Veus rellevants?

Ho deia Borja Baguny¨¤ en un article publicat a Quadern (30/9/2018) a prop¨°sit d¡¯una antologia exemplar, a c¨¤rrec de Ramon Mas, Savis, bojos i difunts. El conte decadentista en la literatura catalana: ¡°Seria d¡¯agrair que tota antologia an¨¦s acompanyada d¡¯un esfor? d¡¯explicitaci¨® ¡ªo, com a m¨ªnim, d¡¯una petita discussi¨®¡ª del criteri sobre el qual recolza la selecci¨®. Es tracta d¡¯un exercici del gust idiosincr¨¤tic de l¡¯ant¨°leg? Dep¨¨n d¡¯una certa po¨¨tica, que es defensa en aquesta mostra aristocr¨¤tica? ?s autoretrat o postulaci¨®, vessament de subjectivitat o afany d¡¯universalitat?¡±.

Hi ha antologies que s¨®n estudis generacionals, hi ha les antologies de combat, hi ha antologies que intenten definir i delimitar un fenomen cultural i una manera d¡¯entendre la literatura, hi ha antologies que s¡¯articulen al voltant d¡¯un homenatge a una obra del passat ¡ªcom Gira Barcelona (Comanegra, 2016), que retia tribut a Luis Romero i La noria¡ª, o hi ha antologies com Risc (Rata, 2017), que ampul¡¤losament, o amb molt d¡¯optimisme, es pot presentar com alguna cosa m¨¦s que un recull de contes, com ¡°un grup d¡¯autors i autores que han posat la vida al servei de la paraula¡±. O hi ha tamb¨¦ antologies com el cas de Barcelona Suites, que no vol ser una antologia, sin¨®, tal com afirma l¡¯editora Ester Pujol a la ¡°Nota editorial¡± que obre el volum, ¡°un recull de contes escrits per onze de les nostres veus contempor¨¤nies m¨¦s rellevants¡±, asseveraci¨® que immediatament du el lector a creure que se li ofereix la possibilitat de con¨¨ixer quines s¨®n les propostes narratives amb m¨¦s atractiu d¡¯ara mateix.

Barcelona Suites s¨®n onze contes amb la ciutat de Barcelona com a tel¨® de fons i, encara que cada un dels escriptors sembla que tri? la seva ciutat dins la ciutat, pocs lectors hi trobaran els temes i les figures de la realitat que viuen cada dia: aqu¨ª, Barcelona ¨¦s el punt de partida perqu¨¨ cada escriptor ensenyi les seves habilitats o malapteses a l¡¯hora de construir un conte. D¡¯entrada, cal dir que dos dels autors inclosos ¡ªXavier Bosch i S¨ªlvia Soler¡ª no han excel¡¤lit mai gaire en el cultiu del conte, i els seus textos semblen esfor?ar-se per complir al peu de la lletra amb els t¨°pics m¨¦s comuns sobre els requisits del g¨¨nere: la brevetat, la import¨¤ncia del principi i el final, etc¨¨tera. Tamb¨¦ hi ha decepcions: es diria que Empar Moliner ja escriu de mem¨°ria i que l¡¯objectiu ¨¦s parodiar-se a ella mateixa, i el costat c¨°mic de la por que busca Jordi Nopca, en un conte amb un exc¨¦s d¡¯afluents, no impedeix que el desenlla? amb sorpresa no sorprengui gaire. Nat¨¤lia Cerezo i Clara Queralt¨® firmen dues peces utilitzant amb destresa procedi-ments cl¨¤ssics per portar les seves ficcions a un punt diferent del comen?ament. I alguna cosa similar es pot dir del conte de Roc Casagran, executat a la perfecci¨® encara que sigui en un teclat for?a limitat.

Els contes de Barcelona Suites que potser atrauran m¨¦s l¡¯atenci¨® del lector s¨®n els que prefereixen que la l¨ªnia de la trama quedi com perduda, els que mostren una esglaiadora abs¨¨ncia d¡¯objectiu, els que finalment s¡¯acaben projectant en un altre pla, a la vora de l¡¯al¡¤legoria o el fant¨¤stic. Sergi P¨¤mies, a ¡°Carta al fill¡± ¡ªuna reescriptura de la kafkiana Carta al pare que ¨¦s alhora un exemple que la millor cr¨ªtica liter¨¤ria es fa des del cor de la mateixa literatura¡ª, torna a demostrar que pot convertir en un conte d¡¯alt voltatge qualsevol cosa que li vingui de gust escriure: cada vegada m¨¦s, les narracions de P¨¤mies estan teixides amb un pensament que ¨¦s inseparable de l¡¯acci¨® narrada. A ¡°A l¡¯ull de l¡¯hurac¨¤¡±, d¡¯Adri¨¤ Pujol, s¡¯hi localitzen pauses formalment estranyes, una proliferaci¨® d¡¯aventures a frec del c¨°mic i l¡¯on¨ªric i, sens dubte, els moments de prosa m¨¦s intensos del llibre: ¨¦s la constataci¨® de com es necessiten la subjectivitat i una ciutat per narrar la crisi de la voluntat i de l¡¯amor, premissa que tamb¨¦ comparteix Llucia Ramis a ¡°L¡¯hotel Santa Anna¡±, un conte on els danys materials de les ruptures esdevenen una mena de document per presentar en una c¨¤tedra de psiquiatria. Jordi Punt¨ª, en canvi, opta per dibuixar itineraris sentimentals i topografies de la imaginaci¨®, els signes dels espais f¨ªsics desolats, on tot ¨¦s id¨¨ntic i el present transcorre sense qualitats, inevitable i inesperat: ¡°La vigil¨¤ncia de l¡¯art contemporani¡± ¨¦s el conte m¨¦s enigm¨¤tic de Barcelona Suites.