CaixaForum coincideixen en qu¨¨ el problema m¨¦s f¨¤cil de resoldre ¨¦s el de millorar la informaci¨®: informaci¨® interna entre els operadors de la muntanya i la informaci¨® al p¨²blic, complementada amb una acci¨® decidida per implantar una senyalitzaci¨® vi¨¤ria eficient. ¡°No hi ha manera humana de saber qu¨¨ passa a la muntanya i una vegada ets all¨¤ ¨¦s dif¨ªcil orientar-se¡± ¨¦s la queixa m¨¦s comuna. La descoordinaci¨® no ¨¦s un element espec¨ªfic dels museus de Montju?c. Des de fa mesos, els directors dels equipaments d¡¯art de Barcelona, inclosos tamb¨¦ Macba, Picasso i T¨¤pies, mantenen reunions amb l¡¯alcaldessa Ada Colau, encara que no hagin anat m¨¦s enll¨¤ d¡¯un tiquet conjunt i el programa Gaudir M¨¦s. Elisa Duran, directora general adjunta de la Fundaci¨® Banc¨¤ria ¡°la Caixa¡±, mostra el seu suport entusiasta i la seva col¡¤laboraci¨® amb els projectes que facin de Montju?c un pol cultural i mediambiental. Segons Marc Serra, ja est¨¤ aprovada la creaci¨® d¡¯una web unit¨¤ria que doni informaci¨® de totes les activitats de la muntanya.

Dificultat d¡¯acc¨¦s

Un dels problemes m¨¦s greus ¨¦s com fer accessible la muntanya als visitants. Si la dificultat d¡¯acc¨¦s ara ja una de les causes per les quals molts barcelonins donen l¡¯esquena a Montju?c, qu¨¨ cal fer si una de les mesures estrella del pla d¡¯actuaci¨® municipal ¨¦s reduir al m¨¤xim la circulaci¨® de cotxes per ser coherent amb el respecte mediambiental? Xavier Mart¨ªn apunta una aut¨¨ntica bateria d¡¯alternatives ben diverses: a m¨¦s de ¡°recuperar els camins hist¨°rics ara impracticables¡± per al passejant, fomentar la bicicleta el¨¨ctrica integrada en els equipaments per evitar el vandalisme; crear dues estacions m¨¦s en el Funicular, una de les quals, a la cota mitjana del Poble-sec, i recuperar la l¨ªnia que anava de Miramar fins al castell; implantar l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯autob¨²s el¨¨ctric a demanda per mitj¨¤ d¡¯una aplicaci¨® que ja s¡¯ha posat en marxa als carrers m¨¦s costeruts de Torre Bar¨®; augmentar la freq¨¹¨¨ncia d¡¯autobusos llan?adora; abaratir els preus del telef¨¨ric; col¡¤locar escales mec¨¤niques des del vessant del Poble-sec; desmuntar vials innecessaris¡­

Una altra q¨¹esti¨® circulat¨°ria ¨¦s el col¡¤lapse que s¡¯ocasiona amb el massa freq¨¹ent tancament al tr¨¤nsit de l¡¯avinguda Maria Cristina. La Fira projecta expandir-se en el Pol¨ªgon Pedrosa de l¡¯Hospitalet de Llobregat i preveu el tancament al tr¨¤nsit de l¡¯avinguda i un projecte d¡¯ampliaci¨® pel vessant del Paral¡¤lel, encara que, segons fonts de la mateixa Fira, ¡°el projecte, batejat amb el nom d¡¯Univers Montju?c, proposa adequar el recinte a les noves exig¨¨ncies firals i a usos culturals i ciutadans; es tracta d¡¯una proposta encara en fase d¡¯estudi i a mitj¨¤ i llarg termini¡±. El portaveu de l¡¯entitat reivindica el seu vessant tamb¨¦ cultural, perqu¨¨ ¡°moltes de les seves activitats estan lligades a la ciutadania i tenen expressions culturals i ciutadanes diverses, com els salons del Manga i del C¨°mic, el F¨°rum Gastron¨°mic, el Swab Barcelona d¡¯art contemporani, el 4YFN de start-ups...¡±. Pel que fa al palau Vict¨°ria Eug¨¨nia, del qual actualment la meitat est¨¤ cedida a l¡¯Institut de Cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona (Icub), en virtut de l¡¯acord signat en el seu moment amb la Fira, ¡°est¨¤ assumit que es dedicar¨¤ en la seva totalitat a usos culturals i muse¨ªstics¡±.

Inseguretat i barraquisme

La inseguretat ¨¦s un altre dels greus problemes plantejats pels ve?ns. ¡°Falta il¡¤luminaci¨®, sobra brut¨ªcia i ha augmentat la inseguretat¡±, diu Antoni Reig, que lamenta: ¡°Ha tornat el barraquisme: als sensesostre que sempre hi ha hagut, amb les seves capses de cartr¨® i carrets de s¨²per, o al Palau d¡¯Esports del carrer Lleida, ara en des¨²s i un niu de porqueria, s¡¯hi han afegit grups de MENA (menors no acompanyats) que malviuen en coves, nens de 10 a 15 anys que no s¡¯estan a les resid¨¨ncies, que l¡¯any passat n¡¯acollien 3.500 i enguany, 5.000¡±. Les queixes no obeeixen nom¨¦s a la pres¨¨ncia de llauners durant les matinades o les reunions de botell¨®n: treballadors de la Fundaci¨® Mir¨® o familiars dels alumnes de les escoles de la muntanya coincideixen a comentar que no s¡¯atreveixen a travessar el jard¨ª de Laribal quan es fa fosc: ¡°Ni hi ha il¡¤luminaci¨® ni est¨¤ senyalitzat, ¨¦s in-cre?ble que un jard¨ª tan meravell¨®s com aquest sigui desconegut per molts barcelonins i que la ciutat no s¨¤piga gaudir-ne¡±.

El debat de la governan?a

Un territori en el qual conflueixen tants equipaments i actuen tantes inst¨¤ncies requereix un sistema de governan?a que supera l¡¯actual organigrama. El Consell de la Muntanya de Montju?c est¨¤ actualment format per 98 operadors, entre els quals n¡¯hi ha de municipals, institucions culturals, equipaments esportius i educatius i associacions, entre d¡¯altres. Xavier Mart¨ªn opina que ¡°una taula t¨¨cnica no ¨¦s suficient¡±. Disposar d¡¯un pressupost propi, incloure altres inst¨¤ncies, des de la Generalitat fins a la Diputaci¨®, i tenir capacitat executiva, calendari i un cert grau d¡¯autonomia que superi la divisi¨® d¡¯¨¤rees de l¡¯Ajuntament (ecologia, mobilitat, cultura), creaci¨® d¡¯un comissionat de Montju?c... s¨®n sobre la taula. Marc Serra pensa que encara ¨¦s aviat per decidir si es canvia la governan?a del Parc i no hi veu, per ara, la designaci¨® d¡¯un comissionat.

Recuperar Far i Jard¨ª Bot¨¤nic

El pla d¡¯actuaci¨® inclou moltes m¨¦s mesures, entre les quals, la reducci¨® d¡¯actes que se celebren a la muntanya (463 el 2017), prioritzant aquells que tenen impacte ambiental i els que col¡¤lapsen els caps de setmana. A llarg termini, la previsi¨® ¨¦s retirar, encara que hi ha veus discrepants, el Centre Esportiu la Sala d¡¯Escalada Municipal Climbat la Foixarda, l¡¯h¨ªpica, el camp de rugbi, l¡¯Institut Rubi¨® i Tudur¨ª de jardineria, l¡¯estructura met¨¤l¡¤lica que ocupa el lloc on es va aixecar el pavell¨® itali¨¤ de la Fira, la pista d¡¯aeromodelisme, els dos camps de tir¡­ D¡¯altra banda, tamb¨¦ es preveu recuperar el Far de Montju?c i l¡¯Antic Bot¨¤nic, aquest darrer amb un nou edifici d¡¯acolliment. El Far podria albergar un centre d¡¯interpretaci¨® de la muntanya que expliqui la seva llarga hist¨°ria, la seva riquesa patrimonial i la seva fauna i flora. A Montju?c hi ha una vintena de jardins i t¨¦ una rica diversitat de fauna i flora (nom¨¦s el Jard¨ª Bot¨¤nic t¨¦ 1.600 esp¨¨cies vegetals). El pla de biodiversitat de l¡¯Ajuntament inclou la declaraci¨® dels penya-segats de la muntanya, amb la segona col¨°nia de xoriguers m¨¦s important d¡¯Europa, com a reserva natural, juntament amb els Tres Turons i la desembocadura del Bes¨°s.

Reinvenci¨® dels museus

Marc Serra no vol posar etiquetes a Montju?c: ¡°?s un parc natural, cultural, esportiu, l¨²dic, una suma de tots¡±, per¨° un dels seus patrimonis m¨¦s destacables s¨®n els centres culturals: el Museu Etnol¨°gic, el Museu d¡¯Arqueologia, el MNAC, la Fundaci¨® Mir¨®, el Lliure, el Mercat de les Flors, el CaixaForum, la Fundaci¨® Mies van der Rohe i la Fundaci¨® Fran Daurel. La manca de visitants locals en molts d¡¯aquests centres no ¨¦s nom¨¦s imputable a les dificultats d¡¯acc¨¦s i de comunicaci¨®: tamb¨¦ a un replantejament global de la funci¨® dels museus. Mentre Reig demana un programa que relacioni museus amb escoles, MNAC i Fundaci¨® Mir¨® estudien com reinventar-se. El MNAC, amb vista al centenari de 2029, ha plantejat una demanda d¡¯ampliaci¨® integral del museu a deu anys vista i pret¨¦n la gesti¨® ¨²nica del pavell¨® de Vict¨°ria Eug¨¨nia, petici¨® que l¡¯Ajuntament li nega: prefereix que el comparteixi amb el CaixaForum o que l¡¯espai (de 15.000 metres quadrats i 15 metres d¡¯altura) sigui dedicat a allotjar un altre tipus de grans exposicions.

Com escometre una ampliaci¨® si les arques estan buides? Serra calcula que el pla requereix 800.000 euros i espera els 3,6 milions compromesos amb la Generalitat. Tamb¨¦ cerca Serra la implicaci¨® del Ministeri de Cultura. El ministre en funcions, Jos¨¦ Guirao, est¨¤ disposat a incrementar la seva participaci¨® quan finalment hi hagi Govern a Espanya i es descongelin els pressupostos. Segons Serra, a banda de les pol¨ªtiques igualit¨¤ries, Montju?c ¨¦s el gran repte d¡¯aquest mandat, amb l¡¯eix Bes¨°s i la fi de la desconnexi¨® de la Universitat Pompeu Fabra de la resta de la ciutat per la Ciutadella.

Daniel est¨¤ esperan?at amb la idea que el pla d¡¯actuaci¨® de Montju?c es dugui a terme, ¡°superant el dilema de la pol¨ªtica de curtterminisme i assumint que la societat futura s¡¯ha de planificar m¨¦s enll¨¤ del temps que dura un mandat¡±. ¡°Montju?c ¡ªdiu¡ª ¨¦s un espai d¡¯extraordin¨¤ria import¨¤ncia que est¨¤ infrautilitzat. Un espai de biodiversitat de gran riquesa i un espai d¡¯institucions culturals molt diverses, mal comunicades, mal senyalitzades, poc il¡¤luminades i amb molta inseguretat. T¨¦ un enorme potencial si es crea un districte cultural innovador¡±. La ubicaci¨® de la Fundaci¨® Mir¨® l¡¯ha perjudicat a l¡¯hora de captar visitants, per¨°, en canvi, ocupa un lloc estrat¨¨gic al centre de la muntanya per conjuminar art i naturalesa, l¡¯arquitectura de Sert amb el paisatge o ¡°posar en relaci¨® l¡¯art de Mir¨® amb l¡¯edifici i el seu entorn, perqu¨¨ tots dos tenien una relaci¨® molt contempor¨¤nia amb la naturalesa¡±.

El responsable de la fundaci¨® del pintor vol aprofitar que el 2025 es compleixen els 50 anys de la fundaci¨®, generosament donada per Mir¨® a la ciutat, per posar en marxa el seu programa per connectar amb un p¨²blic generacional i fomentar el centre com a espai social. Tothom de la Barcelona cultural i mediambiental necessita Montju?c i n¡¯espera molt. La potencialitat, la t¨¦.