Per qu¨¨ l¡¯anomenem novel¡¤la negra si ¨¦s novel¡¤la polic¨ªaca

Collita roja, de Dashiell Hammett, es va publicar el 1929. Aquell mateix any va apar¨¨ixer El misteri de les set esferes, d'Agatha Christie. Totes dues parteixen de fets criminals, per¨° la primera ¨¦s negra i la segona, polic¨ªaca. Quina difer¨¨ncia hi ha? La pol¨¨mica treu fum a Espanya. Per dilucidar aquest i altres temes, els experts ?lex Mart¨ªn Escrib¨¤ i Jordi Canal han escrit Trets per totes bandes (tradu?t al castell¨¤ com A quemarropa), publicats tots dos per l'editorial Alrev¨¦s.

El llibre aborda l'¨¨poca cl¨¤ssica del g¨¨nere, des dels or¨ªgens fins a la d¨¨cada dels setanta del segle XX. Hi haur¨¤ un un segon volum, a principis del 2021, que abastar¨¤ dels setanta fins a l'actualitat. Trets per totes bandes ¨¦s un assaig original i sorprenent, d'una enorme erudici¨® per¨° de lectura amena. Inclou una s¨¨rie de llistes dels millors autors de diferents ¨¨poques publicades entre el 1952 i el 2017, una selecci¨® de portades que recorden lectures i col¡¤leccions, una ¨¤mplia bibliografia i un ¨ªndex onom¨¤stic.

La contribuci¨® m¨¦s interessant ¨¦s el seu doble objectiu. Ho explica Mart¨ªn Escrib¨¤: ¡°Es tracta d'omplir un buit en el mercat editorial en llengua catalana i castellana, ja que fins ara no s'havia publicat mai una hist¨°ria panor¨¤mica d'aquest g¨¨nere i, d'altra banda, aportar una mica de llum en el debat sobre aquest macrog¨¨nere que inclou subg¨¨neres, corrents i etiquetes, com la novel¡¤la d'enigma, els detectius de butaca, la polic¨ªaca metaf¨ªsica, el cas de l'habitaci¨® tancada, el lladre refinat, la novel¡¤la-problema, el detectiu hard boiled, la novel¡¤la de delinq¨¹ents, la carcer¨¤ria, la psicologia criminal, la procedimental, la novel¡¤la d'espionatge, la novel¡¤la cr¨°nica, el suspens i el thriller¡±.

¡°La literatura polic¨ªaca ¨¦s de consol: les hist¨°ries acaben b¨¦ i vivim en el millor dels mons possibles. ?s lectura d¡¯entreteniment: interessa qui ¨¦s l¡¯assass¨ª. En la negra, tot est¨¤ pertorbat, en el terreny personal, econ¨°mic, social¡­ Tot crea inseguretat¡±, sostenen els autors

Mart¨ªn Escrib¨¤ (Barcelona, 1974) ¨¦s professor de literatura i llengua catalanes i codirector del Congr¨¦s de Novel¡¤la i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca. Autor, entre altres treballs, de Rafael Tasis, novel¡¤lista polic¨ªac i de Jaume Fuster. G¨¨nere negre sense l¨ªmits. Canal (Berga, Barcelona, 1955) va ser director de la biblioteca La B¨°bila, la primera a Espanya que va tenir un fons negre i polic¨ªac especialitzat. Va crear el primer club de lectura negra i polic¨ªaca, el Premi L¡¯H Confidencial i el fanz¨ªn del mateix nom. Junts van publicar La Cua de Palla: retrat en groc i negre.

El debat entre novel¡¤la negra i polic¨ªaca ve des de lluny, per¨° en els ¨²ltims temps ha augmentat la confusi¨®. Ho va anticipar Javier Coma (1939-2017) el 1989: ¡°S'aprofita reiteradament el reconeixement cultural de la novel¡¤la negra en les nostres latituds per etiquetar com a tal una infinitat de llibres que no responen a les caracter¨ªstiques d'aquell peculiar i important moviment literari¡±.

¡°La literatura polic¨ªaca ¨¦s de consol: el crim pertorba l'ordre establert i cal tornar a la seguretat. Les hist¨°ries acaben b¨¦ i vivim en el millor dels mons possibles. ?s un tipus de lectura d'entreteniment. El que interessa ¨¦s qui ¨¦s l'assass¨ª. En la negra, tot est¨¤ pertorbat, en el terreny personal, econ¨°mic, social¡­Tot crea inseguretat. A la gent li agrada m¨¦s la novel¡¤la polic¨ªaca per¨° prefereix dir-ne negra. ?s m¨¦s cool¡±. Mart¨ªn Escrib¨¤ ¨¦s de la mateixa opini¨®: ¡°La que agrada ¨¦s la novel¡¤la polic¨ªaca, sobretot la domestic noir. A Espanya, la novel¡¤la negra es llegeix molt poc. Nom¨¦s cal veure el que ven un autor com Juli¨¢n Ib¨¢?ez¡±. I afegeix: ¡°El problema ¨¦s que hi ha molta creaci¨® i poca reflexi¨®. Som un pa¨ªs sense terminologia concreta. Els francesos tenen clar que el seu g¨¨nere es diu polar; els italians, giallo; els alemanys, krimi¡­ i nosaltres fem servir indistintament termes com negra i polic¨ªaca, sense saber gaire del tot on ens porta cadascun. Aqu¨ª inventem tota mena d'etiquetes comercials, per¨° cap t¨¦ ni ha tingut la m¨¦s m¨ªnima consist¨¨ncia¡±.

