Mis¨¨ria de l¡¯educaci¨®

Ja fa temps que tots els llibres que es publiquen sobre l¡¯estat de l¡¯educaci¨® al nostre pa¨ªs, naci¨® i Estat presenten un panorama miseri¨®s, lamentable i ag¨°nic. En general, els autors miren de no caure en consideracions apocal¨ªptiques ¡ªvegeu els llibres de Gregorio Luri o Salvador Card¨²s, entre nosaltres, o els de Toni Sala i d¡¯Enric Prats, els millors de tots¡ª, perqu¨¨ se suposa que muntar un drama fa perdre efic¨¤cia a tota consideraci¨® cr¨ªtica del que sigui.

Per¨°, pel que fa a l¡¯estat actual de l¡¯educaci¨® p¨²blica a casa nostra, qualsevol exageraci¨® es troba en el terreny del realisme m¨¦s auster. L¡¯ensenyament secundari, en especial el p¨²blic, va molt malament; ¨¦s un fet palpable. Nom¨¦s cal haver tingut centenars d¡¯alumnes instal¡¤lats als instituts, i freq¨¹entar-los, per saber de primera m¨¤ que la situaci¨® ¨¦s an¨¤rquica, ca¨°tica, mal gestionada, un desgavell i un cataclisme.

En aquest sentit, arriba a les llibreries un llibre molt valent, un altre fruit dels sofriments i desventures d¡¯un professor de secund¨¤ria, que recomanem amb molta vivesa: Andreu Navarra, Devaluaci¨®n continua. Informe sobre alumnos y profesores de secundaria (Barcelona, Tusquets, 2019). No ¨¦s un llibre que exageri en res, per¨° tampoc no demostra cap submissi¨® als ideals patri¨°tics del pa¨ªs ¡ªel millor pa¨ªs del m¨®n, segons una bona colla¡ª o a l¡¯optimisme leibnizi¨¤: a Catalunya no solament no vivim en el millor dels mons possibles, com ensenya Pangloss a Candide, sin¨® que vivim en un dels pa?sos en qu¨¨ l¡¯educaci¨® va m¨¦s enjogassadament pel cam¨ª del pedregar. I aix¨° que hav¨ªem estat capdavanters en mat¨¨ria d¡¯educaci¨® al temps que va de la Mancomunitat al final de la Rep¨²blica espanyola!

Navarra, certament, no exagera mai, i tira m¨¦s aviat a la conciliaci¨® i a les bones maneres. Per¨° no s¡¯est¨¤ d¡¯explicar una s¨¨rie de detalls que posen els p¨¨ls de punta: l¡¯alumne que llen?a una grapadora al cap del professor; l¡¯alumna que se¡¯n va de l¡¯aula perqu¨¨ no suporta veure una colla de galifardeus fent lluita lliure en plena classe; aquell que es passa el dia mirant per la finestra, idiotitzat; els altres, que lliuren sistem¨¤ticament al professor els ex¨¤mens en blanc; els de m¨¦s enll¨¤, que es passen la classe jugant amb el tel¨¨fon ¡ªpotser m¨¦s intel¡¤ligent que ells mai no ho seran, malgrat tota la pot¨¨ncia in nuce que se¡¯ls ha de concedir¡ª; la professora que entra a la sala de professors i romp a plorar desesperadament; els estudiants que es desmaien a classe perqu¨¨ nom¨¦s han esmorzat un got de llet, per manca de mitjans a casa seva; els que se¡¯n van a dinar i compren nom¨¦s un xiclet o una bossa de Boca Bits per repartir-se entre una colla; els que juguen a la pilota amb els llibres de la biblioteca, i m¨¦s detalls que el lector llegir¨¤ amb esgarrifances.

Navarra no carrega les tintes; ho hem dit i repetit. Per¨° l¡¯encerta quan afirma que, al seu parer, la crisi de l¡¯educaci¨®, a molts pa?sos del gran Occident amic del progr¨¦s i de la democr¨¤cia, es troba en l¡¯estat que es troba gr¨¤cies justament a una estrat¨¨gia en qu¨¨ van de bracet les causes finals del capitalisme i les noves tecnologies ¡ªi encara hi ha ingenus que les volen omnipresents a les aules!¡ª: ¡°Els poders econ¨°mics s¡¯han adonat que una ciutadania s¨¤via i informada pot ser un fre per a la seva depredaci¨® a escala global, i han empr¨¨s, a trav¨¦s de les institucions pol¨ªtiques, una guerra silenciosa contra el coneixement. Es tracta de poder vendre als ciutadans m¨¦s aparells i quincalla de preu, tot impedint-los de pensar o desenvolupar una personalitat lliure¡±.

I encara incideix en una altra q¨¹esti¨®, de doble tall, a la qual dedica per prud¨¨ncia un sol par¨¤graf: ¡°Una democr¨¤cia no es pot conservar sense dem¨°crates, i perqu¨¨ hi hagi dem¨°crates resulta imprescindible que hi hagi pensament cr¨ªtic, ¨¦s a dir, conreu de les humanitats. Ni tan sols fru?m dels beneficis d¡¯una educaci¨® tecnocr¨¤tica (...). En comptes de dem¨°crates estem creant generacions d¡¯ultranacionalistes. A manca de pensaments vertebradors, d¡¯afici¨® al mat¨ªs i al pluralisme, abandonem els nostres estudiants a les identitats tancades, f¨¤cils i agressives, que es construeixen a partir dels mitjans i de les xarxes socials¡±. Demana que siguin els professors, ells mateixos, els que legislin l¡¯educaci¨® ¡ªels mandrosos o bandarres, que tamb¨¦ n¡¯hi ha, ja ni s¡¯hi apuntaran¡ª; rebenta tots els programes educatius que han divulgat els gloriosos especialistes de les facultats de Pedagogia i Magisteri; es posa les mans al cap quan sent criticar l¡¯¨²s de la mem¨°ria i lloar l¡¯educaci¨® a base de gatzara i castanyades campestres; presenta unes estad¨ªstiques (sense quadres, per sort) que esglaien, i remet els lectors a Singapur o a Finl¨¤ndia ¡ªja ni a Su¨¨cia, que tamb¨¦ ha caigut en la trampa de les noves tecnologies¡ª, un dels pocs pa?sos d¡¯Europa en qu¨¨ l¡¯educaci¨® ¨¦s el que hauria de ser: la preparaci¨® dels alumnes per convertir-los en subjectes agents d¡¯una democr¨¤cia amb solv¨¨ncia.