Marina Rossell llan?a nou disc per crear esperan?a al ¡°bosc cremat¡± que han deixat els disturbis

La cantautora Marina Rossell (Barcelona, 1954) ha publicat un nou disc, Marina Rossell canta a Moustaki y canciones de la Resistencia, "traducci¨®" al castell¨¤ del que va llan?ar fa anys en catal¨¤ i amb el qual vol crear "esperan?a" i "recobrar la paraula" al "bosc cremat" de l'actualitat. Rossell explica en una entrevista amb motiu del llan?ament del disc ¨Cdel qual la s¨¨rie La Casa de Papel?ja ha fet popular la seva versi¨® de Bella Ciao?al costat de Paco Ib¨¢?ez, que aquests temes van n¨¦ixer "per resistir el dolor i la r¨¤bia" i ella "les torna" per crear "esperan?a, utopia, obrir horitzons i suturar ferides".

En els actes violents d'aquests dies a Barcelona Rossell veu "un bosc cremat" com el que va servir de fons al "videoclip" de Bella Ciao, "una met¨¤fora de la desolaci¨®", encara que tamb¨¦ va percebre "brots" de vegetaci¨® que pugnaven per sobreviure. Per Rossell, que assegura que sempre ha cregut "en la fraternitat" i en el "pluralisme ideol¨°gic", la sent¨¨ncia del proc¨¦s "¨¦s la imatge d'aquest bosc cremat, la desolaci¨®, a una banda i altra".

"Jo crec que cap idea val una gota de sang. Brassens ho deia en una can?¨®: 'morir per les idees, s¨ª, per¨° de mort lent¨ª¨ª¨ª¨ªssima'. Ni una sola idea val que alg¨² perdi un ull, ni una gota de sang", afegeix sobre el que ha passat. "Mai no hauria imaginat viure aix¨°. Soc filla de la Transici¨®, el meu primer disc ¨¦s del 1976, i all¨¤ hi havia un esperit de fraternitat per molt diferent que fos el pensament. Cal recobrar la paraula", insisteix.

En el seu nou disc, explica, ha buscat "l'ess¨¨ncia", gravant-ho "amb la m¨¤xima llibertat" perqu¨¨ ja no busca "l'excel¡¤l¨¨ncia, sin¨® el que l'excel¡¤l¨¨ncia deixa com a runa: la resina, l'esbarzer del bosc, no all¨° buc¨°lic", explica. No "repeteix" el disc en catal¨¤ perqu¨¨ els deu talls surten del que va fer el 2011, Marina Rossell canta Moustaki, i del del 2015, Can?ons de la Resist¨¨ncia, a m¨¦s d'un tema in¨¨dit, Una rosa roja: "Les he adaptat jo i em veig m¨¦s b¨¦ com una escriptora reescrivint el seu llibre. S¨®n, com deia Neruda, per a qui les necessiti".

"S¨®n can?ons per suavitzar la tristesa i qui canta reparteix el misteri de la m¨²sica; paraules que parlen d'un patiment universal. Tamb¨¦ s¨®n per fer nous amics i amigues en aquest cam¨ª, arribar a altres generacions, a altres paisatges i tamb¨¦ ¨¦s un agra?ment a tots els qui els han escoltat en catal¨¤", explica. El tema in¨¨dit, Una rosa roja, parla "precisament" de "recobrar la paraula", "no de di¨¤leg, que ¨¦s una paraula cansada", i ¨¦s "una met¨¤fora del pont, el que uneix una cosa que estava desunida".

"?s el que jo demano tamb¨¦. M'adre?o a tots els pol¨ªtics i si alg¨² no ho t¨¦ clar li recomano que es renti els ulls amb camamilla". La can?¨® Lili Marleen, una de les que inclou en el seu disc, provocava que "els dos b¨¤ndols es deixessin de matar. Quan s'escoltava, paraven, es cargolaven un cigarret..." i per aix¨°, assegura l'artista, que no sap "on acabar¨¤ tot aix¨°", ha volgut gravar-la ara.