Primer va sorgir la novel¡¤la polic¨ªaca i despr¨¦s la negra? ¡°En part s¨ª, per¨° no oblidem que una ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de l'altra. La novel¡¤la negra es pren seriosament les q¨¹estions de la pol¨ªc¨ªaca i s'estableix un discurs comprom¨¨s dels escriptors davant de les circumst¨¤ncies que els ha tocat viure¡±, explica Mart¨ªn Escrib¨¤. Canal afegeix: ¡°La negra neix als Estats Units, en la postguerra de la I Guerra Mundial. La primera gran novel¡¤la negra ¨¦s Collita roja, de Hammett. Va evolucionant segons els esdeveniments que es produeixen: la llei seca i la prohibici¨®, la Depressi¨® del 29, amb les fallides i els acomiadaments massius, la gran sequera (1932-1939), una de les grans cat¨¤strofes ecol¨°giques del segle XX¡­¡±. Canal i Mart¨ªn Escrib¨¤ recorren cadascuna de les etapes d'aquest macrog¨¨neres amb exemples de llibres i escriptors.

Quina seria la denominaci¨® adequada, segons els autors? ¡°No tenim una paraula concreta. Ens hem acostumat a parlar de novel¡¤la negra i polic¨ªaca. La definici¨® m¨¦s correcta seria criminal o novel¡¤la de crims. Ja es va intentar als anys vuitanta. Autors com Salvador V¨¢zquez de Parga, Javier Coma o Rom¨¢n Gubern van reflexionar sobre un terme que un¨ªs els dos grans corrents, per¨° no es va arribar a consolidar¡±, explica Canal.

Entre la polic¨ªaca i la negra, els autors situen Simenon. ¡°Simenon ja ¨¦s diferent dels polic¨ªacs. Utilitza claus que l'apropen al m¨®n de la negra, com el costumisme, la climatologia, els espais m¨¦s tronats, la psicologia dels personatges... Maigret ent¨¦n i no jutja. Les grans influ¨¨ncies venen del Nord, per¨° Simenon hi introdueix la gastronomia¡±, diu Canal. ¡°?s tan lluny de Sherlock Holmes com de Sam Spade i, a m¨¦s, ¨¦s el gran inspirador d'escriptors com Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, Andrea Camilleri, Jean-Claude Izzo, Petros M¨¤rkaris, Domingo Villar, Leonardo Padura i tants d'altres¡±, opina Mart¨ªn Escrib¨¤.

Els autors dediquen un apartat a la q¨¹esti¨® del c¨¤non, un tema sempre controvertit: vuit llistes dels millors autors de novel¡¤la polic¨ªaca i negra fetes entre el 1952 i el 2017, ¡°amb el prop¨°sit que els lectors puguin comparar i redescobrir autors¡±, diu Canal. Entre les vuit, n'apareixen dues publicades per espanyols: la de N¨¦stor Luj¨¢n, del 1971, que inclou escriptors tan interessants com E?a de Queir¨®s o Friedrich D¨¹rrenmatt, i la de Javier Coma, del 1994, amb la qual molts aficionats a la novel¡¤la negra estaran d'acord. En moltes de les altres, s'inclouen escriptors com Victor Hugo, Dostoievski, R. L. Stevenson, Joseph Conrad o Faulkner.

Canal i Escrib¨¤ no han elaborat el seu propi c¨¤non. ¡°Probablement haur¨ªem fet llistes diferents¡±, diu Canal. Tenen els seus escriptors preferits, tots de novel¡¤la negra. Mart¨ªn Escrib¨¤: David Goodis, Donald Westlake, James Crumley i Jean-Patrick Manchette. Canal: Dashiell Hammett, Jim Thompson, David Goodis i James Ellroy.

Trets per totes bandes (el t¨ªtol correspon a la traducci¨® al catal¨¤ d'una novel¡¤la de Bill Pronzini) s'adre?a a un p¨²blic ampli. ¡°A lectors inquiets, sobretot. A lectors que no saben del g¨¨nere, a aficionats, per¨° tamb¨¦, i aix¨° ¨¦s molt important, especialistes¡±, afirma Mart¨ªn Escrib¨¤. ¡°Vol¨ªem que fos un llibre de lectura amena, per¨° molt documentat amb una extensa bibliografia perqu¨¨ qualsevol lector que tingui inter¨¨s en un tema concret pugui aprofundir en l'estat de la q¨¹esti¨®¡±.

El llibre s'obre amb un pr¨°leg de Claude Mespl¨¨de, reconegut especialista, director del Dictionnaire des litt¨¦ratures polici¨¨res, mort el desembre passat. Cita en el seu text l'escriptor franc¨¨s Claude Aveline i el seu enunciat s'hauria de recordar: ¡°No hi ha g¨¨neres dolents, nom¨¦s escriptors dolents¡±.