Sisa: ¡°La nost¨¤lgia ¨¦s una volada curta de gallina¡±

Jaume Sisa (Barcelona, 1948) sembla revolucionar ara les lletres catalanes amb el doble volum Els llibres gal¨¤ctics, 1966-2018, com va fer amb la m¨²sica el 1966.

Pregunta. Dos volums amb moltes p¨¤gines, per¨° gaireb¨¦ res escrit recentment. Sembla un exemple superior de mandra i de catalanitat t¨°pica: no es llen?a mai res...

Resposta. En aquest projecte he estat amo i encarregat, ho he supervisat i coordinat tot, com el senyor Esteve. Doncs ara, l¡¯Ignasi Duarte, l¡¯editor, va ser qui em va dir de no posar tot el g¨¨nero. Jo hi hauria incl¨°s tot el que tenia, que era molt m¨¦s.

M¨¢s informaci¨®n

Jaume Sisa: ¡°Els revolucionaris de la CUP s¨®n com pastorets¡±

S¨®n bojos, aquests barcelonins

Riure¡¯s del mort...

P. S¨®n una mena de mem¨°ries sense nost¨¤lgia, en present continu.

R. Aix¨° es manifesta al llibre Autoxocs Lavida, on Duarte va tenir la idea d¡¯eliminar qualsevol refer¨¨ncia temporal. Ho vam discutir molt.

P. Vost¨¨ ¨¦s nost¨¤lgic?

R. Jo fujo de la nost¨¤lgia com un gat escaldat. La he sentit i patit, per¨° no m¡¯agrada, i com m¨¦s gran em faig, m¨¦s en fujo. ?s una volada curta de gallina. ?s m¨¦s interessant la melancolia, perqu¨¨ no t¨¦ ponts, ¨¦s com un forat negre: no saps on vas a parar, per¨° t¨¦ molta m¨¦s radicaci¨® energ¨¨tica, com un forat negre; et pot xuclar i matar, com un forat negre, per¨° t¨¦ una for?a creativa potencial immensa. La nost¨¤lgia ¨¦s una cosa in¨²til, un entreteniment de sobretaula.

P. A Autoxocs Lavida es reconeix perdut, no sap qui ¨¦s. Encara estem aix¨ª?

R. No, no em trobo gens segur, nom¨¦s he apr¨¨s a dissimular davant de mi mateix. Tots tenim una m¨¤scara, tots som persones, que ¨¦s el que vol dir la m¨¤scara, tots aprenem a dissimular des de ben petits, a mentir i enganyar-nos. Gr¨¤cies a aix¨° ha prosperat la civilitzaci¨®.

P. Quan ha estat m¨¦s feli? a la vida?

R. Ho dic al llibre: ¡°He viscut en un niu de quimeres / anhelant de la inf¨¤ncia la mort / l¡¯alegria ferotge del cos i el retorn de 100.000 primaveres¡±. ?s la meva definici¨® de felicitat i el meu hipot¨¨tic epitafi.

P. Per cert, quan vost¨¨ traspassi, ha pensat en cap can?¨® per al seu funeral?

R. Posat a pensar en la mort, com Gil de Biedma en un poema, me la imagino amb discreci¨® absoluta, sense enterrament ni funerals ni punyetes: que em cremin o, com deia el gran Carles Flavi¨¤, que em llencin al contenidor.

Junqueras acabar¨¤ fent de neo-Pujol d¡¯esquerres i tindrem 30 anys de tranquil¡¤litat; els capellans agraden als catalans

P. ?s al final de la seva carrera?

R. No tinc previst editar cap nou disc ni cap nou llibre. Deu ser el final de la meva carrera, per¨° tampoc s¨¦ com ser¨¤, perqu¨¨ tinc un projecte teatral sobre els himnes i el seu paper en la hist¨°ria de la humanitat que voldria acabar. Vull reflexionar sobre les raons que fan necessaris himnes com La Marsellesa, per exemple.

