Manel, a l¡¯emoci¨® a trav¨¦s del cervell

Si el risc tingu¨¦s nom de grup musical es diria Manel, el quartet barcelon¨ª que acaba de publicar el seu cinqu¨¨ disc amb la il¡¤lusi¨® que mantingui l¡¯extraordinari ¨¨xit que han tingut a Catalunya els precedents. Si la banda va comen?ar el 2007 en un registre ac¨²stic folk-pop, l¡¯evoluci¨® ha estat constant en la seva discografia, i despr¨¦s de flirtejar amb l¡¯electr¨°nica en el seu quart ¨¤lbum, Jo competeixo, en la seva nova obra, Per la bona gent, s¡¯endinsen en el m¨®n del sampler i aprofundeixen en els arranjaments digitals per facturar un disc molt elaborat que, ple de matisos, es descobreix poc a poc. I tot plegat, norma de la casa, fruit d¡¯un proc¨¦s de depuraci¨® intel¡¤lectual que en aquest cas s¡¯ha filtrat jugant amb arranjaments canviants i samplers que no nom¨¦s tenen una funci¨® sonora, sin¨® tamb¨¦ narrativa. Guillem Gispert, cantant i lletrista del grup, ho reconeix: ¡°?s un disc m¨¦s cerebral que els anteriors. La manera d¡¯anar a buscar l¡¯emoci¨® ha estat diferent¡±.

Envoltat dels seus tres companys, Roger Padilla, Mart¨ª Maym¨® i Arnau Vallv¨¦, el Guillem, amb capteniment de professor universitari, verb prec¨ªs, cad¨¨ncia fluida, continua explicant la riquesa aclaparadora del disc: ¡°No nom¨¦s busquem l¡¯emoci¨® d¡¯una manera diferent, sin¨® que busquem un altre tipus d¡¯emoci¨®. Despr¨¦s de discos que facilitaven la identificaci¨® personal de l¡¯oient, una cosa t¨ªpica del pop, aquesta vegada volem que la satisfacci¨® i l¡¯emoci¨® provinguin d¡¯altres llocs, no s¡¯han de repetir les can?ons que fas als 25 anys¡±. El Roger, amb un aire taciturn, amplia l¡¯argument afegint: ¡°Al principi ¨¦rem m¨¦s expl¨ªcits, m¨¦s narratius i literals. L¡¯evoluci¨® ens ha portat fins aqu¨ª, a buscar l¡¯emoci¨® en les textures sonores, o en les estructures de les can?ons, i no tant en un missatge emocional¡±. D¡¯aqu¨ª venen els canvis de tempo, l¡¯amplitud estil¨ªstica ¨Cpop, reggae, rock, funk blanc, balades, una adaptaci¨® de Janis Ian¨C, les capes de so i un marcat sentit de l¡¯humor, soterrat, ir¨°nic i ?potser massa distant i autopar¨°dic? El Guillem respon: ¡°L¡¯autopar¨°dia ¨¦s corrosiva, cal anar amb compte. Si t¡¯has guanyat el dret a utilitzar-la ¨¦s saludable, per¨° som conscients que ens hem apropat a una l¨ªnia que ¨¦s millor no creuar. I nom¨¦s pots riure de tu mateix quan has ofert coses que permeten que se¡¯t tracti seriosament¡±.

Aquest humor, fruit de la dist¨¤ncia que el grup t¨¦ sobre ell mateix i que comporta una certa i saludable descreen?a, es manifesta tamb¨¦ en el tema ¡°Amb un ram de clam¨ªdies¡±, una balada italianitzant i ensucrada que acaba sent un caramel amb xinxeta. El Guillem continua parlant: ¡°Tot t¨¦ a veure amb trobar el to i anar-lo enriquint, ja que se suposa que una can?¨® ha de ser una petita illa que suggereix una emoci¨® que no existeix fora d¡¯ella mateixa: ¨¦s el nostre ofici. Aquesta pe?a t¨¦ una melodia italiana cl¨¤ssica, se suposa que ¨¦s una can?¨® rom¨¤ntica fins i tot per la lletra, per¨° si en comptes de clam¨ªdies digu¨¦s orqu¨ªdies la pe?a seria un desastre sense cap inter¨¨s¡±.

Arremangats en terreny electr¨°nic, que ning¨² pensi nom¨¦s en electr¨°nica contempor¨¤nia, ja que la paleta de sons inclou electr¨°nica d¡¯abans, amb aires dels vuitanta i noranta i sons poc estilitzats. El Roger explica que ¡°l¡¯est¨¨tica de ¡®Clam¨ªdies¡¯ est¨¤ presa directament de Chromatics a Drive. En altres discos haur¨ªem arranjat aquesta can?¨® a l¡¯estil Roy Orbison, de fet, va tenir un arranjament, aix¨ª que vam descartar aquesta l¨ªnia¡±. I pel que fa als samplers, ¡°fruit del nostre inter¨¨s com a simples aficionats per les m¨²siques urbanes¡±, diu el Guillem, tenen la caracter¨ªstica que de vegades ni es noten i en altres tenen un paper narratiu: ¡°El sampler de Maria del Mar Bonet ens permet unir la hist¨°ria de la seva can?¨® amb la nostra lletra, hi ha una continu?tat narrativa; el de Maria Cinta introdueix un personatge que parla en primera persona quan la resta de la can?¨® es narra en tercera i en el del Gato P¨¦rez, la idea de so ambient d¡¯un concert al Zeleste dels setanta amb Gato P¨¦rez presentant Sisa i que llavors canti el Sisa d¡¯avui doncs ¨¦s un recurs divertit, un joc barroc d¡¯estructures que t¨¦ gr¨¤cia¡±. L¡¯emoci¨® a trav¨¦s del cervell, el missatge impl¨ªcit en el nou disc de Manel, que ¨Cno ¨¦s casual¨C comen?a solemne i conclou festiu.