Una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de nova planta

La mateixa Advocacia de l¡¯Estat que va rebaixar ¡ªsegons la caverna medi¨¤tica i tota la dreta espanyola, per ordre de Pedro S¨¢nchez, que s¡¯hauria agenollat aix¨ª davant dels independentistes¡ª la petici¨® de penes al judici del proc¨¦s de rebel¡¤li¨® a sedici¨® ara ens sorpr¨¨n donant suport a la decisi¨® del Tribunal Superior de Just¨ªcia valenci¨¤ d¡¯anul¡¤lar alguns dels articles del Decret 6/2017 de la Generalitat Valenciana. En aquella ocasi¨®, el tribunal va considerar discriminatori contra el castell¨¤ que l¡¯administraci¨® auton¨°mica es dirig¨ªs a la poblaci¨® preferentment en valenci¨¤, i tamb¨¦, arran de la mateixa impugnaci¨® d¡¯articles, va determinar... (redoblament de tambors)... que la Generalitat Valenciana s¡¯havia de comunicar en castell¨¤ amb les seves hom¨°logues de Catalunya i les Balears senzillament perqu¨¨ a l¡¯Estatut, en l¡¯establiment de la llengua cooficial, hi diu ¡°valenci¨¤¡±. Ta-txan!

D¡¯aquella decisi¨® ja en vam parlar en un article anterior, i vam veure com l¡¯argumentaci¨® plantejada pel TSJ valenci¨¤, lluny d¡¯intentar aventurar que el catal¨¤ i el valenci¨¤ eren lleng¨¹es diferents ¡ªhauria tingut la seva gr¨¤cia veure si se¡¯n sortien¡ª, senzillament desguassava per on li semblava i acabava situant la Constituci¨® espanyola per sobre dels fets assentats per la comunitat filol¨°gica mundial: ¡°Incluso aunque se admitiera sin matices que cient¨ªficamente son lo mismo valenciano y catal¨¢n y no lenguas similares, se juzga que el decreto impugnado contraviene el sistema de fuentes determinado en la Constituci¨®n, aparte de no respetar el principio de jerarqu¨ªa dentro del subsistema normativo auton¨®mico valenciano¡±. La Constituci¨® per sobre de tot.

L¡¯extravagant sent¨¨ncia del TSJ valenci¨¤ va ser recorreguda al Tribunal Suprem per la mateixa Generalitat Valenciana, i ¨¦s en el context d¡¯aquest recurs de cassaci¨® en qu¨¨ s¡¯emmarca el recent pronunciament de l¡¯Advocacia de l¡¯Estat (s¡¯ha dit, que dep¨¨n del govern central?), que ha acabat comprant ¨ªntegrament els arguments dels magistrats. Tal com recull el diari digital La Veu, l¡¯advocat de l¡¯Estat assegura que ¡°la pretesa identitat manca per complet de reconeixement legislatiu¡± (¨¦s a dir, no importa si el catal¨¤ i el valenci¨¤ s¨®n la mateixa cosa dita de maneres diferents, el que compta ¨¦s que les lleis no ho diuen), a la vegada que limita l¡¯¨¤mbit territorial del valenci¨¤ al que digui l¡¯Estatut d¡¯autonomia; per tant, si el valenci¨¤ no ¨¦s oficial fora del Pa¨ªs Valenci¨¤, la comunicaci¨® amb la resta de comunitats aut¨°nomes (tant ¨¦s el que parlin) s¡¯ha de fer en castell¨¤. Que es preparin al Pa¨ªs Basc i Navarra, que all¨¤ on a l¡¯Estatut del primer hi diu ¡°euskera¡±, al de la segona hi posa ¡°vascuence¡±.

Sembla una broma macabra pr¨°pia d¡¯algun malvat de c¨°mic, si no fos que el context jur¨ªdico-pol¨ªtico-medi¨¤tic no estigu¨¦s tan decantat cap al tancament de files al voltant d¡¯una determinada idea d¡¯Espanya que es dedica a laminar la diversitat i la difer¨¨ncia interior, tamb¨¦, com veiem un cop i un altre, des de les files socialistes. El que hi ha en joc en aquest cas no ¨¦s nom¨¦s una sortida de to d¡¯un tribunal enjogassat, ni una burla a algunes certeses acad¨¨miques avalades pel Tribunal Constitucional en sent¨¨ncies anteriors (sobre la identitat entre catal¨¤ i valenci¨¤, sent¨¨ncia 75/1997, de 21 d¡¯abril), sin¨® l¡¯establiment, per la via que est¨¤ donant m¨¦s bons fruits (aix¨° ¨¦s, la via judicial, no en va aix¨° acabar¨¤ al mateix tribunal que ha jutjat els l¨ªders del proc¨¦s), d¡¯una pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica de nova planta que impugni tot el que s¡¯ha aconseguit fins ara des dels respectius legislatius auton¨°mics.

La jugada, possiblement de manera casual, ha comen?at pel Pa¨ªs Valenci¨¤, que pot veure definitivament escap?ades les seves compet¨¨ncies en pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica si finalment el Suprem determina que no es pot adre?ar com consideri convenient ni als seus propis ciutadans ni a les comunitats ve?nes que, merc¨¨s a dos mil anys d¡¯evoluci¨® del llat¨ª (i no al que diguin la Constituci¨® i els respectius Estatuts), resulta que parlen la mateixa llengua. I, no cal dir-ho, pot esdevenir un banc de proves si, d¡¯alguna manera que no se m¡¯acut (despr¨¦s de pensar-hi unes 155 vegades), l¡¯autonomia pogu¨¦s quedar definitivament intervinguda a Catalunya, i l¡¯Estatut, derogat.

Gr¨¤cies a l¡¯ordenament jur¨ªdic vigent, l¡¯¨²nic fil que sost¨¦ l¡¯oficialitat de la llengua catalana a Catalunya i tota l¡¯arquitectura de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica vigent ¨¦s precisament l¡¯Estatut d¡¯autonomia. Una tisorada al fil i qui acabar¨¤ donant i traient drets ling¨¹¨ªstics ser¨¤ Manuel Marchena.