¡°Aqu¨ª et marxen els complexos¡±

La nit del dissabte a Barcelona va confirmar que per a uns milers de joves, la majoria vestits de negre tr¨¤gic, el millor pla de dissabte comen?a a ser sortir a armar-la grossa. Aquest era l¡¯ambient a Via Laietana i Urquinaona, de gran quedada amb cerveses i porros en un parc tem¨¤tic subversiu, la mateixa Barcelona. Per part seva, molts periodistes es pensen que s¨®n en un parc de tirolines, amb tant de casc i armilla. Despr¨¦s va actuar la secreta de la Policia Nacional, arrestant a Gr¨¤cia, desprevinguts, almenys, tres joves, que hagi vist aquest periodista en diferents moments. Quan tornaven a casa. S¨®n molts anys de kale borroka. I com en altres nits, detalls que despr¨¦s a les cr¨°niques queden en segon pla: un ve¨ª que llan?a aigua des de la finestra als que s¡¯enfronten a la policia, un altre que els increpa amagat en un pis alt entre els arbres. O, com dissabte, un ve¨ª que davant d¡¯un arrest, amb dos nois a terra de boca-terrosa i emmanillats, va dir: ¡°Ben fet¡±. Els que envoltaven l¡¯escena gravant-la amb el m¨°bil el van insultar una mica, per no pensar que aix¨° era repressi¨®, per¨° l¡¯home se¡¯n va anar tot content a casa seva.

Bastanta cosa d¡¯aquest sentiment d¡¯estar-ne tip ha sortit l¡¯endem¨¤, aquest mat¨ª en la manifestaci¨® de Barcelona convocada per Societat Civil Catalana (SCC). Gent que ha interioritzat el fet de viure d¡¯inc¨°gnit, sense significar-se. La frase m¨¦s repetida amb difer¨¨ncia va ser: ¡°Barcelona no es crema¡±. Al marge d¡¯ideologies, els participants pensen que aquesta part del tema, la viol¨¨ncia, no ¨¦s un detall residual davant de les manifestacions pac¨ªfiques. El desig de normalitat, i no la mobilitzaci¨® permanent, es corresponia amb la gent que hi havia, no habituada a les manifestacions. La majoria anaven vestits com de diumenge o com si an¨¦ssin al futbol, amb la bandera a la cintura o a l¡¯esquena. Els independentistes ja estan molt entrenats, porten una l¨ªnia m¨¦s Decathlon o boy scout. Hi havia m¨¦s gent de mitjana edat o avis que joves, que en les sobiranistes s¨®n molt¨ªssims. Algun dels assistents comentava rient que ¡°aquests de Societat Civil s¨®n una mica fatxes¡±, per¨° que alg¨² ha de muntar aix¨° i de tota manera la protesta no ¨¦s de cap partit.

Com que es manifesten poc, a la cartelleria hi havia frases m¨¦s noves, parides que els seus portadors han anat remugant aquestes nits parlant sols davant de la tele: ¡°Els extintors seran sempre nostres¡±, ¡°Chis-Torra, no des la brasa, Torra, ll¨¢mame¡±, ¡°Libertad catalanes silenciosos¡±. Es palpava un emprenyament contingut que sortia a la llum, un ambient d¡¯esbarjo escolar. Per¨° tamb¨¦ un to conciliador: ¡°Seny juntos, sensatez juntos¡±, ¡°Cuando salimos nosotros, las calles son de todos¡±, ¡°No puedo escoger entre pap¨¢ y mam¨¢, lo mismo me pasa con Catalu?a o Espa?a¡±. O un de molt lac¨°nic que s¡¯havia de llegir dues vegades: ¡°Seso¡±. Quant a l¡¯organitzaci¨®, va aprofitar per fer caixa: ¡°Envia SCC al 25600 i col¡¤labora amb nosaltres amb 1,45 euros¡±. Amb una empresa de Madrid, per cert.

En contrast amb el que se sent a les protestes sobiranistes, el crit era: ¡°TV3 manipuladora¡±. Un equip de la cadena p¨²blica catalana que era enmig de la marxa va haver de suportar una senyora que es col¡¤locava al costat del periodista amb una bandera d¡¯Espanya, i tamb¨¦ recriminacions dels que passaven: ¡°Qu¨¨, aqu¨ª no fa falta casc, eh?¡± o ¡°?Veieu que som molt normals, que no cremem res?¡±. Tamb¨¦ va ser increpat un equip de La Sexta, per¨° uns altres manifestants van sortir a defensar-los dient que Wyoming ¨¦s ¡°bon¨ªssim¡±.

