Un gran port que pensa

Tot home pertany a dues eres, va dir Paul Val¨¦ry l¡¯any 1935. Fa dies, Barcelona semblava correspondre a la vegada a l¡¯era de l¡¯ordre i a la del desordre. Val¨¦ry va ser molt m¨¦s que un poeta simbolista. Va passar de ser antidreyfusard a intentar recompondre la consci¨¨ncia europea. A difer¨¨ncia d¡¯altres temps, Barcelona fa la impressi¨®, i m¨¦s despr¨¦s de les fogateres i les barricades, que com a fet de cultura ¨¦s una ficci¨®, encara que cada dos per tres alguna instituci¨® p¨²blica convidi escriptors fashion, sobretot si s¨®n pol¨ªticament correctes i tenen una obra que connecta amb la superficialitat de la cultura barcelonina, h¨ªbrida, falsament cosmopolita, hostilment biling¨¹e, propensa a la buidor transgressora.

En una ¨¨poca de m¨¦s subst¨¤ncia, Val¨¦ry va venir a Barcelona convidat entre d¡¯altres pels Amics de la Poesia. De tornada a Fran?a, Val¨¦ry donava les gr¨¤cies per carta: deia que Barcelona ¨¦s un gran port que pensa. Certament, aleshores Val¨¦ry era el gran ambaixador de la civilitzaci¨® francesa. Per aix¨°, ¨¦s clar, escrivia unes cartes tan elegants i agra?des. Per¨°, si ho comparem amb la Barcelona actual, podr¨ªem dir que ¨¦s un gran port que pensa? D¡¯una banda, ¨¦s un port que els independentistes han parlat de rellogar a la Xina, de la mateixa manera que el port del Pireu ja ¨¦s propietat xinesa. ?s com si Barcelona de nou don¨¦s l¡¯espatlla al mar, com si deix¨¦s de competir per ser el gran port de la Mediterr¨¤nia. ?s l¡¯efecte propi d¡¯un frac¨¤s estrat¨¨gic, al contrari de la ciutat que Val¨¦ry va con¨¨ixer, l¡¯any 1924.

Si Val¨¦ry veia Europa migpartida entre dues eres, ara podria considerar-la migpartida entre dos desordres, com veiem a Barcelona. ?s una ciutat que no pensa gaire en les q¨¹estions del nostre m¨®n ¡ªun cas m¨¦s de civilitzaci¨® mortal¡ª i que sobreviu intel¡¤lectualment entotsolada, fins i tot regressiva, fins i tot agredida per les conseq¨¹¨¨ncies del projecte de secessi¨®.

La subcultura del victimisme llasta la capacitat creativa d¡¯una ciutat que qualsevol dia pot deixar de ser una marca global. A l¡¯article Una conquesta met¨°dica (1896), un jove Val¨¦ry, amb una lucidesa gaireb¨¦ cruel, veu venir una Alemanya refeta i armada, un m¨¨tode. D¡¯aix¨° en dir¨ªem preveure una complexitat. ?s la feina dels grans ports que pensen.