Javier Cercas: ¡°Res a Catalunya ser¨¤ m¨¦s perill¨®s que la tardor del 2017¡±

El mat¨ª despr¨¦s de guanyar el Planeta, de fer el salt cap a la compet¨¨ncia i de poder, per fi, deixar de sentir que els seus ve?ns s'apiadaven d'ell cada any per no haver-lo aconseguit, Javier Cercas (Ibahernando, 1962) s'escuda en la idea que pensa millor ¡°per escrit¡± per no parlar de la relaci¨® real de la novel¡¤la guanyadora, Terra Alta, amb el proc¨¦s. Despr¨¦s, no pot evitar fer-ho. ¡°Quan Kafka va escriure aquella famosa anotaci¨® al seu diari en qu¨¨ feia refer¨¨ncia al dia en qu¨¨ va esclatar la Primera Guerra Mundial assegurant que al mat¨ª havia esclatat la guerra i a la tarda se n'havia anat a? nedar, no es referia en realitat al fet que li import¨¦s un rave, sin¨® que havia de pensar¡±, diu. Aix¨ª reflexiona l'escriptor, que diu que dimarts no es va assabentar de la ¡°batalla campal¡± que hi havia al centre de Barcelona fins que no va tornar a casa, ben entrada la matinada. Li va semblar ¡°horrible¡±, per descomptat, per¨° no tant com el que va passar la tardor del 2017. I ¨¦s precisament en aquest moment del passat que transcorre part de la novel¡¤la. ¡°Tota la meva obra tracta del fet que no es pot extirpar el passat del present, i aquesta novel¡¤la tamb¨¦¡±, va dir ahir a la nit. Tota la resta ¨¦s un intent de ¡°reinventar-se¡± com a escriptor. ¡°Es podria dir que, per a Terra Alta, m'he inventat un escriptor nou que es diu com jo¡±, afegeix.

Pregunta. Com viu aquest nou escriptor un moment com el que experimenta ara Catalunya? Qu¨¨ opina del que va passar?ahir a la nit a Barcelona?

Resposta. Crec que vivim una situaci¨® molt dif¨ªcil, que ha tingut pics de tensi¨® inimaginables. El m¨¦s alt va ser la tardor del 2017. Ara crec que ens trobem en un canvi de fase. Pot ser que aix¨° sigui m¨¦s aparat¨®s, per¨° ¨¦s menys perill¨®s, tot i que sempre poden passar coses inesperades. Pot sorgir aix¨° que anomenen un cigne negre, un fet que desencadena altres fets, per¨° ja res ser¨¤ m¨¦s perill¨®s que el que va passar la tardor del 2017, perqu¨¨ llavors l'Estat, ¨¦s a dir, el Govern de Catalunya, que ¨¦s l'Estat a Catalunya, estava al darrere del que passava, com ha demostrat la sent¨¨ncia, i com tots v¨¨iem per televisi¨®.

P. Qu¨¨ caracteritza la fase actual?

R. La gent frustrada. Per¨° crec que ni tan sols el Govern sap en quina fase estem. Pot ser perillos¨ªssima per¨°, hi insisteixo, ¨¦s diferent d'aquella. El que vam viure llavors jo mai vaig pensar que arribaria a viure-ho. Cito Josep Fontana, patriarca dels historiadors catalans, que ho qualificava d'atmosfera preb¨¨l¡¤lica. Aix¨° d'ara ¨¦s diferent. Els Mossos?tenen clar¨ªssim on s¨®n i la Generalitat sap el que passa si s'hi apunten. Saben que hi ha conseq¨¹¨¨ncies, i la m¨¦s important no ¨¦s la pres¨®, ¨¦s que perden els diners, i si perden els diners, ho perden tot.

P. ?s curi¨®s, diu que Terra Alta no ¨¦s un llibre sobre el proc¨¦s, per¨° alhora que ¨¦s el m¨¦s profund que ha de dir sobre el tema. No ¨¦s una contradicci¨®?

R. No. Kafka va escriure un llibre sobre un paio que es desperta un mat¨ª i ¨¦s un escarabat. Del que parlava era de la seva solitud, del seu desarrelament existencial, de la seva incapacitat per viure. Tot aix¨° era el carburant del seu malson. Es podria dir, en aquest sentit, que el meu malson es diu Terra Alta i que el carburant s¨®n les situacions personals que aquell moment hist¨°ric em va portar a viure. La Hist¨°ria afecta personalment. Quan la Hist¨°ria arriba, arrasa les persones. No ¨¦s una cosa abstracta. Passa.

