Barcelona no crema b¨¦, viatge al final de la nit

Les flames a la cru?lla entre el carrer de Mallorca i Pau Claris arriben tan amunt que es veuen des de Jacint Verdaguer, a 700 metres de dist¨¤ncia. S¨®n unes flamarades impressionants que no generen curiositat ni hist¨¨ria, sin¨® silenci. L'ona expansiva d'aquest silenci arriba fins a la pla?a de Jacint Verdaguer, on hi ha gent ¨Cencara queda gent aix¨ª a Barcelona¨C que no es creu el que est¨¤ passant. ¡°Per¨° ¨¦s un cotxe?¡±, pregunta un home sense deixar de gravar.

A l'incendi hi ha diversos bombers que mouen motos que hi ha aparcades a prop. ¡°Pl¨¤stic¡±, diu un assenyalant el foc. Hi ha m¨¦s focs; de fet, a Mallorca amb Pau Claris n'hi ha als quatre costats i formen una mena de creu. Algunes persones es queden dins d'aquest espai, entre les quals un parell de periodistes (¡°?s el m¨¦s fort que he vist aqu¨ª¡±, anuncia un d'ells; ¡°Tu no has vist els punkis fa 30 anys¡±, respon un home amb una cervesa a la m¨¤ i pinta de molt viscut). En aquest mateix espai envoltat de focs, on no hi ha mossos, alguns radicals vaguen encaputxats i cridant ¡°Visca Catalunya lliure!¡±. Quan ho fan, un cor de desenes de persones els respon retrunyint: ¡°Visca Catalunya Lliure!¡±.

D'on venen les veus? Darrere del foc i el fum, si un s'hi apropa, s'entreveuen dues munions: una a Pau Claris i una altra a Mallorca. I ombres retallades pel foc alimentant la foguera amb cartrons i bosses d'escombraries. Al restaurant d'aquesta cantonada on cremen quatre focus la gent sopa amb normalitat, tanta que ni miren a trav¨¦s dels finestrals. Totes les nacions, abans de ser-ho, han de ser pel¡¤l¨ªcules, i Barcelona aquesta nit ¨¦s, m¨¦s que una pel¡¤l¨ªcula, un documental. S¨®n les 21.30.

A Mallorca, passades les set de la tarda i davant de la Delegaci¨® de Govern espanyol, hi havia una concentraci¨® pac¨ªfica on una gran muni¨® es va disposar asseguda i amb espelmes enceses al voltant d'un escenari. A dalt es va cantar i es va recordar els presos, a prop gent de mitjana edat va comen?ar a plorar escoltant els discursos; lluny, els m¨¦s joves van tancar el centre i hi van plantar foc. Els llibres no cremen b¨¦, va escriure Manuel Rivas; les ciutats tampoc, per¨° cremen igualment.

¡°Fora les forces d'ocupaci¨®¡±, es cridava a la cru?lla de Mallorca i Pau Claris abans que comencessin els incendis. All¨¤ es reprodu?a una escena habitual. Un grup de manifestants, liderat per nanos embo?ats i amb el cap cobert per caputxes de dessuadora fosca i, a 50 metres, una filera de Mossos quiets, parapetats en escuts. De sobte, despr¨¦s d'un c¨¤ntic i animant-se, un dels nois fa dues passes endavant i agita els bra?os al cel; un altre, aquest a rostre descobert, tamb¨¦ aixeca els bra?os dirigint-se cap als Mossos i girant-se cap als seus, animant-los a avan?ar amb ell (¡°eeeeeeh, eeeeeeeeh¡±, crida). Quan avancen prou, o el que els Mossos entenen per prou, els agents surten en estampida cap a ells i la cap?alera de la multitud es dissol amb tothom sortint disparat cap a tot arreu.

