Els gols de Joana Biarn¨¦s

1959. Camp de les Corts. La fot¨°grafa Joana Biarn¨¦s (Terrassa, 1935) s'agenolla a la l¨ªnia de gol al costat dels altres reporters gr¨¤fics. Una faldilla on tot s¨®n pantalons, perqu¨¨ aquest ofici i aquest esport eren considerats una cosa exclusivament masculina. L'¨¤rbitre, que acaba de xiular l'inici, atura el partit. I es dirigeix on s¡¯est¨¤ Biarn¨¦s per expulsar-la. Ni podia ni havia de ser all¨¤. Era un lloc per a fot¨°grafs, no per a dones. I a la graderia, molta conya i insults a aquella agosarada. Biarn¨¦s va haver de mostrar totes les acreditacions federatives en regla per poder seguir treballant en aquell lloc, fins llavors, prohibit per a elles.

Aquesta hist¨°ria la reviu Biarn¨¦s al film Una entre tots, de Jordi Rovira i ?scar Moreno, que ha recorregut el circuit d¡¯El Documental del Mes. La pel¡¤l¨ªcula ¨Cuna miniatura biogr¨¤fica emotiva, senzilla, que no simple¨C es basa principalment en el relat de la mateixa Biarn¨¦s. De quan hi va haver les inundacions a Terrassa. De quan es va colar a l'habitaci¨® de l¡¯Avenida Palace on s¡¯estaven els Beatles, una exclusiva fotogr¨¤fica mundial que el seu diari, Pueblo, no va voler publicar perqu¨¨ ja havia parlat d'aquells nois i que Biarn¨¦s va regalar a la revista Ondas. De quan Clint Eastwood li va fer un pet¨®. O de quan, al cap de 22 anys, va decidir abandonar l'ofici, farta dels nous interessos informatius de revistes i paparazzis. Havia presentat un reportatge sobre un malalt de c¨¤ncer i l'anim¨®s alleujament que donava a uns altres, i el cap de redacci¨®, mostrant-li unes fotos de Lola Flores fent una pallassada, li va dir que el seu no interessava.

Ella mai va voler ser greg¨¤ria. Sempre buscava, com li va aconsellar el seu pare, tamb¨¦ fot¨°graf, ¡°la foto¡±.

L¡¯¨¤rbitre va voler expulsar Biarn¨¦s d¡¯un partit de futbol

El discret combat de Biarn¨¦s ¨Cser dona era un obstacle fins i tot per fer reportatges a l¡¯interior del Congr¨¦s dels Diputats¨C, per descomptat, es mereix una epopeia, i el t¨ªtol del documental ho resumeix perfectament. Una entre tots m'ha recordat altres pel¡¤l¨ªcules, de ficci¨®, on es tracta l'entrada de la dona en el periodisme i, m¨¦s concretament, l'esportiu. Precisament rodat a Barcelona, Escuela de Periodismo (Jes¨²s Pascual)?¨¦s un curi¨®s film del 1956. En una assemblea, els estudiants debaten sobre si la dona pot ser periodista. El gran dubte ¨¦s: ¡±Pot entrevistar un futbolista al vestidor?¡±. Una estudiant recorda que els senyors periodistes entrevisten les vedets als camerinos. En aquesta singular assemblea es poden sentir tot tipus de perles: ¡°El dest¨ª natural de la dona ¨¦s el matrimoni, encara que, potser, la millor esposa d'un periodista sigui una periodista¡±; ¡°el periodisme ¨¦s meravell¨®s, nom¨¦s t¨¦ un inconvenient, l'han inventat els homes¡±¡­

El cinema ha mostrat m¨¦s d'una vegada la incomoditat de reporters masculins dels anys vint i quaranta davant la inesperada pres¨¨ncia a la tribuna de premsa d'una col¡¤lega. Li passa a la Lexie (Ren¨¦e Zellweger) a Ella ¨¦s el partit?(George Clooney, 2008). Quan se situa a la zona de premsa d'un estadi de rugbi, un col¡¤lega rondina que no pot ser all¨¤. I quan un altre comenta que, diuen, ¡°¨¦s molt bona en l'ofici¡±, arriba la r¨¨plica insultant del primer cronista: ¡°En quin tipus d'ofici?¡±.

El mateix problema tindr¨¤ Tess Harding (Katharine Hepburn), una prestigiosa articulista de pol¨ªtica internacional a qui el seu col¡¤lega Sam Craig (Spencer Tracy) porta a veure un partit de beisbol, que li haur¨¤ d'explicar pacientment. Als col¡¤legues de Craig a La mujer del a?o (1942) no els agrada la visita. ?s clar que a Harding, per la seva banda, tampoc li agrada que el diari envi? dos reporters a un partit i a Vichy, en plena Guerra Mundial, un. El film t¨¦ molts t¨°pics rancis, des de l'est¨²pida consideraci¨® del periodisme esportiu com alguna cosa que no exigeix gaires eines intel¡¤lectuals fins a un final acomodatici, on per sobre de tot hi ha el valor del matrimoni i la fam¨ªlia. I aix¨° ¨²ltim ¨¦s una cosa que sempre ha demanat una dif¨ªcil combinat¨°ria quan un dels dos, o els dos, ¨¦s periodista, de qualsevol disciplina. Ho mostra La boda de mi mejor amigo. Un cronista esportiu prepara les seves noces, per¨° la parella no pot saber on passaran la lluna de mel perqu¨¨ dep¨¨n de si San Antonio elimina Sacramento. I la parella de Luna nueva (1940) canviar¨¤ els seus plans de viatge de noces, les segones, i en lloc d'anar al Ni¨¤gara passaran per Albany perqu¨¨ hi ha un conflicte obrer i aprofitaran per enviar cr¨°niques.

Algunes vegades, la dona ¨¦s qui d¨®na lli?ons. Passa a Mi desconfiada esposa (1957), on Marilla Brown (Lauren Bacall), dissenyadora de moda, envia una cr¨°nica de golf, una feina que havia d'haver fet Mike Hagen (Gregory Peck) en lloc de dormir la mona.

Per¨°, per descomptat, les lli?ons valentes, i aut¨¨ntiques, s¨®n les que va donar Biarn¨¦s. I no una vegada, ni dues. Va marcar molts gols.