Apuntant a l¡¯endem¨¤

¡°Tenim problemes important¨ªssims sobre la taula que no es volen veure. Per descomptat, el conflicte pol¨ªtic entre Catalunya i Espanya n¡¯¨¦s un, que alguns no s¡¯atreveixen a abordar per por de trobar solucions¡±. La frase ¨¦s de Carles Mund¨®, exconseller de Just¨ªcia, acusat al judici del proc¨¦s. En vig¨ªlies de l¡¯esperada sent¨¨ncia del Suprem proliferen als mitjans les reflexions sobre la crisi de la pol¨ªtica i dels pol¨ªtics, una manera d¡¯evitar la temptaci¨® d¡¯anticipar les conseq¨¹¨¨ncies de la sent¨¨ncia abans que sigui pronunciada i, al mateix temps, avan?ar temes de reflexi¨® per a l¡¯endem¨¤. I el primer i principal ¨¦s el frac¨¤s de la pol¨ªtica, que ha condu?t on no haur¨ªem d¡¯haver arribat mai: que el Suprem hagi de dirimir un conflicte per deixadesa i irresponsabilitat dels altres dos poders de l¡¯Estat, l¡¯executiu i el legislatiu. Un debat que agafa un to diferent des del moment que Felipe Gonz¨¢lez, representant genu¨ª de les elits pol¨ªtiques de la Transici¨®, hagi est¨¨s l¡¯acta del frac¨¤s que fa que ¡°tots estiguem pendents del que decideixi el Suprem¡±.

Amb la mirada fixada en l¡¯endem¨¤ de la sent¨¨ncia, la reflexi¨® de Mund¨® m¡¯interessa perqu¨¨ apunta al que em sembla que s¨®n les q¨¹estions clau del futur immediat. Primera, som en un conflicte pol¨ªtic i se l¡¯ha de tractar com a tal, i cal tractar-lo com a tal m¨¦s enll¨¤ del que decideixi el Suprem. La sent¨¨ncia no posa punt final a res. Al contrari, hauria d¡¯operar com una apel¡¤laci¨® a la responsabilitat dels pol¨ªtics perqu¨¨ assumeixin les seves obligacions i treballin per retrobar-se.

Buscar solucions ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil que no pas mantenir un estat de s¨°rdida confrontaci¨® permanent que, de fet, ¨¦s degradant per a tots

Segona, la tend¨¨ncia a la demora, a l'ajornament dels problemes, al no hi ha alternativa, al fatalisme de la des¨ªdia, ¨¦s el frac¨¤s de la pol¨ªtica que sembla que es gronxi en la seva impot¨¨ncia, incapa? d¡¯afrontar unes mutacions que demanen respostes urgents, de la transici¨® ecol¨°gica a l¡¯evoluci¨® demogr¨¤fica, de les tecnologies de la informaci¨® a les tecnologies de la vida, de l¡¯automoci¨® al futur del treball i de les pensions. Eludint els grans problemes, la pol¨ªtica s¡¯empetiteix dia a dia.

Tercera, passat el moment de la sent¨¨ncia ning¨² hauria d'instal¡¤lar-se en la comoditat de les in¨¨rcies, ni els que governen a Espanya ni els dirigents dels partits pol¨ªtics tenen dret a donar el conflicte per amortitzat, com si la sent¨¨ncia judicial fos l¡¯¨²ltima paraula, i limit¨¦s l¡¯apel¡¤laci¨® permanent a les vies d¡¯excepci¨® i al jutjat de gu¨¤rdia; ni els dirigents independentistes es poden parapetar al darrere de la reacci¨® dels amplis sectors ciutadans, que no entenen que s¡¯hagi arribat fins aqu¨ª, per conservar la posici¨® i continuar instal¡¤lats en la inanici¨® pol¨ªtica. Fa dos anys que estem estancats i, en totes dues parts, la temptaci¨® de convertir la par¨¤lisi en normalitat pot ser gran. Buscar solucions ¨¦s molt m¨¦s dif¨ªcil que no pas mantenir un estat de s¨°rdida confrontaci¨® permanent que, de fet, ¨¦s degradant per a tots.

L¡¯endem¨¤ toca tornar a la pol¨ªtica, tot i que, com diu Mund¨®, alguns tinguin por de buscar solucions, potser per por de perdre els seus espais de comfort, d¡¯arriscar posicions personals o de grup. Sense valentia pol¨ªtica ¨C¨¦s a dir, sense coratge per contradir els teus quan sigui necessari¨C no s¡¯obriran mai expectatives raonables. L¡¯esfor? de pensar com es poden superar els llocs comuns de cada part, com posar fi al llenguatge de les barreres infranquejables, per entrar en una din¨¤mica que trenqui amb la negativitat com a ¨²nica manera de comunicar-se, comen?a per un exercici de comprensi¨® i de sentit de llibertat per a l¡¯endem¨¤.

Sense valentia pol¨ªtica ¨C¨¦s a dir, sense coratge per contradir els teus quan sigui necessari¨C no s¡¯obriran mai expectatives raonables

Cal deixar espai per digerir la sentencia i al mateix temps cal trencar les in¨¨rcies que convidarien totes dues parts a replegar-se sobre si mateixes. Es troba a faltar un lideratge decidit de l¡¯actual president del Govern espanyol. Si realment vol ser garant de conviv¨¨ncia i ¡°reconstruir ponts¡±, no n¡¯hi ha prou amb missatges d¡¯anada i tornada, un dia amb el 155 i l¡¯altre amb ret¨°rica bonista. Falta voluntat expressa de reconeixement i propostes pol¨ªtiques que vagin m¨¦s enll¨¤ de l¡¯apel¡¤laci¨® gen¨¨rica al marc constitucional. El problema segurament ¨¦s que no en tenen. I que ¨¦s m¨¦s f¨¤cil deixar-se endur per les in¨¨rcies, tot i que aquestes condueixin a un bloc indefinit. L¡¯esquerra instal¡¤lada en la por resulta depriment.