Quan el foc ja ¨¦s a desenes de carrers, la situaci¨® ¨¦s diferent; al passeig de Gr¨¤cia els incendis es reprodueixen cada 30 o 40 metres. El descontrol ¨¦s absolut i tot est¨¤ desbordat. Al passeig de Gr¨¤cia amb Consell de Cent, Arag¨®, Mallorca o Diputaci¨®, molt¨ªssima gent ¨¦s als balcons o els finestrals, la majoria gravant amb el m¨°bil. Els manifestants m¨¦s radicals s¨®n a aquestes hores, entre les 22.00 i la 1.00 de la matinada, els caps provisionals del centre de Barcelona. An¨°nims i encaputxats, enganxats al tel¨¨fon, pujant stories a Instagram sense parar, distribuint v¨ªdeos per les seves xarxes personals, fent una crida perqu¨¨ ning¨² es quedi a casa i camuflats entre centenars de persones, nom¨¦s emergeixen en aquest moviment ca¨°tic quan cal muntar un incendi gros amb diversos contenidors (quants i on), on anar a buscar els Mossos perqu¨¨ reaccionin (persegueixen els furgons, s'hi abraonen per copejar-los) i posar pau quan hi ha baralles al carrer.

Aix¨° ¨¦s el que passa a la cantonada del passeig de Gr¨¤cia al costat d'una botiga Cartier i una oficina de banca privada del Santander; un home de mitjana edat, fort i amb els cabells rossos, s'ha embrancat amb un nano que ¨¦s un secall, molt petit, baixet i prim, amb una m¨¤scara amb la bandera catalana. El frec a frec el perceben de seguida diversos manifestants, que van corrent cap a ells entre crits. Engoleixen l'home contra la paret, mentre uns quants demanen tranquil¡¤litat i un arriba a posar-se com a escut hum¨¤ davant de l'home aferrant-lo per la cintura. ¡°Fora, fora, fora, ja est¨¤¡±. La massa es mou espont¨¤niament al ritme de la for?a de l'home, d'una banda a l'altra, mentre li demanen, li supliquen, que se'n vagi i deixi de ¡°provocar¡±. Un dels que manen crida: ¡°Hi ha premsa, hi ha premsa¡±, que vol dir que diverses c¨¤meres ja estan gravant. Un altre, aquest m¨¦s gran, d'uns 30 anys, aconsegueix fer-se sentir uns segons; pocs, per¨° nom¨¦s se'l sent a ell: ¡°Qu¨¨ feu? Qu¨¨ feu! Cap, cap!¡±, i s'assenyala la templa amb el dit anular.

Quan hi ha empentes i sembla que estan a punt de tombar l'home per pura in¨¨rcia ¨Cen s¨®n uns 40 contra un¨C, uns pocs agafen metres de dist¨¤ncia i li criden a la cara, aixecant les mans: ¡°Som gent de pau, som gent de pau¡±. Al crit s'hi suma m¨¦s gent. Per¨° l'home ¨Cturista per a uns, borratxo per a uns altres, aviat feixista per a tots¨C no s'atura en la seva obstinaci¨®: no vol marxar, vol seguir donant la seva explicaci¨® del que est¨¤ passant i com ho veu ell, com si fos a Espejo p¨²blico. Hi ha desenes de radicals al voltant, en aquests carrers, i centenars de simpatitzants amb ells; hi ha foc a tot arreu, no hi ha rastre de cap policia m¨¦s que de l'helic¨°pter que deu estar seguint el tumult, per¨° l'home, sense cap distintiu ni bandera, vol parlar. L'empenyen perqu¨¨ se'n vagi, el separen amb for?a d'una amena?a latent, la que sempre nia en una muni¨® enfurismada, i finalment l'emboquen passeig de Gr¨¤cia avall com si l'estiguessin fent fora d'un pis: arriben a fer-li un passad¨ªs i tot mentre li canten ¡°fora feixistes dels nostres carrers¡±. A l'hora en qu¨¨ l'alcaldessa Ada Colau encara ¨¦s a la gala dels Premis Planeta, oripells i coberts cars, i el president del Govern espanyol llan?a comunicats (un i un altre matisat) a mitjanit, els carrers m¨¦s importants de Barcelona els estan governant uns nois d'entre 20 i 30 anys que s'han fet tan forts que posen pau al passeig de Gr¨¤cia, el seu carrer, a falta de comen?ar a posar multes.

¨CJoan!

¨CTio!