P. No ¨¦s massa jove per retirar-se?

R. La [Conxa] Piquer ho va fer en plena forma. Quan un cop se li va escapar un gall va dir que ja no n¡¯hi hauria un segon, i ho va deixar. No he dit que em retiro, per¨° no tinc res nou a dir en can?¨® i tampoc tinc l¡¯energia d¡¯abans: he patit dos infarts en 20 anys, i es nota. Diguem-ne que estic temporalment retirat, tot i que els galls no han estat mai un problema per a mi.

P. Llavors, artistes com vost¨¨ deixen el terreny als que estan tan segurs i satisfets de si mateixos que no es retiren mai.

R. Hi ha de tot: artistes que s¡¯han retirat relativament joves i d¡¯altres que no es retiren mai, tot i que fa anys que es repeteixen i a m¨¦s se¡¯ls veu la decad¨¨ncia.

P. Ha aprofitat b¨¦ el seu talent?

R. No he aprofitat b¨¦ les meves habilitats, sempre he estat massa mandr¨®s per fer-ho, no m¡¯agrada esfor?ar-me.

P. Vost¨¨ ¨¦s gran, per¨° no anci¨¤. Viure sol se li fa m¨¦s feixuc?

R. S¨ª, ¨¦s normal. Per¨° ho he fet sempre. No s¨¦ si acabar¨¦ aix¨ª, no ho vull pensar, s¨®n coses que si es pensen s¨®n terribles. De vegades somio que puc acabar en una resid¨¨ncia, insultant infermeres i interns. De moment, vull fluir amb la vida sense grans prop¨°sits, deixar que la vida em visqui.

P. El pitjor de fer-se gran ¨¦s perdre el paisatge que t¡¯ha acompanyat a la vida?

R. Aix¨° ho vaig afrontar als 50 anys. Vaig mirar al voltant i vaig comprovar que el meu m¨®n desapareixia, i cada vegada a m¨¦s velocitat. Llavors vaig declinar lamentar-me i vaig afrontar la realitat des d¡¯una visi¨® gal¨¤ctica, ser tu mateix el canvi, integrar-ho. No reivindico aquella cosa pat¨¨tica de viure com si fossis m¨¦s jove, simplement vull assumir profundament que tot canvia, que no s¡¯hi pot fer res. L¡¯¨²nica llei immutable no desmentida ¨¦s que tot canvia, i ho fa sempre. Ho haurien d¡¯explicar a les escoles.

Un dia vaig decidir afrontar la realitat des d¡¯una visi¨® gal¨¤ctica: ser tu mateix el canvi; tot canvia, i ho fa sempre

P. Ha fet que el temps no l¡¯atropelli?

R. El temps ¨¦s un fill de puta, criminal, dolent, t¨¦ mala fe, t¡¯enganya, fa servir males arts. I no t¡¯atropella: et devora, t¡¯aniquila, et destrossa. Jo el deixo passar mirant per la finestra, procurant no pensar en quant temps ha passat.

P. El continua avorrint la pol¨ªtica?

R. S¨ª. La majoria de les persones no volen participar realment en res, ho volen rebre tot mastegat, pensat, resumit i, si ¨¦s possible, en forma de consigna. No volen elaborar un criteri propi i es conformen a agafar una doctrina d¡¯on bufa el vent i aixecar la bandera. Com deia Brossa i canta la Maria Arnal, ¡°la gent no sap el poder que t¨¦¡±, i jo hi afegiria que no ho vol saber, perqu¨¨ llavors hauria de ser conseq¨¹ent i exercir-lo, sentint-se responsable cada dia dels seus actes davant de si mateix i de la comunitat.

P. Faci de vident: un final per al proc¨¦s?

R. Tot acabar¨¤ amb un Junqueras president que far¨¤ de neo-Pujol m¨¦s o menys d¡¯esquerres i tindrem 30 anys m¨¦s de tranquil¡¤litat. Li veig futur, a Junqueras: ¨¦s un capell¨¤, i als catalans ens agraden els capellans perqu¨¨ donen seguretat aqu¨ª i al m¨¦s enll¨¤.