L¡¯art de la corrupci¨®

Ho recorda amb un somriure que no ¨¦s c¨°mplice, per¨° s¨ª nost¨¤lgic. Eren altres temps. Altres formes d¡¯entendre les relacions, el poder i les relacions de poder. La frontera del que ¨¦s acceptable era m¨¦s difusa. O potser ¨¦s que ning¨² vigilava.

Miguel ?ngel Gimeno no aclareix si ell s¨ª, tamb¨¦; o si no, de cap manera. Per¨° evoca com, fa molts anys, un procurador dels tribunals es passejava pel Palau de Just¨ªcia oferint als jutges un carnet de soci del Bar?a per anar al Camp Nou. Un advocat va alertar que all¨° no tocava. El carnet es va deixar primer discretament en un despatx per si alg¨², necessitat de futbol, el volia fer servir. Despr¨¦s, la pr¨¤ctica va caure en des¨²s.

M¨¦s batalletes de l¡¯home que va presidir el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya fins al 2016: les confer¨¨ncies de jutges en grans despatxos d¡¯advocats. Generosament pagades. Que no serveixen, diu, per comprar cap sent¨¨ncia favorable. Per¨° que creen ¡°una relaci¨®, un vincle¡±. ¡°?s m¨¦s f¨¤cil que aquell jutge trobi feina all¨¤¡±, diu l¡¯ara director de l¡¯Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) sobre les portes girat¨°ries, un cl¨¤ssic de la pol¨ªtica per¨° tamb¨¦, de forma m¨¦s silenciosa, de l¡¯elit funcionarial: jutges, fiscals, advocats de l¡¯Estat o inspectors d¡¯Hisenda.

¡°Revolta ¨¨tica¡±

Gimeno parla ara m¨¦s relaxat. El pitjor per a ell ha passat: fer d¡¯amfitri¨® dels pol¨ªtics a l¡¯exposici¨® Corrupci¨®! Revolta ¨¨tica que Antifrau exhibeix a la sala Cotxeres del Palau Robert amb motiu del des¨¨ aniversari de l¡¯OAC. Amb uns 50 treballadors i un pressupost de 5,2 milions, l¡¯organisme que havia de ser el vaixell ins¨ªgnia contra el frau al sector p¨²blic ¡ªi que ha acabat sent un veler m¨¦s enmig de l¡¯oce¨¤¡ª ha tingut la idea de transformar la corrupci¨® en art. O, millor: en motiu est¨¨tic de reflexi¨® ¨¨tica. La mostra, modesta en proporcions per¨° efica? en el missatge, aborda la gran corrupci¨® ¡ªF¨¨lix Millet viatjant del Caire a K¨¨nia i de les Maldives a la Polin¨¨sia a costa dels malpagats cantaires del Palau de la M¨²sica¡ª, per¨° tamb¨¦ la petita corrupci¨®: la que est¨¤ a l¡¯abast del ciutad¨¤.

L¡¯exposici¨® rep el visitant amb una bufetada. Un gran plaf¨® amb tres preguntes inc¨°modes. Tres dilemes ¨¨tics. El m¨¦s colpidor no t¨¦ a veure amb els diners ni l¡¯amor sin¨® amb la salut. I de pas, amb la dial¨¨ctica entre individu i societat, entre la lleialtat a la fam¨ªlia i la defensa del b¨¦ p¨²blic (per als moderns) o de la res publica (per als antics). Si pots ajudar un familiar a saltar-se la llista d¡¯espera a la sanitat p¨²blica, ho faries? La pregunta no concreta si el familiar ¨¦s un cos¨ª segon a qui veus dos cops l¡¯any o un germ¨¤; ni si l¡¯han d¡¯operar de cataractes o de c¨¤ncer. Per¨° funciona igual.

Juganera, la mostra ofereix la possibilitat de respondre amb un gomet, com al parvulari. Un gomet verd vol dir que s¨ª: el familiar va davant. D¡¯aquests en va plena la paret, enfront d¡¯un solitari gomet vermell. El president del Parlament, Roger Torrent ¡ªque assisteix a la inauguraci¨®¡ª s¡¯atura davant de la paret i diu que ¡°la percepci¨® de la ciutadania ¨¦s que aix¨° es pot fer¡±. Per¨° no vol jugar, sin¨® que amb una elegant finta institucional esquiva la invitaci¨® de David Vidal, comissari de la mostra: ¡°Voleu respondre?¡±.

No se sap qu¨¨ en pensa Roger Torrent, per¨° s¨ª els ciutadans enquestats per Antifrau al Bar¨°metre 2018 sobre corrupci¨®, el darrer publicat. La toler¨¤ncia de la gent cau a m¨ªnims quan es tracta de pol¨ªtics i funcionaris en general. No est¨¤ gens ben vist ¡ªentre el 80% i el 90% aix¨ª ho diuen¡ª que un treballador p¨²blic accepti regals per agilitzar un tr¨¤mit; que un policia retiri la multa a un amic; o que un pol¨ªtic doni suport a un projecte perqu¨¨ el grup que l¡¯impulsa ha finan?at el seu partit. En canvi, el llist¨® ¨¨tic es relaxa quan el protagonista del dilema ¨¦s un ciutad¨¤ corrent. El 71% creu que hi ha ¡°molta o bastanta¡± corrupci¨®; en canvi, el 76% pensa que els catalans, aix¨ª en general, s¨®n ¡°molt o bastant¡± honestos.

La toler¨¤ncia tamb¨¦ creix en el terreny de les relacions personals. Que un metge o infermer ajudi un familiar a saltar-se la llista d¡¯espera ¡ªpervers revers de la pregunta de l¡¯exposici¨®¡ª nom¨¦s ho censura la meitat de la poblaci¨®. I tan sols un 40% veu intolerable que un c¨¤rrec rebi ¡°una caixa de vi d¡¯una empresa¡±. ¡°Empadronar un fill a casa dels avis per tal que l¡¯acceptin a l¡¯escola desitjada¡± ¨¦s for?a acceptable per al 20% de la poblaci¨®, que en canvi no tolera quedar-se amb la cartera d¡¯alg¨² que tingui el DNI per molt que tingui, com diu l¡¯enquesta, 200 euros. Un de cada quatre confessa, a m¨¦s, que votaria un partit corrupte si ha millorat l¡¯economia i l¡¯atur.

El sud i el nord

¡°Viure en una societat corrupta abaixa la moral. Per¨° la corrupci¨® que afecta m¨¦s els ciutadans no ¨¦s la dels grans casos, sin¨® la petita, la que trastoca la seva vida di¨¤ria¡±, argumenta David Vidal, el periodista i professor de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona que coordina la mostra. Es pot visitar fins al 24 de novembre i aquests dies t¨¦ com a competidores la Maria del Mar Bonet i la Carme Ruscalleda. ¡°A les societats mediterr¨¤nies, el concepte d¡¯all¨° p¨²blic no est¨¤ tan avan?at. Ja no nom¨¦s per la corrupci¨®, sin¨® per la brut¨ªcia dels carrers. Hi ha una part cultural, potser els anglosaxons aix¨° ho tenen m¨¦s clar¡±, diu el professor en una reflexi¨® de resson¨¤ncies webberianes.?

M¨¦s enll¨¤ d¡¯explicacions socioculturals i t¨°pics m¨¦s o menys fundats ¡ªun nord europeu que ret comptes i gestiona amb pulcritud els diners p¨²blics davant d¡¯un sud malbaratador i irresponsable¡ª, la corrupci¨® t¨¦ un preu. Es calcula que el cost social d¡¯aquestes pr¨¤ctiques suposa uns 40.000 milions d¡¯euros l¡¯any a Espanya. For?a m¨¦s que tot el pressupost anual de la Generalitat (gaireb¨¦ 30.000 milions). ¡°L¡¯home, si t¨¦ alguna possibilitat de ser corrupte, ho ser¨¤... Nosaltres treballem amb teories del risc¡±, afegeix Gimeno.

L¡¯exhibici¨® ¨¦s ombr¨ªvola, pretesament fosca: les parets negres, l¡¯espai redu?t, gaireb¨¦ claustrof¨°bic. Per¨° tamb¨¦ t¨¦ punts de llum. ¡°Vol¨ªem jugar amb els clarobscurs, amb el que es veu i el que no es veu, amb el que es pot destapar¡­¡±, diu Vidal. Enmig de la negror dels tractes de favor i dels diners il¡¤l¨ªcits destaca, gaireb¨¦ brilla, una catifa vermella. No est¨¤ reservada a les estrelles de Canes, per¨° s¨ª als cracks de la corrupci¨® i a les seves interpretacions m¨¦s salvatges, delirants o divertides. Per descobrir-les, s¡¯ha d¡¯aixecar la catifa, met¨¤fora aqu¨ª del fer net, de la ¡°revolta ¨¨tica¡± que la mostra reclama silenciosament a l¡¯espectador.

Sota la catifa descansa una de les frases m¨¦s populars de la hist¨°ria contempor¨¤nia de la corrupci¨®: ¡°Estoy en pol¨ªtica para forrarme¡±. Tot i que se li atribueix l¡¯autoria ¡ªcom passa sovint amb les citacions de Winston Churchill¡ª, la frase no ¨¦s de l¡¯expresident valenci¨¤ Eduardo Zaplana, sin¨® d¡¯un altre c¨¤rrec del PP. La catifa fa uns tres metres, per¨° si ¨¦s per expressions (des)afortunades podria cobrir el trajecte des de la Diagonal fins a la pla?a de Catalunya. Marta Ferrusola ¡ªinvestigada per blanqueig de diner i frau fiscal¡ª va assegurar al Parlament que, tot i la fortuna oculta a Andorra, la fam¨ªlia est¨¤ gaireb¨¦ a la ru?na (¡°no en tenim ni cinc¡±) i que els seus fills pr¨¤cticament necessiten almoina per viure (¡°van amb una m¨¤ al davant i una altra al darrere¡±). Jordi Montull, company de saqueig de F¨¨lix Millet i home de certa bonhomia i campechanisme ¡ªuna mica com el Rei em¨¨rit¡ª va ironitzar, fart de les acusacions relatives al Palau: ¡°Ni que hagu¨¦s matat Kennedy!¡±

Mas, ve¨ª de la mostra

El cas Palau forma part del ¡°calendari d¡¯advent¡± que es pot veure a la mostra. El visitant destapa unes finestretes per veure fotografies dels protagonistes i una breu descripci¨® del cas. L¡¯espoli del Palau tamb¨¦ ha estat batejat com a cas 3%, perqu¨¨ certament t¨¦ una doble ¨¤nima: els m¨¦s de 20 milions desviats per Millet i els 6,6 que va rebre Converg¨¨ncia en comissions il¡¤legals a canvi d¡¯obra p¨²blica. ?s el fam¨®s 3% que l¡¯expresident Pasqual Maragall va deixar anar a la cara d¡¯Artur Mas en plena negociaci¨® de l¡¯Estatut. I que perfectament podria estar sota la catifa: ¡°Vost¨¨s tenen un problema i es diu 3%¡±. Antifrau ha penjat la portada d¡¯EL PA?S d¡¯aquella hist¨°rica jornada parlament¨¤ria. El seu germ¨¤, Ernest, se la mira entre concentrat i embadalit, com recordant l¡¯etapa en qu¨¨ va ser conseller del PSC. No s¡¯ha vist cap dirigent socialista a la inauguraci¨®. Tampoc ha aparegut el president Mas, tot i que ho t¨¦ molt f¨¤cil per visitar-la. De fet, nom¨¦s hauria de baixar unes escales: el despatx d¡¯expresident el t¨¦, coses de la vida, al mateix Palau Robert.

