Joana Biarn¨¦s: els rodets oblidats del glamur en l¡¯Espanya franquista

De Joana Biarn¨¦s (Terrassa, 1935-2018) es diu que va ser "el secret m¨¦s ben guardat dels seixanta". Va romandre tan amagat als ulls de tots que no se'n va recon¨¨ixer el valor?¨Ccom acostuma a passar si s'¨¦s una dona amb talent¨C fins que ja va ser massa tard. La filla d'obrers que va entrenar la seva mirada fotogr¨¤fica al camp de futbol del seu poble, la primera fotoperiodista d'Espanya, ho va capturar (gaireb¨¦) tot en el tardofranquisme i la Transici¨®: a m¨¦s de colar-se a l'avi¨® dels Beatles (i retratar-los des del lavabo), enganyar Polanski per fotografiar-lo a Marbella en l'aniversari de la mort de Sharon Tate, revelar les fotos dels Oscar al lavabo de Xavier Cugat o ser la preferida de Raphael o Serrat, Biarn¨¦s ho va cobrir pr¨¤cticament tot. Va treballar per a l'Abc i Blanco y Negro, va dirigir l'equip de l'ag¨¨ncia Confifoto i va fundar l'ag¨¨ncia Sincropress. En les seves fotos hi tenien cabuda des de la devastaci¨® causada per la riuada del Vall¨¨s el 1962 fins a Nur¨¦iev o Orson Welles. El seu treball compr¨¨n un quart de segle de pur periodisme, perqu¨¨ el 1985 es va afartar de l'ofici i se'n va anar a Eivissa a muntar un restaurant. All¨¤ va viure pl¨¤cidament fins que Crist¨®bal Castro es va trobar amb unes fotos seves per a una exposici¨® i va tornar a estar a dalt de tot el 2014, quan li van donar la Creu de Sant Jordi i es va produir un documental en honor seu (Joana Biarn¨¦s, una entre tots).

Despr¨¦s de cinc anys de reconeixements, amb una mostra comissariada per PhotoEspa?a, la creaci¨® d'una beca per a joves fotoperiodistes o la publicaci¨® de Disparant amb el cor?(Fundaci¨® Photographic Social Vision), Biarn¨¦s va morir als 83 anys a la seva Terrassa natal. El Centre d'Art de Tarragona ha recuperat ara part del seu treball i va inaugurar fa unes setmanes Joana Biarn¨¦s, moda a peu de carrer. La mostra, disponible al p¨²blic fins al 22 de desembre, cont¨¦ 88 fotografies in¨¨dites de la seva faceta com a cronista de moda espanyola dels anys seixanta i setanta. Igual que Avedon, que treia els seus models al carrer per al Harper's Bazaar de Diana Vreeland, Biarn¨¦s va fer el mateix per a la revista La moda en Espa?a o el diari Pueblo. L'esperit del fotoperiodisme es percep en les imatges: Biarn¨¦s sap conjugar l'at¨°nita mirada del poble davant de models situades al bell mig del carrer cobertes amb exquisides pells animals o maquillatges op art?¨Cm¨¦s futuristes que els de les noies d'Euphoria. En les seves fotos es respira aquest contrast entre el glamur impostat de la moda i la sinceritat de qui es queda bocabadat mirant l'espectacle de bellesa inspiracional de les models des de la Gran V¨ªa madrilenya o a la sortida del metro de la Diagonal a Barcelona.?

M¨¦s enll¨¤ de les peces i els personatges retratats, el batec generacional d'una societat que es delia per m¨¦s llibertat tamb¨¦ es pot mesurar en les seves fotografies. Tamb¨¦ en les minifaldilles i els minishorts d'unes joves que corren energ¨¨tiques en un dels seus editorials fotografiats en aquell Madrid que s'estenia ple de grues m¨¦s enll¨¤ de la M-30. En el seu valu¨®s arxiu hi ha Massiel, pensativa, emprovant-se el vestit que va acabar portant a Eurovisi¨®. Marisol posa davant de la seva c¨¤mera satisfeta, provant que no t¨¦ res a envejar a les Biba Girls londinenques del 1967. El carrer Tuset tamb¨¦ hi t¨¦ el seu lloc, com a escenari inequ¨ªvoc d'aquella Gauche Divine burgesa que sacsejaria la vida cultural nocturna de Barcelona. Hi ha minivestits de n¨²via de Carmen Mir, instant¨¤nies de Courr¨¨ges, Paco Rabanne o Mary Quant?¨Cque va anar a fotografiar a Londres. Tamb¨¦ hi apareixen els modistes Asunci¨®n Bastida, Pedro Rodr¨ªguez; madrilenys com Miguel Rueda, Juan Rocafort o Antonio Nieto, o el cordov¨¨s Elio Berhanyer. Una mirada ¨²nica, amb rerefons social, a tot aquell exc¨¦s, for?a, imaginaci¨® i glamur d'una ¨¨poca en la qual se somiava amb poder tenir-ho tot sense renunciar mai a un estil prodigi¨®s.