¡°La p¨¨rdua de les aus reflecteix el declivi de tot l¡¯entorn natural¡±

¡°Una de les coses que m¨¦s m'agraden d'Espanya ¨¦s veure les aus que abans eren comunes al Regne Unit¡±, explica l'ornit¨°leg brit¨¤nic Tim Birkhead (Leeds, 1950) des del terrat d'un hotel a Barcelona. ¡°M'encanta despertar-me i sentir la refilada de mil pardals; aix¨° ha desaparegut a gaireb¨¦ tot el Regne Unit¡±. El catedr¨¤tic de la Universitat de Sheffield i membre de la Royal Society brit¨¤nica est¨¤ a la ciutat per la publicaci¨® en castell¨¤ del seu llibre Los sentidos de las aves: Qu¨¦ se siente al ser un p¨¢jaro?(editat per Capit¨¢n Swing), per¨° ja fa una setmana que ¨¦s a Espanya, participant en el Festival Internacional d'Ornitologia del delta de l'Ebre.

¡°Poques vegades he vist tantes aus¡±, diu sobre la seva estada: ¡°Flamencs, capons, ostrers¡­ ha estat espectacular, ¨¦s un lloc molt especial¡±. Malgrat el seu entusiasme, la conversa ¨¦s agredol?a. Birkhead afirma que sent una ¡°desesperan?a monumental¡± per l'estat de l'entorn natural. Encara perduren santuaris per a la fauna com el delta de l'Ebre, per¨° les xifres no enganyen: aquest mes, una an¨¤lisi a la revista Science anunciava la p¨¨rdua de 3.000 milions d'ocells nord-americans des del 1970, un ter? de tota l'avifauna de la regi¨®. ?s el s¨ªmptoma d'una tend¨¨ncia mundial, i la p¨¨rdua no afecta nom¨¦s esp¨¨cies amena?ades, sin¨® tamb¨¦ les considerades comunes, com els pardals que Birkhead troba a faltar al seu pa¨ªs.

Per l'ornit¨°leg, pessimista conf¨¦s, les manifestacions pel clima dels ¨²ltims mesos s¨®n ¡°el m¨¦s esperan?ador que ha passat en molt de temps¡±. ¡°Anem cap a un m¨®n empobrit¡±, diu sobre la crisi de biodiversitat. ¡°La p¨¨rdua d'aus ¨¦s nom¨¦s un dels aspectes m¨¦s evidents, per¨° reflecteix el declivi de tot el que t¨¦ la naturalesa. Les aus haurien de ser l'alarma per comen?ar a implementar pol¨ªtiques que salvin l'entorn natural¡±.

Els ocells eren l'obsessi¨® de Birkhead molt abans de convertir-se en la seva professi¨®. ¡°El meu pare era ocellaire i m'ho va inculcar. Despr¨¦s em vaig comen?ar a saltar dies d'escola per anar a veure aus, i ell es va comen?ar a frustrar¡±, relata. Malgrat els advertiments de la seva fam¨ªlia, que li assegurava que no aconseguiria feina aix¨ª, Birkhead va acabar treballant la seva carrera acad¨¨mica com a ornit¨°leg. A m¨¦s d'haver viatjat per tot el planeta per fer les seves investigacions, ha dedicat gaireb¨¦ mig segle a l'estudi, unes aus marines longeves i molt sociables, d'aspecte similar a un ping¨¹¨ª, per¨° capa?os de volar. Cada any, Birkhead visita les col¨°nies de somorgollaires que fan niu a Skomer, una petita illa de Gal¡¤les que per a ell ¨¦s ¡°un dels llocs m¨¦s preciosos del m¨®n¡±.

All¨¤ va sorgir la idea per al seu llibre: un dia va observar un somorgollaire femella que feia el ritual de benvinguda per a la seva parella (s¨®n mon¨°gams) quan el mascle s'acostava volant des del mar, encara una mota gaireb¨¦ imperceptible a l'horitz¨®. ¡°Les dues aus van passar a saludar-se m¨²tuament amb evident entusiasme. Amb prou feines es podia creure que l'au que estava incubant sembl¨¦s haver vist ¨Ci reconegut¨C?la seva parella a diversos centenars de metres en mar obert¡±, escriu l'investigador en un cap¨ªtol del llibre dedicat al sentit de la vista.

Sense caure en el parany de retratar els animals com si fossin persones, Birkhead descriu com els cinc sentits humans han servit als bi¨°legs de punt de partida per entendre la percepci¨® de la resta d'animals. Per¨° tamb¨¦ explica com ha estat necessari abandonar aquesta visi¨® antropoc¨¨ntrica per descobrir, per exemple, que algunes aus poden veure la llum ultraviolada o que d'altres perceben el camp magn¨¨tic de la Terra.

Dedica l'¨²ltim cap¨ªtol a les emocions, amb l'argument que els ocells viuen moltes experi¨¨ncies socials de manera similar a les persones. ¡°Crec que se subestima l'univers cognitiu i sensorial que ocupen les aus¡±, justifica Birkhead. ¡°Vull conscienciar la gent que les aus s¨®n m¨¦s llestes del que sembla, i que senten de forma complexa. Si conven?o la gent del que passa al cervell de les aus, es valorar¨¤ m¨¦s aquests animals i aix¨° en refor?ar¨¤ la conservaci¨®¡±.

?tica i filosofia

Tot i que Birkhead est¨¤ m¨¦s c¨°mode divulgant sobre anatomia i comportament animal, no fuig de l'¨¨tica i la filosofia: "Quan vaig comen?ar a escriure ja sabia que hauria de parlar de temes com la consci¨¨ncia i el sofriment. Ho he intentat fer de forma emp¨¤tica per¨° cient¨ªfica¡±, explica. Intentar posar-se en el lloc d'un altre ¨¦sser, armat nom¨¦s amb informaci¨® sobre el funcionament del seu cos, ¨¦s un aut¨¨ntic repte ¨Ca m¨¦s d'un polvor¨ª ¨¨tic i cient¨ªfic¨C, per¨° Birkhead sost¨¦ que la ci¨¨ncia proporciona eines per a l'empatia.

¡°De petit vaig llegir en algun lloc que els gossos nom¨¦s hi veuen en blanc i negre, i l'hi vaig explicar a la meva mare. Ella em va dir que no digu¨¦s tonteries, que no hi podem veure a trav¨¦s dels ulls d'un gos¡±, recorda. ¡°Per¨° el cas de la ci¨¨ncia ¨¦s que ens motiva i ens entrena per trobar les formes de respondre justament a aquestes preguntes. Mai sabr¨¦ exactament com ¨¦s ser un ocell, per¨° s¨ª que podem progressar molt m¨¦s del que la meva mare i altra gent pensava¡±. Investigant per al seu llibre, Birkhead va trobar, per exemple, estudis que constaten el sofriment de les gallines engabiades en bateria i la seva capacitat per sentir dolor quan se'ls talla el bec. ¡°Em va alegrar llegir tot aix¨°, i esbrinar que s'est¨¤ prenent consci¨¨ncia per implementar canvis¡±, diu.

A trav¨¦s de les seves publicacions, de les classes a la universitat i de la tasca de divulgaci¨® als mitjans de comunicaci¨® (ha col¡¤laborat amb l'eminent presentador brit¨¤nic David Attenborough), Birkhead intenta contagiar el seu entusiasme pel m¨®n silvestre per salvar-lo. Tamb¨¦ fa 30 anys que va fins a Andalusia per veure ocells. ¡°Si vas a Tarifa quan migren les aus per l'estret de Gibraltar, a la tardor o a la primavera, veur¨¤s quantitats ingents d'abellerols, de falciots, d'orenetes, de cigonyes i cigonyes negres, d'¨¤guiles perdigueres, d'¨¤guiles cal?ades, de falcons¡­ ?s meravell¨®s¡±, afirma somrient. ¡°No hi ha cap espectacle d'aus m¨¦s bonic que aquest¡±.