Segurament per prud¨¨ncia de jutge, la mostra nom¨¦s recull casos sobre els quals ha recaigut sent¨¨ncia. De Filesa al cas Treball o a l¡¯afer de les ITV que mant¨¦ Oriol Pujol a la pres¨® (nom¨¦s per dormir). Torrent i el vicepresident Pere Aragon¨¨s observen el calendari d¡¯advent i fan broma, mentre continuen caminant com qui acaba de veure uns mobles de l¡¯Ikea; Aragon¨¨s, amb les mans a l¡¯esquena. ¡°D¨¦u n¡¯hi do, molt b¨¦¡±. Per als republicans ¨¦s m¨¦s senzill perqu¨¨ els casos afecten b¨¤sicament convergents i socialistes.

El cas Mercuri, que ja ha generat dues sent¨¨ncies contra l¡¯exalcalde de Sabadell Manuel Bustos i que continua viu, va n¨¦ixer i prosperar gr¨¤cies a Carme Garcia. La seva foto en blanc i negre apareix darrere d¡¯un vel de cortinatge en un espai que la mostra dedica als anomenats ¡°alertadors¡±: gent que arrisca el seu benestar ¡ªsovint, tamb¨¦, la seva integritat f¨ªsica¡ª per denunciar la corrupci¨®. Com Herv¨¦ Falciani, de qui s¡¯exhibeix una fotografia a mida real al costat d¡¯un mirall que diu al visitant: tu tamb¨¦ pots fer-ho. Carme Garcia era regidora d¡¯ICV quan va portar a la fiscalia les irregularitats de l¡¯alcalde. Ara est¨¤ fora de la pol¨ªtica. ¡°Havia de denunciar-ho. I quan ho vaig fer, vaig sentir una gran pau interior. Per¨° s¡¯ha de desdramatitzar. El que ¨¦s normal ¨¦s fer el que jo vaig fer¡±, explica Garcia. Tot i que no ha perdut el control de la seva vida com altres alertadors, en va patir les conseq¨¹¨¨ncies (a?llament, pressions) que van ser encara m¨¦s greus per a la seva fam¨ªlia.

La filla de l¡¯exregidora, Maria, ara t¨¦ 25 anys, per¨° quan tot va esclatar, el 2012, era una adolescent. Maria treballa en una start-up i sembla tenir ulls nom¨¦s per al port¨¤til i el m¨°bil. Per¨° quan es menciona ¡°Mercuri¡±, reacciona. Les ll¨¤grimes li broten dels ulls quan recorda que va ser una ¨¨poca ¡°molt dura¡± i que fins i tot va haver de canviar d¡¯institut i va haver de viure una etapa a l¡¯estranger. Tot per la pressi¨® social. Els fills de Bustos, de la seva edat, tenien ¡°molta influ¨¨ncia¡± sobre els amos de les discoteques de tarda on anava amb els seus amics a Sabadell. ¡°Tots sort¨ªem pels mateixos llocs. Alguns em van donar l¡¯esquena. Va ser molt dur. Vaig aprendre com ¨¦s la gent¡±. I tot i aix¨ª, diu que vol dedicar-se a la pol¨ªtica. ¡°El que va fer ma mare ¨¦s el que s¡¯ha de fer¡±.

Carme Garcia mira la seva filla amb orgull mentre apareix Gimeno, que la saluda efusivament. El director d¡¯Antifrau acaba de reclamar al Parlament compet¨¨ncies per protegir els ¡°alertadors¡±. Quan ella ha marxat, Gimeno torna amb m¨¦s an¨¨cdotes. El primer dia que va arribar a Antifrau, diu, alg¨² li va enviar al despatx una ampolla de cava. La va tornar. Els regals institucionals que rep els registra en un arxiu. Gimeno evita, per¨°, parlar d¡¯un altre c¨¤rrec institucional que no va actuar aix¨ª: Rafael Rib¨®, s¨ªndic de greuges. El rerefons, com moltes vegades en els casos de corrupci¨®, ¨¦s el futbol. Rib¨® va volar gratis a Berl¨ªn per veure la final de la Champions del Bar?a. Va ser el 2015. Ja havia passat el terratr¨¨mol del 15-M; ja s¡¯havien investigat i sancionat els grans casos de corrupci¨®; ja s¡¯havien aprovat nous delictes ¡ªcorrupci¨® entre particulars, finan?ament il¡¤legal de partits, responsabilitat penal de les empreses¡ª adaptats als nous temps. Per¨° Rib¨® va considerar que podia anar a Berl¨ªn. Va admetre que va ser un ¡°error¡±. I que ara no ho faria.

