A la recerca del catalanisme

En els ¨²ltims mesos han anat apareixent diversos grups pol¨ªtics, formats principalment per antics militants de Converg¨¨ncia, d¡¯Uni¨® Democr¨¤tica i del PSC o independents no adscrits, que pretenen ocupar un espai electoral que consideren buit: el d¡¯aquells que se senten catalanistes i no es reconeixen en l¡¯actual separatisme d¡¯ERC, PDeCAT i la CUP.

Una mica de ra¨® tenen. ?s indubtable que hi ha desenes de milers de catalans que s¨®n d¡¯aquesta opini¨®, ho demostra el resultat que va aconseguir Uni¨® en l¡¯angoixa de la mort, al voltant de cent mil vots si no m¡¯equivoco. Tot i que no s¨®n prous per obtenir un esc¨®, no s¨®n pocs, amb menys participaci¨® l¡¯haurien obtingut.

Molts catalans votants fins ara de partits independentistes s'han sentit enganyats pels partits als que atorgaven el seu vot

Segurament, aquests grups a favor d¡¯un nou partit catalanista tamb¨¦ esperen que augmentin els seus adeptes despr¨¦s dels fets de la tardor del 2017, el frac¨¤s del cop a la democr¨¤cia, les responsabilitats penals exigides, l¡¯estranya bicef¨¤lia entre Puigdemont i Torra a la presid¨¨ncia de la Generalitat, la sensaci¨® creixent que l¡¯autonomia catalana no est¨¤ sent governada, la incertesa de la situaci¨® pol¨ªtica i la degradaci¨® de la seguretat p¨²blica. A m¨¦s, si b¨¦ molts ho vam tenir clar des del principi, les promeses dels separatistes s¡¯han demostrat falses i sense cap mena de base: Catalunya no t¨¦ dret a l¡¯autodeterminaci¨®, ni per les normes de dret internacional (les ¨²niques que ho regulen), ni per les de la Uni¨® Europea i, menys encara pel dret espanyol.

Probablement, molts catalans votants fins ara de partits independentistes s¡¯han adonat, per fi, de tots aquestes errors, s¡¯han sentit enganyats pels partits als quals atorgaven el seu vot, no pensen tornar a votar-los i, sentint-se catalanistes, desitgen que es constitueixi un partit que els representi. Per tant, com ja he dit, alguna ra¨® tenen els grupuscles que es reclamen del catalanisme i estan desil¡¤lusionats amb el rumb que han pres el PDCat, ERC i la CUP.

Ara b¨¦, entre d¡¯altres, tenen un greu problema per resoldre: delimitar qu¨¨ ¨¦s el catalanisme, aquest sentiment que ells senten. En efecte, el catalanisme pol¨ªtic ¨¦s un moviment que va comen?ar a finals del segle XIX amb una estranya barreja: una ruptura d¡¯Almirall amb el federalisme de Pi Margall, la incorporaci¨® d¡¯un sector cat¨°lic discrepant amb el carlisme, que va encarnar el bisbe Torras i Bages, i un moviment conservador regeneracionista i proteccionista, que va tenir com a figura principal Camb¨®. La s¨ªntesi te¨°rica de tot aix¨° la va efectuar Prat de la Riba amb la inestimable ajuda de Duran i Ventosa.

El concepte de catalanisme que va sorgir d¡¯aquesta barreja era una mica fosc per¨° amb dos eixos clars: primer, Catalunya tenia una cultura diferenciada de la de la resta de l¡¯Estat, per ra¨® de llengua, la qual cosa la convertia en naci¨®; segon, per protegir aquesta cultura, aquesta naci¨®, calien instruments de poder propis no sotmesos al poder central. Per aquell temps, els termes separatisme o independentisme no eren habituals per¨° s¨ª que ho era el terme confederal, molt diferent del federal i, en bona part, equivalent a separatisme: es tractava de concebre Espanya com un conjunt de pobles diferents i sobirans que pactaven una uni¨® confederal. Per tant, el catalanisme pol¨ªtic podia tenir dues conseq¨¹¨¨ncies molt diferents: l¡¯autonomia pol¨ªtica dins d¡¯un estat federal o la sobirania dins d¡¯una confederaci¨®.

A la Constituci¨® del 1978 es va optar pel primer i l¡¯Estatut del 1979, no sense ambig¨¹itats, ho va desenvolupar en sentit auton¨°mic. Jordi Pujol va optar per acollir-s¡¯hi (peix al cove) per convertir-lo en palanca (construcci¨® nacional) cap al segon. El resultat ha estat que des del 2003, i especialment, des del 2012, tots els nacionalistes van rebutjar l¡¯autonomia per insuficient i es va agafar el cam¨ª de la sobirania, ¨¦s a dir, del separatisme i la independ¨¨ncia.

El dilema dels que busquen una forma de catalanisme per acabar amb la situaci¨® actual ¨¦s per quin tipus de catalanisme es decideixen: el que va triomfar amb l¡¯adveniment de la democr¨¤cia el 1978 (poder pol¨ªtic, oficialitat del catal¨¤ i compet¨¨ncies per a la protecci¨® de la cultura) o el que va anar construint a poc a poc una naci¨® perqu¨¨ en el seu moment reclam¨¦s la independ¨¨ncia. Si ¨¦s pel primer, tots els partits catalans (excepte els separatistes i Vox) s¨®n catalanistes; si ¨¦s pel segon (peix al cove i construcci¨® nacional) estem una altra vegada en el pujolisme, de nou a l¡¯avantsala de l¡¯independentisme.