Escriure ¨¦s un tab¨²

Peter Handke tenia 54 anys quan va publicar el seu valent i mal llegit llibre Just¨ªcia per a S¨¨rbia (edici¨® espanyola d¡¯Alianza, 1996, traducci¨® d¡¯Eustaquio Barjau i Susana Yunquera). En les seves p¨¤gines es pregunta si ¨¦s que la seva generaci¨® no ha estat capa? de cr¨¦ixer, d¡¯avaluar com a adults la guerra de Iugosl¨¤via. Sense comportar-se com els pares i oncles, que tenien resposta per a tot i passaven amb sufici¨¨ncia per sobre de les coses i el m¨®n. Bons i dolents, i prou. Si ¨¦s que no queda espai per a la paraula i el concepte de Goethe, bildsam: ser capa? d¡¯aprendre, educable. ?s una pregunta que molts ens fem, a vegades cada dia, ara mateix: hem deixat de ser capa?os d¡¯aprendre?

No de ser capa?os de repetir com una piconadora i sense parar alguns sabers rebuts ¨Cper dir-ho gentilment¡ª, sin¨® capa?os de pensar. Com a individus i com a col¡¤lectius i generacions. Tant com el nostre curr¨ªculum d¡¯estudis i de professi¨® en tants casos permet, tant com la intel¡¤lig¨¨ncia que ens hagi estat donada: quan esclata all¨° no previst, com va ser la desaparici¨® de Iugosl¨¤via. O all¨° previsible que no es vol veure ni atendre, com el que vivim ara mateix, a Catalunya servidora.

Bons i dolents, i basta. Encara ara, en ser proclamat Nobel de literatura d¡¯enguany, Handke ha de bregar amb els fakes que el 1996, quan va sortir el llibre, es repeteixen sense que serveixi de res ni llegir el llibre, que no permet en absolut acusar-lo de ¡°negacionista¡± dels crims de guerra serbis, ni la demanda que Le Nouvel Observateur va perdre per difamaci¨® el 2007. Han passat els anys i res, home, vinga repetir les falsedats perqu¨¨ ho diu internet. A qui li importa que Handke hagi dit i repetit, en cartes als diaris, en entrevistes, on ha pogut, que hi va haver matances causades per tots els contendents, que no va tenir cap ¡°proximitat¡± en particular, que va assistir al funeral de Milosevic per ser testimoni de la mort d¡¯un pa¨ªs, Iugosl¨¤via. Ning¨² no diu m¨¦s aquest nom i la guerra que va clausurar el segle XX europeu ¨¦s la dels Balcans i no de Iugosl¨¤via. S¨ª, un pa¨ªs pot desapar¨¨ixer.

A veure qu¨¨ dir¨¤ en el discurs d¡¯acceptaci¨® del Nobel. No crec que eviti l¡¯assumpte: escriure ¨¦s desobeir un tab¨². ¡°Escriure ¨¦s un tab¨². ?s infringir un tab¨². Escriure no ¨¦s natural: ho ¨¦s criar vaques, pujar al tractor, garbellar, podar els arbres. Ning¨² no espera d¡¯una criatura en n¨¤ixer que escrigui. Hi ha alguna cosa que et diu que no est¨¤ perm¨¨s escriure, que no ho pots escriure. I et diuen que est¨¤s boig. S¨ª, encara ho sents. Fins i tot ara, s¨ª, ara fins i tot¡±. S¨®n coses que reflexiona en el bon documental de Corinna Belz Peter Handke. Estoy en el bosque, puede que me retrase (2016, Filmin). I que, encara que t¨ªmid, sempre ha tret pit, des de jove, i no ha perm¨¨s mai que el tractin de boig.

S¨ª que ¨¦s un tab¨², escriure, s¨ª. I el que comporta: escriure ¨¦s infringir tab¨²s. I el que continua implicant quan ja has escrit: mantenir el que has escrit amb la pres¨¨ncia si cal. B¨¦, es pot argumentar que no ¨¦s el mateix sotmetre¡¯s a la roda de la promoci¨® del teu llibre en viu i en directe que ser de cos present en el funeral d¡¯un pol¨ªtic acusat d¡¯¨²nic responsable del pitjor que hi pot haver. Sens dubte, no ¨¦s el mateix. Per¨° el que ¨¦s arriscat, fins i tot m¨¦s que all¨° primer (escriptors sense escriure perqu¨¨ sempre estan de promoci¨®), ¨¦s aix¨° segon: certificar amb la teva pres¨¨ncia els udols mesells i maniqueus de la premsa fins i tot davant de la desaparici¨® d¡¯un pa¨ªs. Per m¨¦s que rebi de valent, Handke ent¨¦n aix¨ª el principi del bildsam: no espantar-se, ser adults, cr¨¦ixer.

Infringir tab¨²s. Sovint sento respecte per la condici¨® d¡¯illetrat, sense estudis, i la intel¡¤lig¨¨ncia de vida i ra¨® que es pot arribar a manifestar i aix¨ª es manifesta en tantes persones poc o gens escolaritzades, tants avis i tantes ¨¤vies dels nascuts a mitjans del XX, no fa pas tant. Per¨° no ¨¦s el nostre cas, el de la majoria de conciutadans d¡¯aquesta Espanya mal avinguda i aspra com un cad¨¤ver vivent, ni de la convulsionada Catalunya, ni d¡¯una Europa que nom¨¦s pot ser vista com el balneari que deia aquell pels seus ancians en agument, vell continent amortallat. Davant dels desafiaments, cr¨¦ixer. ¡°?s potser una gr¨¤cia¡±, diu Handke en el film despr¨¦s de calibrar per qu¨¨ es fica en enrenous, ¡°¨¦s potser la gr¨¤cia de viure¡±. I li torna a batre el bildsam: ¡°Podem donar molt m¨¦s de nosaltres mateixos, podr¨ªem crear m¨¦s del que ho fem¡±.

Entre les coses que li veus fer al film, a Handke li agrada cosir; ho fa sense didal, sense protecci¨®.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural