¡°La llibertat ¨¦s una llibreria¡±

Joan Margarit?t¨¦ 81 anys. Quan comen?a a recitar, per exemple aquesta ¨²ltima setmana a la Biblioteca Nacional, nom¨¦s falta que li surti la camisa per sota perqu¨¨ el seu vigor de rapsode civil el converteixi en un noi. ?s arquitecte, calculava estructures. Ha tingut gaireb¨¦ tots els premis (els ¨²ltims, el Pablo Neruda, el Reina Sofia) i ¨¦s catal¨¤ de Barcelona, tot i que en la seva biografia sentimental hi t¨¦, com una espasa de sol, el nom de Tenerife, on va passar una adolesc¨¨ncia que marca els seus poemes i els seus records.

T¨¦ a les seves mans ara, mentre esperen els seus versos, les p¨¤gines d'Una mujer mayor, que ha publicat una editorial nova, La Cama Sol. El promotor del segell, Javier Santiso, explica el nom. La seva filla de 3 anys no sabia dir "hamaca" i, d'aquesta manera, "cama sol" en resumia el significat. La Cama Sol, doncs, acull aquesta dona gran en la qual Margarit fa viatge amb la pintora portuguesa Paula Rego. Li van passant les diapositives dels quadres i ell va recitant els versos amb els quals ha acompanyat aquesta pintura que estima.

Declama i declara; t¨¦ clar que la m¨²sica ¨¦s vers i pintura. ?s un recital greu i lleu alhora: el poema se centra en el quadre, el compr¨¨n, i quan ell recita resulta evident que el que fa no ¨¦s una il¡¤lustraci¨®. El quadre i el vers s'il¡¤luminen m¨²tuament. Els colors, ocres, enfosquits, tremends, volen com m¨²sica quan ell els toca, ¨¦s a dir, els diu. Margarit explica la seva hist¨°ria, la de les persones properes a ell, la seva filla Joana, els seus pares, la seva fam¨ªlia, els seus paisatges interiors, la seva pintura i la seva m¨²sica, i aquesta pintora portuguesa que emparenta el seu art amb Francis Bacon o Lucian Freud, ¨¦s el seu c¨°mplice, la seva companya. Vers i pintura van plegats, animats per una m¨²sica que ell mostra amb la passi¨® amb qu¨¨ alerten els punys dels nens.

Despr¨¦s del recital, que va durar exactament una hora, com si hagu¨¦s calculat la precisi¨® de la seva estructura, preguntem a Margarit: ¡°Qu¨¨ sent quan recita? Escriu per dins una altra vegada? Qu¨¨ cont¨¦ la paraula parlada un cop ja ¨¦s al paper?¡±. Ell va respondre, per escrit: ¡°?s molt senzill: la poesia, amb la m¨²sica, ¨¦s l'¨²nica eina seriosa de consol de la qual podem disposar (sempre que la pena t'enxampi llegint, esclar). Jo fabrico consol, estimat¡±.

D'aix¨°, del consol, n'havia parlat en el recital. I de la llibertat. ¡°La llibertat ¨¦s un estrany viatge¡±. ¡°La llibertat ¨¦s una llibreria¡±. Una forma d'amor, la llibertat. Desfilen ¡°la trista Girona¡± dels seus set anys, ¡°la desolada ciutat¡± de Barcelona, ¡°que fas de puta¡±. Hi ha ¡°un banquet moral¡±, unes bigues ¡°que un dia van ser arbres¡±, la ¡°veritable caritat¡± que fa por, l'illa ¡°que continua a prop¡±. I, mentrestant, davant i darrere dels seus poemes, els quadres de Paula Rego, als quals ell fa companyia, desfilen amb la lentitud que t¨¦ la pintura per fer-se m¨²sica i, com ell diu, per procurar consol. En els quadres hi ha riure i pa¨¹ra, colors que provenen dels temps trencats dels seus personatges.

Els poemes van n¨¦ixer de la seva ¡°set de Paula Rego¡±. La combinaci¨® a la qual al¡¤ludeix ¨¦s la de la bellesa amb la veritat, i d'aquesta uni¨® ve el consol al qual ell es dedica. L'art final, el que sobresurt del que ell escriu i del que Paula Rego pinta, compleix la funci¨® que s'espera: que l'art sigui ¡°¨²til per a la vida humana¡±. Ell va pert¨¤nyer a la generaci¨® que va n¨¦ixer a la Guerra Civil. La seva poesia rastreja, amb la seva m¨¤ acostumada a comprovar les ferides de les parets, ¡°les petjades d'aquella brutalitat¡±, de la qual el va salvar, torna a dir, ¡°el parad¨ªs terrenal¡± que als anys 50 va trobar a Tenerife.

Mentre la seva hist¨°ria es va dient, els quadres de Paula Rego acompanyen el seu trajecte, fins a la taca final, fosca com una tomba sense consol, el retrat d'esquena de Jane Eyre. ¡°Mor per res i per gaire poc viu¡±. Als 60 minuts, com si hagu¨¦s fet m¨²sica, el mestre Margarit guarda les seves pintures i saluda com si s'hagu¨¦s quedat nu enmig d'una llibreria.