Pintar i exposar l¡¯exili

La Fundaci¨® Apel¡¤les Fenosa, centre discret, rec¨°ndit i genial que us convido a con¨¨ixer o a tornar-hi si ja el coneixeu, reviu una de les experi¨¨ncies culturals de l¡¯exili republic¨¤ catal¨¤: la galeria Mirador. Va funcionar a Par¨ªs entre el 1948 i el 1955. I no a qualsevol lloc. Era a la pla?a Vend?me, de gran renom, al costat de l¡¯hotel Ritz. Avui ¨¦s una joieria de luxe i llavors era contigua a una de les galeries clau de la postguerra, la Ren¨¦ Drouin, que exposava sovint artistes com Jean Dubuffet i Henri Michaux. ?s la galeria on Merc¨¨ Rodoreda esperava mostrar les seves pintures i collages, el 1953-1954, exposici¨® que no es va arribar a fer i per a la qual havia preparat i signat una trentena llarga d¡¯obres; per sort es conserven a la fundaci¨® que porta el seu nom i en una col¡¤lecci¨® privada. Dues s¨®n a l¡¯expo, titulada simplement Galerie Mirador. Par¨ªs. 1948-1955.

La Mirador es deia aix¨ª per la revista del mateix t¨ªtol que l¡¯advocat i pol¨ªtic Amadeu Hurtado havia fundat el 1929. Dirigida per Manuel Brunet i Just Cabot, subtitulada Setmanari de literatura, art i pol¨ªtica, va ser i continua sent una de les fites de la cultura catalana crescuda en la modernitat que perdria la guerra i s¡¯hauria d¡¯exiliar. ¡°Mirador ¨¦s el lloc des del qual es mira i, activament, ¨¦s tamb¨¦ l¡¯home que mira¡±, es llegeix a la columna de presentaci¨®, el 31 de gener d¡¯aquell any de l¡¯exposici¨® universal ultramoderna. Va sortir fins al gener del 1937, van ser 404 n¨²meros. Onze anys despr¨¦s, la sala parisenca. Amb el mateix r¨¨tol que la cap?alera avui hist¨°rica del setmanari, sorgida d¡¯un dibuix reprodu?t en fotogravat. Els impulsors van ser ara l¡¯editor del setmanari V¨ªctor Hurtado, el cr¨ªtic d¡¯art Llu¨ªs Montany¨¤ i sobretot la promotora d¡¯art Rosita Castelucho, una dona d¡¯envergadura amb una traject¨°ria encara per descobrir. S¡¯hi va unir Just Cabot, no tant en la gesti¨® de la galeria ni encara menys en el patrocini, que de diners en tenia pocs, sin¨® amb la seva col¡¤lecci¨® de bibli¨°fil, a la llibreria instal¡¤lada al soterrani de la Mirador.

?s on va exposar, el 1949, Maria Sanmart¨ª, una artista de qui tenim avui una obra a la col¡¤lecci¨® del Macba, dues a la Fundaci¨® Palau i Fabre i poc m¨¦s. Una pintora na?f, sense educaci¨® pl¨¤stica que, com tants artistes denominats aix¨ª, va comen?ar de gran. Era la mare del pintor i cartellista Antoni Clav¨¦. Als seixanta anys, impedida com estava des de jove en una cadira de rodes i encara que nom¨¦s podia fer servir el bra? esquerre, va comen?ar a dibuixar quan l¡¯hi va demanar el net de cinc anys. I va brotar tot: color llumin¨®s, imaginaci¨® ardent, cap preocupaci¨® d¡¯estil. Clav¨¦ i els seus amics la van animar. Era el 1947. Aquells anys, despr¨¦s de la penosa guerra i la fosca ocupaci¨® alemanya, en l¡¯ambigu alliberament, l¡¯art que sortia d¡¯artistes sense preparaci¨®, diguem-ne els sense art, va ser una alenada d¡¯aire.

Ho va advertir Palau i Fabre, poeta que despr¨¦s seria el gran expert de Picasso i la seva obra. El 1947 escrivia a la revista Ariel que ¡°enmig d¡¯aquesta tempestat, d¡¯aquest p¨¨lag asfixiant i ultrasaturat que sovint ¨¦s Par¨ªs¡± l¡¯obra de Maria Sanmart¨ª, per ¡°la puerilitat total del seu gest ¨Cque ¨¦s el del seu tra?¡ª ¨¦s el que m¨¦s compta per a nosaltres, ja que tot, avui, sembla massa volgut, massa fabricat. La innoc¨¨ncia sembla dif¨ªcil de reconquerir, hi ha un cansament general, una opressi¨® atmosf¨¨rica d¡¯artifici¡±.

Cal promoure una expo de la Sanmart¨ª. De moment, donem gr¨¤cies a l¡¯Apel¡¤les Fenosa i al seu director, Josep Miquel Garcia, per rescatar-la aqu¨ª, al costat de tants dels seus companys de l¡¯aventura parisenca de la Mirador.

Tamb¨¦ cal saber m¨¦s sobre Rosita Castelucho, que no consta ni a la Viquip¨¨dia. ¡°Els Castelucho¡±, recorda el comissari de la mostra, el mateix director Garcia, ¡°eren una instituci¨® a Par¨ªs. Una saga que regentava l¡¯Acad¨¦mie de la Grande Chaumi¨¨re, carrer on havien obert una galeria amb el seu nom¡±, per on passarien artistes ib¨¨rics i internacionals. Rosita va seguir el cam¨ª obert per l¡¯avi i ¡°dels fundadors de la Mirador era sens dubte qui millor coneixia el negoci¡±.

Tamb¨¦ hi va exposar Marianne Peretti. Amb noranta anys ben fets continua creant i ¨¦s una figura de les arts del Brasil, on es va traslladar el 1954, dos anys despr¨¦s d¡¯exposar a la Mirador, al costat de l¡¯arquitecte Oscar Niemeyer, que aixecaria Bras¨ªlia. En podeu saber m¨¦s, d¡¯aquestes artistes i dels altres de la galeria (Doisneau, Garc¨ªa Vivancos, Luis Su¨¢rez, Key Sato¡­) a l¡¯expo del Vendrell. Una bella sorpresa, al costat d¡¯una meravella: la col¡¤lecci¨® i el jard¨ª d¡¯escultures d¡¯Apel¡¤les Fenosa.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.