La meitat dels tel¨¨fons p¨²blics de Barcelona estan en des¨²s

Barcelona compta amb uns 550 terminals de tel¨¨fons p¨²blics, per¨° la meitat no registren ni una sola trucada a l¡¯any. Aix¨ª ho constata Telef¨®nica, l¡¯empresa que mant¨¦ la concessi¨® dels terminals per designaci¨® directa del Govern. No hi ha cap altra empresa interessada a aconseguir la licitaci¨®. El cost dels tel¨¨fons de carrer ascendeix a 1,2 milions d¡¯euros, segons les ¨²ltimes dades de la Comissi¨® Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

¡°El vandalisme i la popularitzaci¨® de la telefonia m¨°bil ha fet que les cabines siguin altament deficit¨¤ries i un negoci ru?n¨®s per a qui les explota¡±, expliquen des de Telef¨®nica. La companyia qualifica el model de c¨¤lcul com a ¡°ru?n¨®s¡±, i critica que la CNMV porti un retard de tres anys en els seus c¨¤lculs.

Segons dades de l¡¯Eurobar¨°metre de 2014, el 88% dels espanyols mai no utilitza aquest servei de telefonia. Els terminals que m¨¦s s¡¯utilitzen a Barcelona s¨®n als punts m¨¦s tur¨ªstics de la ciutat, com la pla?a de Catalunya. Per¨° des de Telef¨®nica adverteixen que aix¨° no implica necess¨¤riament m¨¦s rendibilitat. ¡°El manteniment dels tel¨¨fons de pla?a de Catalunya costa el doble, ja que s¨®n v¨ªctimes de m¨¦s desperfectes i actes vand¨¤lics¡±, expliquen. I insisteixen que les estad¨ªstiques d¡¯¨²s es poden veure alterades ¡°per unes simples trucades de m¨¦s o de menys¡±. L¡¯empresa est¨¤ obligada a mantenir el funcionament de totes elles, fins i tot encara que estiguin fora de servei per un mal ¨²s per part de la ciutadania.

La legislaci¨® permet la retirada dels tel¨¨fons p¨²blics quan finalitzi el termini d¡¯un any contemplat al decret que es va desplegar per garantir la continu?tat del servei. Aquell termini acabar¨¤ el mes de desembre vinent, encara que ¨¦s previsible que el futur Executiu prolongui la concessi¨® del servei a Telef¨®nica, tal com va oc¨®rrer durant el Nadal de 2018. Llavors, el govern de Pedro S¨¢nchez va donar llum verda al servei un any m¨¦s, encara que la decisi¨® contradeia els criteris de la CNMV. L¡¯organisme va defensar el juny de l'any passat ¡°revisar la conveni¨¨ncia de mantenir el car¨¤cter obligatori de la prestaci¨® d¡¯aquest servei com una de les obligacions del servei universal¡±. L¡¯¨°rgan supervisor advertia, no obstant aix¨°, que no ¨¦s possible identificar aquelles poblacions on el lliure mercat asseguri per si sol la prestaci¨® del servei.

A Espanya, el servei universal garanteix que ha d¡¯existir almenys un terminal si una localitat compta amb 1000 habitants o m¨¦s, i se suma un tel¨¨fon p¨²blic per cada 3.000 ciutadans m¨¦s que hi visquin. Pa?sos com Fran?a, Dinamarca o Est¨°nia van deixar de garantir el servei universal fa temps i les empreses el mantenen en aquells llocs on els ¨¦s rendible fer-ho.

¡°La demanda d¡¯aquest servei s¡¯ha redu?t dr¨¤sticament al ser substitu?t per la telefonia m¨°bil en tots els segments de la societat¡±, expliquen des de Telef¨®nica. ¡°L¡¯escassa demanda per part dels usuaris ha encarit els costos de prestaci¨® del servei¡±, agreguen. Els tel¨¨fons p¨²blics no han estat capa?os d¡¯adaptar-se a la nova realitat telecomunicativa, malgrat instaurar serveis als terminals com l¡¯enviament d¡¯SMS o correus electr¨°nics.