P. I d'aqu¨ª ve la seva reinvenci¨®?

R.?S¨ª. La idea d'aquest llibre la vaig tenir exactament abans de la tardor del 2017, per¨° en aquest moment em va passar una cosa que mai de la vida m'havia passat: vaig deixar d'escriure durant dos mesos, nom¨¦s feia articles sobre el tema. Quan em vaig tornar a posar a escriure la novel¡¤la, jo era una altra persona pel que vam viure aquells dos mesos. L'atmosfera que es respirava nom¨¦s l'havia respirat anteriorment el 23 de febrer del 1981. I va ser un sol dia. Per¨° all¨° ho vaig respirar molt de temps. No vull entrar en els detalls, per¨° el que vaig experimentar em va canviar com a escriptor. Va fer que la idea que en tenia es convert¨ªs en una altra cosa, i jo tamb¨¦, i aix¨° em genera una gran alegria, perqu¨¨ l'¨²ltim que voldria ¨¦s repetir-me. Els llibres han de sortir de les entranyes, i vaig sentir que amb El patriarca de las sombras?tancava l'etapa que havia comen?at amb Soldados de Salamina. Ara em sento un altre escriptor.

P. Un de millor?

R. Crec que s¨ª. Un de diferent que es planteja problemes diferents. Quan vaig escriure aquest llibre em sentia molt feli? tancat en una mena de b¨²nquer, m'hi ficava i em deia ¡°Qu¨¨ b¨¦, Javi!¡±, est¨¤s escrivint una cosa que no t¨¦ res a veure amb aix¨° que est¨¤ passant al voltant. Al meu despatx em sentia protegid¨ªssim i molt feli?. Em vaig a?llar del tot. En acabar m'he adonat que estava parlant del que passava. Hi ha un munt de temes que no m'havia plantejat mai, com el valor de la llei, la possibilitat de la just¨ªcia, la legitimitat de la venjan?a, la tra?ci¨®. El protagonista ¨¦s un policia amb una set ferotge de just¨ªcia que aparentment no t¨¦ res a veure amb mi. No obstant aix¨°, jo hi he ficat tot el que pensava. Totes les novel¡¤les s¨®n autobiogr¨¤fiques.

P. En una ¨¨poca en qu¨¨ es parla constantment dels "relats" que es fan de la realitat en els mitjans i en la pol¨ªtica, el novel¡¤lista que escrivia el que anomenava "relats reals" ara es decanta per la ficci¨® pura. I amb un mosso com a protagonista.

R. He tornat a la ficci¨®, per¨° d'una altra manera, amb unes ganes brutals i una necessitat total. Respecte al protagonista, he parlat amb molts mossos i s¨¦ que han patit molt. La meva simpatia amb el protagonista del llibre ¨¦s total. ?s el personatge que m¨¦s estimo dels que he creat. ?s un home profundament ferit que, com vaig dir ahir a la nit durant el lliurament del premi, busca el seu lloc al m¨®n.

P.?Aquesta novel¡¤la inicia una cosa nova?

R. S¨ª. Tinc tot un nou territori per explorar. Gimferrer em va dir ahir a la nit que havia descobert que era jo a la p¨¤gina 10. Em fa feli? ser el mateix i diferent. Als 57 anys la gent fa coses rares, es divorcia, per exemple. Jo m'he inventat un altre escriptor.

P. Davant de tant d'optimisme, diria que hi ha soluci¨® al que estem vivint a Catalunya?

R.??s clar que n'hi ha, per¨° no s¨¦ si jo la veur¨¦. Aquest ¨¦s un problema seri¨®s. Espatllar les coses ¨¦s molt f¨¤cil, arreglar-les ¨¦s dificil¨ªssim. No vull parlar d'aquest tema avui, per¨° tots sabem que ens hem ficat en un embolic immens. Per solucionar alguna cosa cal baixar a la realitat, i hi ha molta gent que no ho ha fet, ¨¦s a un altre planeta perqu¨¨ els han mentit de manera massiva, i segueixen mentint de manera massiva. Sabem des de l'Evangeli que la veritat fa homes i dones lliures, per¨° la mentida fa esclaus, ¨¦s letal.