La Barcelona que ¨¦s i va poder ser

El 1935, a fi de convertir la part baixa de Montju?c, una de les zones que havien acollit l¡¯Exposici¨® Internacional de 1929, en un nou pol per a la ciutat, es va convocar un concurs d¡¯idees per urbanitzar l¡¯actual Avinguda Maria Cristina. S¡¯hi van presentar 53 equips dirigits per arquitectes com Nicol¨¢s Maria Rubi¨® i Tudur¨ª, Raimon Duran i Reynalds, Ramon Puig i Gairalt, Pere Benavent i Jaume Torres i Grau. Cap projecte no va arribar a materialitzar-se ja que la Guerra Civil va fer que aquests pl¨¤nols caiguessin en l¡¯oblit i bona part dels pavellons i edificis que van acollir la cita del 1929 han arribat fins a nosaltres. Per¨° s¨ª que se¡¯n van conservar tots els pl¨¤nols. Com el de Torres i Grau on es pot veure com pretenia eliminar els pavellons i les torres venecianes, icones de Barcelona durant d¨¨cades, amb la intenci¨® d¡¯aprofitar de forma intensiva l¡¯avinguda omplint-la de torres per a oficines i habitatges.

El projecte ¨¦s un dels 130 pl¨¤nols i dibuixos que es poden veure en l¡¯exposici¨® 50 anys de l¡¯Arxiu Hist¨°ric que commemora mig segle de l¡¯arxiu del Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya (COAC) en la qual ¨¦s possible comprovar com s¡¯ha anat construint, sobretot, la ciutat de Barcelona, per¨° tamb¨¦ els edificis que han desaparegut per la transformaci¨® urban¨ªstica de la ciutat i alguns dels projectes que han quedat al calaix per sempre. ¡°S¨®n peces emblem¨¤tiques del fons de l¡¯arxiu que expliquen la hist¨°ria de l¡¯arquitectura del nostre pa¨ªs¡±, explica Assumpci¨® Puig, degana del COAC en la presentaci¨® de la mostra.

Cap com l¡¯ambici¨®s projecte ¡°Pla Maci¨¤¡± somiat per Le Corbusier el 1934 i l¡¯hist¨°ric grup d¡¯arquitectes del GATCPAC per transformar completament Barcelona. La seva idea era, conservant la ret¨ªcula de Cerd¨¤, crear una ciutat jard¨ª oberta al mar, amb un districte administratiu que aixecava despr¨¦s d¡¯arrasar la part antiga de la ciutat. A banda i banda de la ciutat, dos aeroports. El seu projecte, que per sort va ser rebutjat per les autoritats municipals, va quedar dibuixat en un enorme diorama de 6,5 metres de llarg que tamb¨¦ es pot veure en l¡¯exposici¨® de la seu barcelonina del COAC.

Per¨° en aquesta mostra commemorativa hi ha molts pl¨¤nols d¡¯edificis que s¨ª que es poden veure actualment a Barcelona. Com la fa?ana de la catedral que es va construir 400 anys despr¨¦s de l¡¯edifici g¨°tic, segons el projecte de Josep Oriol Mestres que explicava amb un cimbori de 50 metres d¡¯altura d¡¯August Font, imposant-se al de Joan Martorell, mestre de Gaud¨ª, que va realitzar unes art¨ªstiques lletres al costat del dibuix. Unes obres neog¨°tiques que cada any s¨®n fotografiades per milions de persones que no saben, la majoria de barcelonins tampoc, que aquesta fa?ana ¨¦s contempor¨¤nia.

L¡¯exposici¨®, una aut¨¨ntica festa per als amants de l¡¯arquitectura, permet veure els pl¨¤nols del restaurant per a l¡¯Exposici¨® Universal del 1888 firmats per Dom¨¨nech i Montaner, el projecte de Camps Elisis de Carles Gauran, amb hip¨°drom i pla?a de toros, per a aquest enorme jard¨ª que es va aixecar entre passeig de Gr¨¤cia, Pau Claris, Val¨¨ncia i Mallorca, entre els anys 1853 i 1873, del qual nom¨¦s queda una placa que els recorda; les boniques fa?anes esgrafiades de les Escoles Ramon Llull de Josep Goday; la fa?ana dels habitatges d¡¯Enric Sagnier coneguts com a Porxos Fontser¨¦; el dibuix de la monumental font de la pla?a d¡¯Espanya de Josep Maria Jujol, la bonica planta en perspectiva que dibuixo Dom¨¨nech i Montaner per a l¡¯Hospital de Sant Pau, un interior desconegut de la sala oval, com a ¡°sala de festes¡± de l¡¯actual MNAC realitzat pels creadors de l¡¯edifici, Eugenio Cendoya, Enric Cat¨¤ i Cat¨¤ i Pere Dom¨¨nech i Roura. Tamb¨¦ un impressionant mausoleu piramidal d¡¯autor desconegut, el dibuix de Villar Lozano per a la seva intervenci¨® en el Monestir de Montserrat en el qual es pot veure la intervenci¨® del seu deixeble Gaud¨ª, o el projecte de 1906 de Puig i Cadafalch per al Palau de La Pau de la Haia, una esp¨¨cie de Westminster londinenca, que no va arribar a construir-se.

Tampoc van veure la llum dos dels projectes m¨¦s innovadors que s¡¯hi podrien haver aixecat en el mateix punt de la pla?a Catalunya: dos gratacels que haurien canviat per sempre l¡¯aspecte d¡¯aquest punt neur¨¤lgic de la ciutat. El primer, de 130 metres d¡¯altura projectat el 1918 pels americans John Mead Howells i James Gamble Rogers a inst¨¤ncies de Ramon Selles Mir¨® per allotjar-hi oficines, un hotel, galeries comercials i una estaci¨® de ferrocarril, tal com es pot veure en una espectacular maqueta en l¡¯exposici¨® del que hauria estat el primer edifici modern del vell continent. El segon ¨¦s un projecte de Josep Maria Bosch i Aymerich de 1961 per a un hotel de 140 metres i 40 pisos d¡¯altura a la mateixa cantonada, que tampoc no va veure la llum. Altres pl¨¤nols, sorprenen just pel contrari, parlen d¡¯edificis que, s¨ª que es van construir, per¨° avui no s¡¯han conservat, com el pavell¨® dels Estats Units firmat per Peter Harnden i Lanfranco Bombelli per vendre les bondats del Pla Marshall que es va aixecar al costat de la font de colors de Carles Bu?gas, davant de l¡¯actual MNAC.