Com a m¨ªnim, som Churchill!

El cap de setmana passat es va celebrar, al balneari de La Toja, el Foro Atl¨¢ntico, dirigit per Josep Piqu¨¦ i organitzat per la cadena hotelera Hotusa, que presideix Amancio L¨®pez Seijas. Sessions intenses sobre els grans problemes que afecten avui el m¨®n, ponents de prestigi mundial com Steven Pinker, debats entre un p¨²blic expectant. Enmig, una conversa a dos, amb un cert morbo, entre Felipe Gonz¨¢lez i Mariano Rajoy.

El debat es pot trobar molt f¨¤cilment a trav¨¦s d¡¯un cercador d¡¯internet i, per descomptat, us recomano vivament que ho feu: res a veure amb els tensos i impostats debats entre els nostres pol¨ªtics d¡¯avui, us reconciliareu amb la pol¨ªtica i amb els pol¨ªtics, potser lamentareu haver estat abans injustos amb els dos protagonistes. Ja s¨¦ que ¨¦s f¨¤cil i c¨°mode deixar-se endur per la nost¨¤lgia, enganyar-se amb aquell savi poema de Jorge Manrique que diu que ¡°cualquier tiempo pasado fue mejor¡±. Potser. Per¨° escolteu i mireu l¡¯hora i mitja de v¨ªdeo, com una pel¡¤l¨ªcula d¡¯abans. M¡¯ho agraireu.

Cap al final, en un determinat moment i sense venir a tomb, per¨° segurament pensant en com d¡¯agradable havia estat la conversa, Felipe va deixar anar inopinadament: ¡°Escolta, tenint en compte el que tenim per all¨¤, els dos, com a m¨ªnim, som Churchill¡±. Efectivament, com a m¨ªnim eren Churchill, ¨¦s a dir, el s¨²mmum, tant si ¨¦s veritat com si no que el premier brit¨¤nic ho fos en el seu temps. La comparaci¨® va ser inevitable des del minut u: que bons tots dos (ex)pol¨ªtics, quina difer¨¨ncia amb els d¡¯ara? Fins i tot la moderadora, Miriam Gonz¨¢lez, no una periodista professional a l¡¯¨²s sin¨® una prestigiosa advocada amb bufet a Londres, tot i que nascuda a Valladolid, li donava un nivell inusual a l'hora de plantejar q¨¹estions d¡¯abast, no el rumor pol¨ªtic de la setmana.

Els pol¨ªtics no han de ser fil¨°sofs, els debats parlamentaris no s¨®n discussions acad¨¨miques per¨° encara menys han de ser un simple intercanvi de frases publicit¨¤ries

Per qu¨¨ vaig tenir aquesta sensaci¨® de reconciliar-me amb la pol¨ªtica i amb els pol¨ªtics espanyols? O m¨¦s ben dit, reconciliar-me amb els pol¨ªtics d¡¯altres temps ¨Cencara que Rajoy hi fos fins fa ben poc¨C despr¨¦s de quedar fastiguejat de mocions i investidures, de preguntes i interpel¡¤lacions sense subst¨¤ncia i de vol ras, amb intervencions rudes i maleducades, amb una insultant viol¨¨ncia verbal cap a l¡¯adversari i, molt especialment, cap a la intel¡¤lig¨¨ncia dels qui pacientment els escolt¨¤vem.

?El que principalment em va agradar va ser el contingut, la for?a argumentativa d¡¯un dels adversaris per reduir l¡¯altre, humiliar-lo i derrotar-lo? Res de tot aix¨°. El que em va agradar van ser les formes que van mantenir en el debat, el respecte mutu que es tenien l¡¯un a l¡¯altre, la distensi¨® que es va notar des del primer moment, ning¨² es proposava humiliar ni derrotar. S¡¯ha escrit mil vegades arran de la c¨¨lebre distinci¨® de Carl Schmitt: en els sistemes de democr¨¤cia parlament¨¤ria no hi ha enemics, sin¨® adversaris, uns adversaris que dialoguen des de posicions diferents amb l¡¯objectiu d¡¯arribar a acords, ¨¦s a dir, de renunciar cada part tan poc com sigui possible per arribar a pactes en all¨° substancial, el que ¨¦s veritablement important. Tot plegat es duu a terme, si ¨¦s possible, des de tribunes p¨²bliques, mitjan?ant arguments, explicacions racionals de la pr¨°pia posici¨® a partir dels principis i valors que defensa el propi partit.

Els pol¨ªtics no han de ser fil¨°sofs, els debats parlamentaris no s¨®n discussions acad¨¨miques, comentaris a pon¨¨ncies de congressos, per¨° encara menys han de ser un simple intercanvi de frases publicit¨¤ries, convenientment preparades per experts en m¨¤rqueting que han cursat Pol¨ªtiques o Comunicaci¨®. Aquest ¨¦s el buit total d¡¯idees envoltat en la falsa seda del glamur a la moda. Aix¨ª no poden funcionar les democr¨¤cies. En la conversa hi va haver un instant memorable. La moderadora va exclamar, incidentalment, una cosa aix¨ª com ¡°per¨° entre vost¨¨s hi ha consens!¡± i, r¨¤pid com un llamp, Felipe Gonz¨¢lez va acotar desacomplexadament: ¡°En el fons, s¨ª¡±. Nom¨¦s sobre aquests consensos ¡°de fons¡± les democr¨¤cies poden ser eficaces, aquells consensos que ja es troben en les idees centrals i en els principis de la Constituci¨®.

Va ser un debat seri¨®s, correcte, culte i civilitzat. A m¨¦s, en alguns moments, amb un relaxant sentit de l¡¯humor. Com es recargolava de riure Felipe amb les brillants ocurr¨¨ncies de Rajoy! Era un plaer veure¡¯ls. I tot plegat em fa pensar: qu¨¨ passaria si un dels nostres l¨ªders pol¨ªtics actuals es comport¨¦s d¡¯aquesta manera? Si fos respectu¨®s amb l¡¯altre, amb una actitud distesa, argument¨¦s b¨¦ les seves posicions i reconegu¨¦s acords de fons amb l¡¯adversari? Jo crec que guanyaria vots. Com Churchill!