Democr¨¤cia a mesura

Dimarts van tornar les cassolades a Barcelona, aquest cop, per protestar contra les detencions de diverses persones pertanyents als autoproclamats CDR (Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica). Evidentment, el reconeixement de la llibertat d¡¯expressi¨® ¨¦s indiscutible i, per tant, la seva exterioritzaci¨®, com a exercici d¡¯un dret fonamental reconegut en la Constituci¨® espanyola, no planteja cap mena de problema. No obstant aix¨°, potser caldria reflexionar sobre la causa que ho provoca. ?s cert que aquestes detencions poden generar incomprensi¨®, descontentament i altres sentiments negatius, ja sigui per considerar que no cal imputar cap sospita de responsabilitat penal als privats de llibertat, ja sigui per la forma en qu¨¨ les detencions es van dur a terme.

Els dubtes sobre els indicis racionals que pogu¨¦s tenir el jutge de la instrucci¨®, despr¨¦s de m¨¦s d¡¯un any d¡¯investigacions, poden ser leg¨ªtimes, esclar. No obstant aix¨°, d¡¯una societat sana pol¨ªticament caldria esperar certa prud¨¨ncia, sobretot, de part dels representants institucionals. Representants que ho s¨®n per a un sistema democr¨¤tic i en un sistema democr¨¤tic, que ¨¦s l¡¯espanyol, que diuen que avorreixen. M¨¦s enll¨¤ que el jutge instructor imputi, indici¨¤riament, delictes molt greus, la veritat ¨¦s que m¨¦s d¡¯un any d¡¯investigaci¨® potser hauria de portar a la cautela, sempre respectant el dret fonamental a la presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia. ?s normal que familiars, amics i ve?ns considerin que els detinguts s¨®n bones persones, incapaces de preparar actes com aquells pels quals se¡¯ls persegueix judicialment. Ara b¨¦, les institucions i els seus titulars sempre haurien de mantenir el cap fred i recordar que s¨®n representants de les institucions de tota la ciutadania, no nom¨¦s d¡¯una part, per majorit¨¤ria que aquesta sigui en ocasions.

D¡¯altra banda, crida igualment l¡¯atenci¨® que aquest dubte gaireb¨¦ conspiranoic sobre la manera poc parcial d¡¯actuar de la just¨ªcia espanyola nom¨¦s es manifesta quan els detinguts s¨®n persones que dediquen la seva activitat a la causa independentista, en aquest cas, a m¨¦s, amb formes poc amables, de vegades violentes. En canvi, quan aquestes detencions es produeixen respecte d¡¯altres col¡¤lectius de persones, amb altres idees, d¡¯altres races fins i tot, i sempre des del respecte escrupol¨®s de la presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia, no se senten ni crits, ni exabruptes contra el sistema judicial espanyol ni contra el cos policial que exerceixi de policia judicial en el cas, ni el repic de cap cassola. ?s obvi que cadasc¨² tria les seves causes, per¨° potser caldria plantejar-se si el problema ¨¦s la falta de garanties o la desproporci¨® en l¡¯execuci¨® de determinades detencions o, m¨¦s aviat, que aquesta es dirigeixi contra ¡°un dels nostres¡±. El primer suposaria haver de fer una valoraci¨® global de l¡¯actuaci¨® de les policies a Espanya i, conseq¨¹entment, intentar fer propostes de canvi i aprofundiment en la millora dels protocols policials. En el sup¨°sit d¡¯¡°un dels nostres¡±, es tracta ¨²nicament d¡¯instrumentalitzar pol¨ªticament una detenci¨® concreta.

?s evident que a Espanya, en ocasions, les institucions p¨²bliques, de qualsevol tipus i de qualsevol nivell de govern, provoquen fallides de drets i abusos de Dret, ¨¦s a dir, es produeixen incompliments de la llei. No obstant aix¨°, les titulars dels poders p¨²blics catalans no estan per donar gaires lli?ons, tenint en compte que una part important de la responsabilitat de la situaci¨® en la qual estem es remunta a l¡¯abdicaci¨® del dret dels l¨ªders independentistes que van iniciar fa dos anys.

El rebuig a tot el que sigui instituci¨® ¡°espanyola¡± d¡¯una banda de l¡¯independentisme que, a m¨¦s, es dedica a ovacionar-lo, no ¨¦s una bona t¨¤ctica per a ning¨², perqu¨¨ nom¨¦s porta a m¨¦s crispaci¨® i enfrontament. Es predisposa una part de la societat contra l¡¯estructura institucional espanyola i, tamb¨¦, contra una meitat de catalans i catalanes. En aquest escenari, la possibilitat de generar aliances a Catalunya entre independentistes i no independentistes ¨¦s pr¨¤cticament impossible perqu¨¨ als segons se¡¯ls identifica com a amics de l¡¯estat opressor. Aix¨ª, pensar, per exemple, que una potencial condemna per rebel¡¤li¨® o sedici¨® ¨¦s un error, no implica pensar que Espanya no ¨¦s una democr¨¤cia o que ¨¦s un estat fallit. La difer¨¨ncia ¨¦s que per a uns les institucions espanyoles s¨®n l¡¯enemic que s¡¯ha de batre; per als altres, Espanya ¨¦s un espai pol¨ªtic compartit que necessita reformes i millores. Per als primers, la posici¨® dels segons ¨¦s irreconciliable amb el cam¨ª destructiu que han triat per aconseguir la independ¨¨ncia. Per als segons, els primers han optat per instruments de dubtosa democraticitat i la fi no justifica els mitjans. En cap cas.

Argelia Queralt ¨¦s professora de Dret Constitucional a la UB.