Parlant amb la gent se senten relats de fam¨ªlies i amistats que ja no s¨®n el mateix. Espies el que diuen els teus coneguts a Facebook i ja situes a tothom, per¨° despr¨¦s no parles del tema. Un bon resum del que pensen els que han vingut pot ser el d¡¯aquest matrimoni de Manresa, Javier de Frutos, 49 anys, i Remeis S¨¢nchez, 50. Ella porta una senyera i una bandera espanyola i en preguntar-li com se sent de sobte es posa a plorar: ¡°M¡¯emociono perqu¨¨ jo estimo molt aquesta terra, penso en els meus pares, ell era de Granada i ella d¡¯Almeria, que van venir aqu¨ª per un futur millor per als seus fills, i jo vaig n¨¦ixer aqu¨ª i em sento catalana i espanyola, no veig per qu¨¨ haur¨ªem d¡¯estar separats¡±. Ell opina: ¡°Aix¨° no pot continuar aix¨ª, la ciutat bloquejada per uns quants i hem de sortir els altres al carrer per tornar a un estat de normalitat i de conviv¨¨ncia, i no deixar a les mans d¡¯uns quants el futur de Catalunya. Quan hem vingut aqu¨ª la carretera estava tallada. Ells poden fer el que vulguin. Els que es defineixen com a antifeixistes jo diria que s¨®n els feixistes d¡¯avui dia, i els que intentem que aix¨° continu? funcionant, que hi hagi un ambient de conviv¨¨ncia, som els que hem d¡¯amagar-nos i no podem sortir al carrer. Hem estat massa temps en silenci. Aquesta manifestaci¨® et fa veure que no estem sols, que es pot conviure.¡±

Consideren que a Catalunya falta pres¨¨ncia de l¡¯Estat, ¡°no pot ser nom¨¦s Hisenda i el DNI¡±. Creuen que els pol¨ªtics s¨®n sempre molt ambigus, que les escoles i la televisi¨® p¨²blica catalana ¡°fan molt de mal¡±. ¡°Aqu¨ª els nens estan completament coaccionats, parlen de Franco com si l¡¯haguessin conegut. Els toca estudiar matem¨¤tiques i f¨ªsica, i deixar-se de pol¨ªtica¡±, asseguren. L¡¯¨²nica soluci¨®, conclouen, ¨¦s que es compleixi la llei.

La cap?alera de la manifestaci¨®, amb els pol¨ªtics a la pancarta, va avan?ar amb dificultat i hi va haver cert caos d¡¯organitzaci¨® perqu¨¨ poguessin arribar a l¡¯escenari. Com a term¨°metre, els crits que se sentien al seu pas van ser: ¡°?A tumbarlos!¡±, ¡°Puigdemont a prisi¨®n¡±, ¡°A defender Espa?a¡±, ¡°Torra a la mazmorra¡±, ¡°Viva la Polic¨ªa Nacional¡±. A qui m¨¦s cridava la gent, en actitud famosa, era a Rivera, se¡¯l veia millor i ¨¦s m¨¦s alt que Casado o Iceta, per exemple. Ell saludava encantat de con¨¨ixer-se i que el coneguessin. Molt a prop hi havia Valls, i somreia com si es consider¨¦s tamb¨¦ destinatari dels aplaudiments, per¨° el cas ¨¦s que ning¨² no el cridava.

En un dels discursos de l¡¯acte, l¡¯orador va proposar: ¡°Hem d¡¯oblidar tot aquest per¨ªode i tornar a comen?ar, amb l¡¯esperit de Tarradellas.¡± Amb ¡°tot aquest per¨ªode¡± es referia al que va des del 1980, l¡¯arribada de Pujol a la Generalitat, fins avui. Poca cosa, 40 anys. El desig de normalitat es tradueix en la utopia de fer com si no hagu¨¦s passat res, com si encara fos possible, o un malson del qual encara ens podem despertar. Encara que tota aquesta gent despr¨¦s torna altre cop al seu estat de son quotidi¨¤, se¡¯n van anar amb una dosi d¡¯autoestima. Com deia un senyor: ¡°Aqu¨ª et marxen tots els complexos!¡±. Al principi de la marxa les banderes d¡¯Espanya es venien a cinc euros. Per¨° al final, a tres. ¡°Estas luego m¨¢s dif¨ªcil¡±, confessava un venedor senegal¨¨s, que desitjava treure-se-les de sobre. Sap que aquestes manifestacions no s¨®n cada dia, nom¨¦s en dates assenyalades.