¡®La sala¡¯: la gosadia nom¨¦s ¨¦s a la forma

La sala ¨¦s una producci¨® privada que va anar a trobar la finestra d¡¯HBO Espa?a i la federaci¨® de televisions auton¨°miques (FORTA). HBO la t¨¦ viva a la seva graella i des del juny l¡¯emeten les televisions de la FORTA. La francesa Newen porta la distribuci¨® internacional amb el nom de The Room. I es va rodar a les Illes Can¨¤ries, aprofitant els incentius que dona el govern local. Tota una encertada, i treballada, estrat¨¨gia de producci¨® per remenar la cua en el complicat mercat de l¡¯audiovisual espanyol. Ara l¡¯emet TV3. S¨®n vuit cap¨ªtols de 52 minuts que TV3 programa els dilluns de dos en dos episodis, com volent treure-se-la de sobre aviat.

I la veritat ¨¦s que la dosificaci¨® de TV3 empatxa. Es tracta d¡¯una s¨¨rie amb una certa gosadia formal. A pesar del t¨ªtol, de fet hi ha dues sales que s¨®n el territori principal de la hist¨°ria: la d¡¯interrogatoris de la policia i la de visites de la pres¨®, on Yago Costa, un policia que ha matat el seu col¡¤lega i amic Luis Corbal¨¢n a la mateixa comissaria, explica a una jove periodista que ell ha triat el motiu per qu¨¨ va assassinar-lo. Per¨°, per oxigenar visualment la s¨¨rie, es recreen visualment moltes de les escenes que s¡¯estan explicant. La sala tracta de la just¨ªcia, el periodisme, la corrupci¨®, la maldat.... Un temari prou conegut. El millor ¨¦s la solv¨¨ncia dels actors, comen?ant per la parella protagonista, Francesc Garrido i Natalia Rodr¨ªguez.

Per¨° Yago no va de seguida al gra. Considera que li ha de fer una colla de consideracions, explicar molts fets previs perqu¨¨ pugui comprendre els motius de la seva acci¨®. ?bviament aquest estratagema permet arribar als vuit cap¨ªtols, per¨° a costa d¡¯una administraci¨® de flashbacks que no es presenten per ordre cronol¨°gic i que maregen una mica. Els responsables de la s¨¨rie s¨®n conscients que a l¡¯espectador li calen crosses per caminar per aquest embolic, que no ¨¦s barroquisme argumental. I la senyalitzaci¨® arriba a provocar perplexitat. No solament quan s¡¯inicia l¡¯escena s¡¯indica la data sin¨® que Yago, que ho est¨¤ explicant a la periodista, tamb¨¦ la situa temporalment gr¨¤cies a imatges que apareixen per art d¡¯encanteri a la taula de la pres¨®. Sobta inicialment que una producci¨® que cerca la versemblan?a dels fets i la psicol¨°gica... es permeti aquesta llic¨¨ncia visual. Despr¨¦s, per¨°, n¡¯hi hauran d¡¯altres, molt millors, per illustrar un cas, una escena d¡¯introspecci¨® de Yago o, fins i tot, fent a la periodista un fantasmal testimoni d¡¯interrogatoris.

Figura que Yago, a difer¨¨ncia del seu company, ¨¦s un poli ser¨¨, que no perd els nervis, tot i que tamb¨¦ t¨¦ dies dolents, com el de l¡¯interrogatori d¡¯un forense. Introdueix molts fils argumentals annexos perqu¨¨ puguem comprendre la seva conducta. Per exemple, la seva inf¨¤ncia. Li agrada recrear-se en les seves converses amb la reportera. I t¨¦ certa tend¨¨ncia a la impostura cultural quan li explica que li recorda la Kim Novak de Vertigen (amb il¡¤lustraci¨® visual d¡¯aquest parentiu) quan, de fet, pel jersei que llueix la noia estaria for?a m¨¦s a prop de l¡¯insinuant Sharon Stone d¡¯Instint b¨¤sic.

Una s¨¨rie, doncs, amb m¨¦s ambici¨® narrativa ¡ªresolta de manera molt desigual¡ª que argumental, tot i que el darrer cap¨ªtol t¨¦ uns quants capgirells de gui¨® que semblen voler donar peu a una segona temporada.