¡°S¡¯ha d¡¯anar amb compte, i si es t¨¦ un dubte¡­ consultar el codi ¨¨tic¡±, diu Gimeno. El seu equip reparteix als periodistes una pr¨¤ctica carpeta blava i un USB amb fotos i el dossier de premsa. L¡¯USB t¨¦ set gigabytes i es pot fer servir perfectament per a usos personals esborrant els documents un cop es publiqui aquest reportatge. Caldria tornar-lo?

L¡¯edat fosca d¡¯Antifrau

J. G. B.

Compte, mireu aquesta tamb¨¦!¡±, reclama als pol¨ªtics que assisteixen a la inauguraci¨® Miguel ?ngel Gimeno, entre orgull¨®s i impacient. Ja que la seva oficina ha fet autocr¨ªtica, almenys que tothom ho s¨¤piga. I s¨ª: sota la ¡°catifa de la vergonya¡±, l¡¯element visual m¨¦s potent de la mostra al Palau Robert, apareix una frase que va fer furor: ¡°Esto, la fiscal¨ªa te lo afina¡±. La va pronunciar l¡¯exministre de l¡¯Interior Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, del PP, en una conversa amb l¡¯antecessor de Gimeno al capdavant d¡¯Antifrau, el tamb¨¦ magistrat Daniel de Alfonso. El 2016, De Alfonso va haver de plegar, for?at pel Parlament, per l¡¯esc¨¤ndol de les converses amb el ministre ¡ªque van ser gravades¡ª en qu¨¨ tots dos conspiraven contra l¨ªders independentistes.

De Alfonso va conduir cap a l¡¯abisme una instituci¨® que, des de la seva creaci¨® el 2009, sembla que no acaba de funcionar. O, com a m¨ªnim, que no ha satisfet les expectatives que s¡¯hi van generar quan l¡¯exfiscal anticorrupci¨® David Mart¨ªnez Madero la va posar en marxa per mandat d¡¯un Parlament amb majoria del tripartit d¡¯esquerres. La seva mort sobtada, dos anys despr¨¦s, d¡¯un infart a l¡¯aeroport de Mil¨¤ va for?ar una soluci¨® d¡¯urg¨¨ncia. Artur Mas presidia llavors la Generalitat. I va ser ell qui va proposar per suggeriment d¡¯una altra persona ¡ªassegura que no el coneixia pr¨¨viament¡ª el nom de Daniel de Alfonso, magistrat de l¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona.

No va ser la decisi¨® m¨¦s encertada. Les seves declaracions p¨²bliques ja eren sospitoses. En una entrevista a El Peri¨®dico va dir, com per blindar la seva posici¨®, que tenia dades i fotos de personatges rellevants guardats en una caixa forta. Sobre el fallit i pol¨¨mic projecte d'Eurovegas, va minimitzar els riscos de l'entrada de diner negre. "Els diners no tenen color". Despr¨¦s de la seva caiguda, a m¨¦s, la Sindicatura de Comptes va descobrir que va cobrar 70.000 euros de m¨¦s al seu sou que no havia de rebre. Gimeno diu que, sota el seu mandat, l'oficina ja ha recuperat 32.000 euros amb demandes als tribunals. "Si no cures la ferida, no pots funcionar. Hav¨ªem de fer autocr¨ªtica", diu.

Gimeno tira de n¨²meros per defensar l¡¯activitat d¡¯Antifrau; per exemple, que ha resolt 1.337 de les 1.667 den¨²ncies que ha rebut. Per¨° les ambicions dels primers dies ¡ªser una palanca de den¨²ncies penals contra l¡¯administraci¨® p¨²blica¡ª s¡¯han refredat for?a i ara l¡¯oficina mira d¡¯acomplir la seva missi¨® per altres vies: den¨²ncies, s¨ª, per¨° tamb¨¦ recomanacions, informes i prevenci¨® de males pr¨¤ctiques.