¡®El jovencito Frankenstein¡¯ torna cantant i ballant

¡°El monstre ha sortit a fer un caf¨¨, per¨° aqu¨ª tens el Frankenstein per al que vulguis¡±. El vest¨ªbul?del T¨ªvoli presenta un ambient transsilv¨¤ en l'original roda de premsa, amb el cient¨ªfic i altres estranys personatges, un amb gep, passejant. El doctor Frankenstein, suposo? L'individu vestit de frac, amb els cabells arrissats i bigoti, fa que s¨ª amb el cap, fent el seu paper. Sembla a punt de dir: ¡°No, Fronkonstin¡±. ?s Victor Ullate Roche, l'actor que encarna el descendent del fam¨®s ressuscitador, el modern Prometeu de Mary Shelley, al musical El jovencito Frankenstein, de Mel Brooks, a partir de la famosa par¨°dia cinematogr¨¤fica del 1974 del mateix director. L'espectacle, versi¨® espanyola del que es va veure a Broadway el 2007 i que es va tornar a muntar al West End londinenc el 2017, on encara ¨¦s en cartell, arriba a Barcelona despr¨¦s de presentar-se a Madrid. Producci¨® de Letsego ¨Cels mateixos de Dirty dancing, la saga The Hole i La fam¨ªlia Addams¨C, el?dirigeix Esteve Ferrer i en el repartiment hi ha Anna Herebia (Inge), Marta Ribera (Elizabeth) i Teresa Vallicrosa (Frau Bl¨¹cher ¨Cposeu-hi aqu¨ª un renill de cavall).

Com el c¨¨lebre film, el musical explica la hist¨°ria del net de Victor Frankenstein, Frederick, cient¨ªfic nord-americ¨¤ que renega de les teories i els experiments del seu antecessor, per¨° que es veu immers en els mateixos (c¨°mics) horrors en acceptar l'her¨¨ncia del seu avi i instal¡¤lar-se al seu castell i el seu laboratori. ¡°Jo soc un gran fan de la pel¡¤li¡±, explica Ullate, ¡°i en assabentar-me que es feia el musical i que, a m¨¦s, el dirigia Esteve, vaig acceptar entusiasmat interpretar-lo¡±. L'actor assegura que l'espectacle ¡°no t¨¦ res a envejar a la pel¡¤l¨ªcula, hi ha pr¨¤cticament els mateixos gags i, a m¨¦s, t¨¦ l'atractiu del format musical¡±. El seu Frankenstein s'assembla molt al de Gene Wilder. ¡°No et pensis, l'he treballat molt pel meu compte i crec que hi aporto coses noves. Per descomptat que hi t¨¦ un aire, ¨¦s normal¡±.

De la novel¡¤la original de Mary Shelley, ¡°una joia¡±, assenyala que encara que el musical i la pel¡¤l¨ªcula en siguin una par¨°dia, ¡°s¨®n plens de picades d'ullet i t'ho recorden tot¡±. Afegeix que Brooks hi va incorporar l'atmosfera dels films cl¨¤ssics sobre Frankenstein i aix¨° li dona la p¨¤tina g¨°tica caracter¨ªstica. Un dels perills de la funci¨®, reflexiona, ¨¦s que en estar en directe t'has de controlar tota l'estona per no riure. El seu gag preferit ¨¦s el de quan el seu personatge es clava l'escalpel a la cama en un rampell de passi¨® cient¨ªfica despr¨¦s d'assegurar que la feina del seu avi ¡°era caca¡±.

Li pregunto murri al monstre? quin ¨¦s el seu tros preferit esperant que em contesti ¡°el meu enorme ¡®schwanzstucker¡± per postil¡¤lar en falset ¡°ah, dol? misteri de la vida!¡±, per¨° diu que el que m¨¦s li agrada ¨¦s el moment en qu¨¨ Frankenstein i la seva criatura es posen a ballar

Frankenstein ha de marxar ¨Cel deu esperar algun experiment¨C, per¨° apareix el seu ajudant, l'inefable Igor (Jordi Vidal). Li dic que ¨¦s molt alt i contesta que no pretendr¨¦ que vagi tota l'estona encorbat, que ¨¦s molt cansat i encara m¨¦s els dies que tens dues funcions. En preguntar-li per les difer¨¨ncies amb el recordat Marty Feldman, em mira molt fixament. ¡°Amb els ulls no hi he pogut fer res, en realitat prenc un 50% d'ell, i la resta ¨¦s meva¡±. Comparteixen gep, apunta. ¡°S¨ª, i aix¨° em fa anar avall tota l'estona¡±. Explica que en el seu personatge hi ha molts gags de la pel¡¤li i algun de nou. El musical tamb¨¦ ha afegit localismes i ha evitat algunes refer¨¨ncies que eren molt en clau nord-americana. En preguntar-li per dos dels gags famosos, el de ¡°podria ser pitjor, podria ploure¡±, al cementiri, i el de ¡°recolza-t'hi¡±, quan l'Igor li ofereix el seu min¨²scul bast¨® a Frankenstein, inclina el cap i fa espetegar la llengua. ¡°Aquests precisament no hi s¨®n, i mira que hi ha el 99%¡±.