Dos nanos embo?ats es troben a la cantonada de Gr¨¤cia amb Arag¨®. S'abracen i es presenten als seus respectius grups. No deuen tenir m¨¦s de 20 anys. S'asseuen un moment a la vorera, exhaustos, i es posen al dia del que han estat fent. El tal Joan ha fet revifar un foc que s'apagava en un dels carrers laterals d'on ja ha marxat tothom; per fer-ho han arrossegat un contenidor. ¡°La que estem liant¡±, ¡°avui s'est¨¤ liant¡±, ¡°no hi ha marxa enrere¡± s¨®n algunes de les frases que es diuen. Al seu costat, diversos incendis i desenes de persones al voltant, gaireb¨¦ cap amb la cara descoberta. Llavors apareixen per Arag¨®, a gran velocitat, diverses furgonetes dels Mossos. La majoria corre al seu costat tirant-los pedres, tanques, escombraries, el que es trobin (un noi els tira una sabata); les portes del vehicle s'obren i els Mossos surten aixecant les porres. La gran majoria, menys uns pocs radicals que es queden a prop seu aguantant les envestides, corre passeig de Gr¨¤cia avall. Busquen refugi als portals i als negocis (alguns hotels i locals de tapes fiquen la gent a dins, majorit¨¤riament gent que passava per all¨¤ per¨° tamb¨¦ manifestants, per protegir-los dels cops de porra); diversos portals, de fet, els mantenen semioberts alguns ve?ns perqu¨¨ facin tamb¨¦ de refugi quan arremeten els agents. Que aquesta nit, completament sobrepassats, arremeten poc; han posat furgonetes a diversos punts estrat¨¨gics, les treuen a passejar a tota velocitat pel centre de tant en tant per, sense arribar a baixar-ne, netejar de gent algunes cru?lles. I estan a l'espera.

A l'altura del Consell de Cent hi ha un incendi a la cal?ada que se suma als dos o tres m¨¦s que hi ha al mateix passeig de Gr¨¤cia si es tira cap avall. Doncs b¨¦, d'un lateral d'aquest foc, amb la cantonada en silenci i plena d'un fum apocal¨ªptic, un noi treu una tanca que s'hi estava fonent (aplaudiments dels altres) i per aquell espai apareix, lentament, un Seat Le¨®n condu?t per un paio joven¨ªssim, catal¨¤, amb pinta de surfer. L'escena ara s¨ª que ¨¦s dantesca. Despr¨¦s d'unes quantes hores un s'havia acostumat a les corredisses, als cops, als carrers plens de pedres i objectes, fins i tot als incendis; de sobte veure un cotxe, un Seat Le¨®n granat, condu?t per un home que podria ser perfectament Michael J. Fox, fa un impacte immens. Sembla que vingui del 2005. El noi no sap cap on ha de conduir el cotxe per sortir d'un embolic com aquell. A 400 metres, els Mossos no donen cr¨¨dit. Finalment, es perd per un carrer lateral a poc a poc, amb les rodes picant vidre, fins que el fum de les fogueres n'esborra tot rastre, evaporant-se tal com va arribar: com en un somni.

A la recepci¨® del Majestic, un dels hotels m¨¦s coneguts de Barcelona, roman immutable el porter, amb americana i barret gris. ?s gaireb¨¦ la una de la matinada i t¨¦ gent al costat. Als hotels, el Renaissance a Pau Claris, per exemple, les finestres estan enceses i els clients veuen i graven l'espectacle. Alguns baixen a fer-se selfis davant dels incendis. Una dona que apareix del no-res pregunta com pot arribar a casa; un noi, assegut a la cantonada amb Consell de Cent, ofereix un porro. "?s per dormir, ja ¨¦s hora d'anar al llit", diu. Per¨° molts encara tenen energia: hi haur¨¤ un parell d'incendis m¨¦s, un de perill¨®s perqu¨¨ calar¨¤ foc al cablejat d'un edifici, els bombers l'apagaran en tot just uns minuts. Una fam¨ªlia d'immigrants, una parella amb un nad¨® al cotxet, s'atura a descansar a la cru?lla amb Val¨¨ncia i aprofita per gravar-se. A mesura que un s'allunya del passeig de Gr¨¤cia se sent amb m¨¦s claredat la pudor que resulta de la barreja de pl¨¤stic i escombraries amb qu¨¨ s'han fet les barricades; hi ha munts de cendra i brases a diversos carrers dels voltants. Aix¨ª abandonats, sense manifestants ni policia, nom¨¦s amb gent en retirada o turistes que per fi poden arribar al seu hotel, aquests carrers foscos reflecteixen millor aquestes hores sense control. S¨®n les dues de la matinada, se senten sirenes i el soroll, a dalt, de l'helic¨°pter. Ja ¨¦s tard a Barcelona, encara que no se sap mai per a qu¨¨.