Entre els llimbs i la f¨²ria

La ciutadania puntua malament la pol¨ªtica, al CIS els pol¨ªtics ja han escalat fins a la segona posici¨® en la llista de preocupacions dels espanyols. Despr¨¦s del frac¨¤s en la formaci¨® de govern, no es veu prop¨°sit d¡¯esmena. Al contrari, la superposici¨® en el calendari de la sent¨¨ncia del Suprem sobre el proc¨¦s i les eleccions est¨¤ provocant un nou concurs de disbarats. I, malgrat tot, qu¨¨ vol dir que la pol¨ªtica ¨¦s un problema?

Sens dubte, els pol¨ªtics juguen una funci¨® de cap de turc, que en certa manera forma part del seu sou. Renegar dels pol¨ªtics ¨¦s una manera d¡¯expulsar les mis¨¨ries pr¨°pies, projectant-les en ells oblidem la quota de responsabilitat que ens pertany. Per¨° quan aquest malestar arriba als nivells actuals tenim un problema: el descr¨¨dit de la pol¨ªtica afebleix les institucions democr¨¤tiques i refor?a els poders contramajoritaris.

D¡¯on prov¨¦ aquest grau de desconfian?a? En bona part, de la pol¨ªtica mateixa: transmet una sensaci¨® creixent d¡¯impot¨¨ncia i submissi¨® davant dels nous poders; se sent incapa? d¡¯oferir-nos un horitz¨® que doni un m¨ªnim d¡¯expectatives a qu¨¨ atenir-nos ¨C¡°No hi ha vida viable sense projecci¨® en el futur, sense promesa de moderaci¨® i de progr¨¦s¡±, deia Albert Camus, i afegia: ¡°Viure contra un mur ¨¦s la vida dels gossos¡±¨C; s¡¯ha guanyat profundes raons per a la desconfian?a amb el seu gust pel monopoli corporatiu del poder, per l'enconament en rid¨ªcules baralles entre partits i per la corrupci¨®, que en casos com el PP o Converg¨¨ncia ha arribat a ser estructural; i s'ha abandonat la pol¨ªtica per la propaganda convertint els seus protagonistes en actors que interpreten els guions que els van entregant amb absoluta impunitat. Per¨° hi ha tamb¨¦, en aquest pa¨ªs, una tend¨¨ncia cr¨°nica a desconfiar de la pol¨ªtica despr¨¦s de tants anys d¡¯una dictadura que la presentava com el motor de tots els mals. I part de l¡¯electorat, especialment a la dreta, continua habitat per aquests prejudicis. Per¨°, sobretot, som davant d¡¯un problema de fons: ¨¦s compatible la democr¨¤cia amb les noves mutacions del capitalisme? I part de la dreta ja est¨¤ avan?ant la seva resposta apostant per l¡¯autoritarisme.

Acabada d'arribar a la pol¨ªtica, Ayuso, la presidenta madrilenya, ha fet m¨¨rits per al t¨ªtol de campiona de la indec¨¨ncia en preguntar-se sobre el trasllat de Franco: ¡°Qu¨¨ vindr¨¤ despr¨¦s? Les parr¨°quies del barri? Cremaran com el 36?¡± Els joves valors de la dreta continuen reaccionant amb una irritaci¨® descontrolada a l¡¯exhumaci¨® del Caudillo. Quaranta anys despr¨¦s, la cultura del franquisme continua retroalimentant-se.

Cap lli?¨® s¡¯ha apr¨¨s del frac¨¤s de la investidura. Al contrari, S¨¢nchez, que fa quatre mesos va demanar el vot per frenar la dreta radicalitzada i formar un Govern progressista, ara ha entrat en compet¨¨ncia directa amb el PP i Ciutadans per demostrar qui ¨¦s m¨¦s home davant de l¡¯independentisme. ?s S¨¢nchez conscient del viatge que est¨¤ convidant a fer al seu electorat? Despr¨¦s d¡¯haver-lo atret amb l¡¯esquer del retorn d¡¯un govern d¡¯esquerres, ara busca la seva reelecci¨® despla?ant-se en direcci¨® contr¨¤ria, deixant els seus a la intemp¨¨rie. El mateix actor amb el gui¨® canviat. Va demanar el comprom¨ªs dels ciutadans i ara aposta pels ¡°sense ideologia¡±: ¡°majoria cautelosa¡±, en la formulaci¨® del seu assessor de comunicaci¨®, una variant de la majoria silenciosa, el fantasma sobre el qual es gronxa sempre la dreta convertint en valor el desinter¨¨s per la pol¨ªtica i per la cosa p¨²blica. El silenci dels ciutadans com a garantia de submissi¨®, oblidant que el fonament de la democr¨¤cia ¨¦s la paraula.

L¡¯anomenada campanya d¡¯Estat de S¨¢nchez liquida l¡¯argument central de l¡¯episodi anterior. El govern d¡¯esquerres va ser un miratge, no hi ha salvaci¨®. I deixa els seus electors perplexos, mentre ell s'escarrassa a buscar la majoria cautelosa, ¨¦s a dir, del que ¨¦s inefable. Ni dreta, ni esquerra, els llimbs. Una democr¨¤cia sense ciutadania? Atrapat per la por a la q¨¹esti¨® catalana, S¨¢nchez ha generat un gran embolic: la coincid¨¨ncia en el temps de la sent¨¨ncia del Suprem sobre Catalunya, els primers efectes d¡¯una regressi¨® econ¨°mica i la campanya electoral, tot plegat augura que la crid¨°ria de les impot¨¨ncies s¡¯imposar¨¤ a qualsevol esb¨®s de debat pol¨ªtic. S¡¯allunya aix¨ª la perspectiva de la construcci¨® d¡¯espais per a l¡¯entesa.