Fer d'Igor ¨¦s dur? ¡°Molt, m'he aprimat cinc quilos¡±. El seu personatge moltes vegades roba la funci¨®. ¡°En realitat ¨¦s una obra molt equilibrada, ¨¦s veritat que l'Igor t¨¦ alguns dels gags m¨¦s famosos, per¨° en el musical est¨¤ tot m¨¦s repartit que en la pel¡¤l¨ªcula¡±. Arribats a aquest punt, el monstre segueix desaparegut. I no hi ha viol¨ª o banya per fer-los sonar. I?aki Fern¨¢ndez, el productor art¨ªstic surt al pas, per¨° no ¨¦s el mateix. ¡°Vaig anar a Londres i vaig veure el musical i em va semblar que calia portar-lo. ?s una gran com¨¨dia plena de picardia i d'humor intel¡¤ligent. Esteve ha portat alguns gags m¨¦s cap a l'actualitat¡±. El director, que se suma a la conversa, sembla feli?, contagiat de l'obra. ¡°El musical ¨¦s un gran homenatge a la pel¡¤l¨ªcula, de la qual soc molt fan, un veritable parc tem¨¤tic del film. El mateix Mel Brooks considerava que aquest era el seu millor treball¡±. Ferrer reconeix que el 200¨¨ aniversari de la novel¡¤la, l'any passat, va contribuir al fet que decidissin fer el musical. ¡°La de Mary Shelley ¨¦s una creaci¨® excepcional que ha donat origen a molt¨ªssimes obres molt diferents, ¨¦s l¨°gic que durant l'aniversari es ret¨¦s homenatge al mite i a la seva autora. El jovencito Frankenstein ¨¦s, sens dubte, la millor par¨°dia que se n'ha fet i Brooks, que la va encertar amb el film, ho va tornar a fer amb el musical, que ¨¦s un g¨¨nere que, en posar els personatges a cantar i ballar, permet un punt m¨¦s de comicitat¡±. Esteve lloa la qualitat dels musicals del pa¨ªs, en qu¨¨ ha crescut, destaca, l'experi¨¨ncia vocal i interpretativa. Parlant de gags, li recordo el ¡°quin parell de picaportes¡±, davant la porta del castell, amb la ufanosa Inga responent ¡°oh, gr¨¤cies, doctor¡±. ¡°Volia treure'l per¨° no hi ha hagut manera, amics friquis que tinc em van amena?ar fins i tot amb no venir a veure-la el musical si el suprimia. Queda com a homenatge a l'original per¨°, esclar, avui no ho posaries¡±.

Ara arriba del bar el monstre (Albert Gr¨¤cia), que deu haver conf¨®s el cigal¨® amb el Mistol, perqu¨¨ est¨¤ verd, hahaha. Em mira des de dalt (porta unes grans plataformes de deu cent¨ªmetres) i parla amb una propietat que sembla desmentir que (per culpa de l'Igor) porti el cervell no del gran historiador Hans Delbr¨¹ck sin¨® d'¡°Abby Normal¡±. ¡°Hi ha molta part f¨ªsica en el meu personatge, esclar; fa respecte interpretar-lo quan ho ha fet tanta gent famosa, de Boris Karloff a Robert de Niro, sense oblidar-te, per descomptat, de Peter Boyle. No he volgut basar-me en cap, sin¨® llegir el text i veure on em porta. Buscar l'ess¨¨ncia i el cor de la criatura. Trobar el meu propi monstre¡±. Li pregunto murri quin ¨¦s el seu tros preferit esperant que em contesti ¡°el meu enorme schwanzstucker¡± per postil¡¤lar en falset ¡°ah, dol? misteri de la vida!¡±, per¨° diu que el que m¨¦s li agrada ¨¦s el moment en qu¨¨ Frankenstein i la seva criatura es posen a ballar amb frac sota un can¨® de llum. ¡°?s l'instant ic¨°nic de la pel¡¤l¨ªcula i el musical¡±, apunta, i adopta una posici¨® de Fred Astaire que un pensa que se li obriran totes les cicatrius, i a veure qu¨¨ fem.