La caverna, contra Marchena

La sent¨¨ncia del Tribunal Suprem sobre el proc¨¦s?no nom¨¦s ha concitat la protesta (de carrer) indepe. Tamb¨¦ la protesta inversa (mitjan?ant paper) de la caverna medi¨¤tica i jur¨ªdica.

En el front medi¨¤tic, els m¨¦s exaltats han arribat a propugnar que al magistrat Manuel Marchena se l'envi? ¡°a la pres¨®¡±, ja que la condemna ¨¦s ¡°cochambrosa¡± i ¡°basura¡± (Jim¨¦nez Losantos). Uns altres hi detecten ¡°leguleya melopea¡±, ¡°enjuagues¡± i una ¡°chapuza¡± (Arcadi Espada).

Menys adjectivada, la l¨ªnia argumental denigradora dels editorialistes conservadors que avui se senten ¡°frustrats¡± en les seves expectatives es basa en dos pilars: el lament que el Suprem condemni per sedici¨® i no per rebel¡¤li¨® (que hauria comportat penes de pres¨® encara m¨¦s oneroses); i l'empipament perqu¨¨ no hagi imposat restriccions al sistema penitenciari per concedir als penats el tercer grau (r¨¨gim de semillibertat). Justament el m¨¦s notable de la resoluci¨®!

En certs casos totes dues idees s'omplen de confusions: uns atribueixen err¨°niament als jutges no que hagin validat la via del tercer grau sense limitacions, sin¨® que haurien concedit (cosa molt diferent) la llibertat condicional. D'altres es queixen del ¡°contrasentit ontol¨°gic¡± que ¡°un cop d'Estat¡± el qualifiquin nom¨¦s com a sedici¨®, quan el concepte de ¡°cop¡± (Hans Kelsen, Curzio Malaparte) ¨¦s d'arrelament pol¨ªtic i de la teoria jur¨ªdica general, i no ha d'encaixar autom¨¤ticament en un o altre tipus jur¨ªdic delictiu.

En el front jur¨ªdic i funcionarial es repeteix l'esquema. Ignacio Gordillo ¡ªun exfiscal de passat valu¨®s, emigrat al lucre privat mitjan?ant la defensa d'acusats per delictes societaris i blanqueig de capitals¡ª sost¨¦ que aquesta magnanimitat penitenci¨¤ria ¡°¨¦s una total vergonya¡±, doctrina de duresa carcer¨¤ria que potser convindria que els seus clients recordessin, tret que nom¨¦s valgui per a uns altres. I implora als seus antics col¡¤legues que recorrin contra el Suprem ¡°als tribunals europeus competents¡±: quins, si el que ho ¨¦s, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), actua en defensa de les garanties als processats que ha de reunir un proc¨¦s just?

En el seu article Hay rebeli¨®n y debe haber cumplimiento ¨ªntegro?(El Mundo, 17-10), retrat superlatiu en viu de les posicions bunquerianes, Gordillo creu que ¡°el m¨¦s important del delicte de rebel¡¤li¨® ¨¦s la finalitat¡±. Amb aix¨°, opera una transubstanciaci¨® de delicte ¡°de tend¨¨ncia¡± o ¡°de resultat tallat¡± ¡ªel que es ¡°consuma¡­ encara que no s'hagin aconseguit les finalitats proposades¡±, com b¨¦ sintetitza la sent¨¨ncia¡ª en delictes d'intenci¨® o d'idees (en aquest cas del separatisme). Per¨° una cosa ¨¦s que el reu fracassi; una altra de molt diferent, que pugui condemnar-se'l per la seva mera cosmovisi¨®.

Aquest retor?ament doctrinal nom¨¦s es perfecciona si s'oblida, com obvien aquest i altres textos, que tan o m¨¦s important que la finalitat del rebel ¨¦s el mitj¨¤ instrumental que utilitza: la viol¨¨ncia. I no una qualsevol, sin¨® ¡°instrumental¡±, ¡°funcional¡±, ¡°preordenada¡± perqu¨¨ s'adeq¨¹i de manera versemblant a l'objectiu de derrotar l'Estat democr¨¤tic, ¨¦s a dir, ¡°estructural¡± i ¡°id¨°nia¡± per v¨¨ncer-lo. Desconfiem de tota an¨¤lisi que descarti la radiografia de l'abast de la viol¨¨ncia que amb encert redacta Manuel Marchena.

Aquest mateix error ¨¦s el que comet el professor Enrique Gimbernat en el seu text publicat a EL PA?S dissabte. Funcionari universitari tamb¨¦ autoprivatitzat ¡ªha defensat, entre altres narcotraficants, Jorge Luis Ochoa, fundador del c¨¤rtel de Medell¨ªn i sequa? de Pablo Escolar¡ª imputa a aquest columnista una ¡°ignor¨¤ncia jur¨ªdica oce¨¤nica¡±, ole, per defensar el raonament del Suprem contrari a la rebel¡¤li¨®, del qual ell discrepa per suau. I per sostenir que la sedici¨® implica ¡°impedir¡± tasques de l'autoritat, com requereix l'article 544 del Codi Penal. No nom¨¦s ¡°obstruir-la¡±, com diu la versi¨® judicial, en aquest extrem molt discutible.

I perqu¨¨ encara que tamb¨¦ ¨¦s un delicte de tend¨¨ncia, el tipus de sedici¨® d'aquest article no exclou un grau inferior com ¨¦s el de ¡°conspiraci¨®¡±. Que l'acci¨® punible no hagi ¡°aconseguit les finalitats proposades¡± (resultat tallat) permetria qualificar-la de sediciosa, per¨° no implica que no calgui atribuir-li una intensitat inferior, la de l'article 548 (en connexi¨® amb el 17), que hauria rebaixat les penes, almenys en el cas dels Jordis pels successos del 20 de setembre. I ¨¦s que, si no nom¨¦s l'abast de la viol¨¨ncia, sin¨® tamb¨¦ els seus resultats, agafen rellev¨¤ncia per encaixar la conducta en un o altre tipus, encara m¨¦s en un o altre grau: per aix¨° el Suprem els calibra en concloure que l'intent va ser ¡°una enso?aci¨®n?ineficaz y?simb¨®lica¡±.

En realitat, tamb¨¦ Gimbernat defensava la concurr¨¨ncia de la sedici¨® (Rebeli¨®n, sedici¨®n o ninguna de las dos, El Mundo 12/1/2017), ¡°com es dedueix sense cap esfor?, dels fets¡±, i no un de rebel¡¤li¨®, ja que els reus es van al?ar ¡°no per declarar la independ¨¨ncia, sin¨® perqu¨¨ es faci un refer¨¨ndum il¡¤legal¡±. Fins que va canviar de criteri per art d'encantament (no va passar res de nou) per sostenir que ¡°n'hi ha prou que l'al?ament vagi dirigit a la finalitat¡± separatista perqu¨¨ hi hagi rebel¡¤li¨®, oblidant, ai, el requisit de la viol¨¨ncia id¨°nia (Sobre los delitos de rebeli¨®n y sedici¨®n, El Mundo, 29/11/2018). Muda oce¨¤nica de criteri, igual que muda transoce¨¤nica de clients.