Danys del proc¨¦s a Catalunya

Aquell catalanisme que a finals del segle XIX es va anar formulant com a element de regeneraci¨® de la pol¨ªtica est¨¤ quedant trinxat irremeiablement pel proc¨¦s. ?s un frac¨¤s que no ha tingut com a detonant l'Estat, segons desitjava ¨¤vidament l'independentisme, sin¨® el pen¨²ltim brot d'irresponsabilitat que ha prioritzat il¡¤legalment la naci¨® imagin¨¤ria a la societat real. A la seva manera, l'alienaci¨® de Puigdemont i Torra ha guanyat, per¨° ¨¦s una vict¨°ria infausta perqu¨¨ ha estat al preu de la conviv¨¨ncia a Catalunya, fins i tot per als qui la voldrien com a rep¨²blica independent. Aix¨° culmina la hist¨°ria d'un miratge que deixar¨¤ la ciutadania de Catalunya en la pitjor de les posicions imaginables perqu¨¨ la divideix, la contraposa al conjunt d'Espanya, desmantella la seva formalitat institucional, danya la seva vitalitat econ¨°mica i la desprestigia internacionalment. Aquests danys i prejudicis erosionen els vincles que el catalanisme cl¨¤ssic havia volgut generar. Ha passat perqu¨¨ el maximalisme ha sobrepassat les normes, mal liderat i cada vegada menys ali¨¨ a una realitat social amb un protagonisme plural que va acceptar, d'una manera o altra, el que comen?ava com "fer pa¨ªs" i que despr¨¦s es va convertir en un proc¨¦s d'enginyeria social que s'ha cregut legitimat m¨¦s enll¨¤ de la llei. ?s una penosa evid¨¨ncia que supera les formes pol¨ªtiques tret que es rearticulin per afrontar els danys del proc¨¦s i refacin el contracte social entre tots els catalans. Aix¨° vol dir que, possiblement, la nova regeneraci¨® correspon a un postcatalanisme que encara no ha estat enunciat.

Josep Tarradellas quan va retornar de l'exili es va adre?ar als "ciutadans de Catalunya"

Les revelacions sobre els comandos CDR enfosqueixen encara m¨¦s el que ¨¦s un desconcert i una inquietud, un desconcert al qual la pol¨ªtica i, sobretot, la societat en la seva necessitat constant de confian?a hauran de contraposar un principi elemental de racionalitat. Per ara, el que veurem ¨¦s que ning¨² es refia de ning¨² i que tant la manipulaci¨® medi¨¤tica com l'autisme de la majoria al Parlament auton¨°mic esquerden aquells consensos m¨ªnims que una societat requereix perqu¨¨ la mala pol¨ªtica no proliferi m¨¦s i la inseguretat jur¨ªdica no es faci cr¨°nica.

Despr¨¦s de les eleccions municipals del 1931, Companys va proclamar la rep¨²blica a la pla?a de Sant Jaume. Al cap de mitja hora i des del balc¨® de la Generalitat, Maci¨¤ va voler fundar la Rep¨²blica Catalana. All¨° va generar a Madrid el temor republic¨¤ a una greu distorsi¨® d'un proc¨¦s per si mateix atzar¨®s. Es va haver de pressionar Maci¨¤ perqu¨¨ s'oblid¨¦s de la Rep¨²blica Catalana. Apareixia la pol¨ªtica maximalista al balc¨® de la Generalitat, aquell mateix balc¨® on Quim Torra posa i treu pancartes en una mena de com¨¨dia dels errors que ja no diverteix ning¨². El 1934, en pr¨¤ctica coincid¨¨ncia amb la revoluci¨® d'Ast¨²ries, Companys proclama sediciosament una altra Rep¨²blica Catalana. Companys sempre va ser un pol¨ªtic anti-tot, especialment si se'l posava en un balc¨®. Ho va tenir molt present Josep Tarradellas quan va retornar de l'exili i des d'aquell balc¨® es va adre?ar als "ciutadans de Catalunya", perqu¨¨ havia ent¨¨s que la Generalitat havia de representar tota la ciutadania, amb o sense catalanitat assumida, en qualsevol de les seves gradacions. L'evoluci¨® posterior del nacionalisme, que Tarradellas va advertir de seguida, va consistir en tot el contrari i gradualment es van aplicar pol¨ªtiques identit¨¤ries que fins i tot els partits no nacionalistes van assumir. D'aqu¨ª es va anar derivant a la sedimentaci¨® del futur independentisme, propagat per distorsions ¨Cllengua, hist¨°ria i cultura¨C en el sistema educatiu.

Les revelacions sobre els comandos CDR enfosqueixen encara m¨¦s el que ¨¦s un desconcert i una inquietud

?La societat catalana est¨¤ en condicions de reprendre el seu futur en els termes que representava Tarradellas? Evidentment, falta un pol¨ªtic amb sentit d'Estat com Tarradellas, per¨° el que constatem ara ¨¦s que sense sentit d'Estat ¨Cque ho ¨¦s per ser part substantiva d'Espanya¨C Catalunya ha arribat a una situaci¨® nefasta. El retorn a les contradiccions i complexitats de la societat real ¨¦s un requisit indispensable per superar el que per a uns ha estat un somni impossible i per a uns altres, un malson. El que queda ¨¦s la norma constitucional que dona uns marges de maniobra encara no explorats del tot, precisament perqu¨¨ a l'hora de tra?ar la Constituci¨® del 1978 el catalanisme va tenir el seu delta inclusiu. Al contrari, en la circumst¨¤ncia actual l'independentisme ha estat excloent, amb una patrimonialitzaci¨® del futur de Catalunya ¨Cincubada en els anys del pujolisme¨C que segurament necessitar¨¤ una lenta recomposici¨® del mapa pol¨ªtic, sempre que es respectin els acords m¨ªnims d'una societat plural.