Recorrem amb Javier Cercas els escenaris de la seva nova novel¡¤la durant els aldarulls a Catalunya

L'habitaci¨® 112 de l'hostal Piqu¨¦ ¨¦s una cel¡¤la monacal amb dos llits bessons coberts amb mantes de fals vellut, cortinetes de tul il¡¤lusi¨®, un immens aparell d'aire condicionat, una cadira i un escriptori m¨ªnim sobre el qual reposa l'ordinador de l'autor, que amb la resplendor de la pantalla trenca la penombra de l'habitacle. Som en un hotel de pas en un poble on no passa mai res. Almenys, des de la batalla de l'Ebre, fa 81 anys, la m¨¦s sagnant de la Guerra Civil, que va deixar en aquests turons de Cavalls i P¨¤ndols molts milers de morts. ¡°Aqu¨ª no ve ning¨². Nom¨¦s es recorden de nosaltres per bombardejar-nos¡±, remuguen els ve?ns.

Per sort, el men¨² de l'hostal Piqu¨¦, un mosaic d'especialitats catalanes, entra m¨¦s pels ulls que les seves habitacions. La nit sense lluna pr¨¨via a la vaga general del divendres 18 d'octubre a Catalunya, en protesta per les sent¨¨ncies del proc¨¦s, el menjador apareix buit. Com tota la comarca de la Terra Alta. Ning¨² sap qu¨¨ passar¨¤. Hi ha inquietud. A aquesta mateixa hora, a 177 quil¨°metres d'aqu¨ª, Barcelona est¨¤ en flames. Fora de l'hostal xiula l'immisericordi¨®s vent g¨¨lid d'aquesta regi¨® dominada per l'Ebre en el seu cam¨ª cap al mar, que agita les aspes dels molins que es retallen a l'horitz¨® com les agulles rocoses de Monument Valley, el decorat natural dels millors westerns, de La dilig¨¨ncia a Districte Apatxe.

Un western a la Catalunya pobra | Reportatge

L'autor, Javier Cercas, de 57 anys, un paio amable i molt sensible amb aspecte de professor informal de llat¨ª, que acaba d'arribar des de Barcelona amb cotxe, opta per una esqueixada de bacall¨¤, ous ferrats sobre un llit de tom¨¤quet i sobrassada, i un vi negre de la zona. Junts recorrerem els escenaris de la seva nova novel¡¤la. Auscultarem aquest territori, del qual es va enamorar i que va convertir en la seva p¨¤tria l'estiu del 2017, mentre conclo?a el seu llibre anterior, El monarca de las sombras, ambientat en la Guerra Civil, que suposava ajustar els comptes amb els fantasmes de la seva fam¨ªlia materna, els Mena. Els treballadors del Piqu¨¦ el tracten amb defer¨¨ncia. Ha estat a Gandesa molts dies d'aquests dos ¨²ltims anys. Xerrant amb els ve?ns, caminant pels turons, transcrivint notes. I corrent, cada mat¨ª, amb obstinaci¨® d'addicte quan tot just es lleva el dia. Com far¨¤ avui mateix. Fins que es topi amb la primera barricada dels CDR cridant a la vaga.

¡°El proc¨¦s ¨¦s com si els pirates haguessin pres el vaixell i et llancessin per la borda¡±

¡°Tinc l'avantatge que m'encanta treballar als hotels; viatjar em treu del meu despatx del passeig de Gr¨¤cia de Barcelona; del meu gabinet a?llat sense m¨²sica ni companyia; de tot el que ha passat a Catalunya des de la tardor del 2017. I de com aquests dos mesos [des de la llei de desconnexi¨® fins al refer¨¨ndum] em van canviar la vida. Ha estat un temps preb¨¨l¡¤lic a partir del qual algunes amistats m'han girat l'esquena. Vaig pensar a anar-me'n. No em faran fora. El proc¨¦s ha estat una cosa de ci¨¨ncia-ficci¨®. No s¨¦ si no ho vaig veure venir o no ho vaig voler veure; si vaig tancar els ulls davant del que havia de venir o no me'n vaig assabentar. Mai m'hauria imaginat que Catalunya, aquest lloc privilegiat i meravell¨®s, amb la benedicci¨® que ¨¦s la seva llengua (que hem entregat als indepes), s'anava a trencar davant de l'abandonament del Govern de Rajoy, que va estar mut davant de les mentides dels separatistes. I la complaen?a de l'esquerra. Per exemple, de Pablo Iglesias, que considera que, si ataques els nacionalistes, ets un fatxa. No hi ha lloc per a un socialdem¨°crata com jo. Votar¨¦ Iceta despr¨¦s de descartar la resta. El proc¨¦s ¨¦s com si els pirates haguessin pres el vaixell i et llancessin per la borda. Perqu¨¨ per a ells, si no combregues amb TV3, si no portes el lla? groc, no ets catal¨¤. S¨ª, sortir d'aquest univers em dona idees i m'ajuda a continuar. Jo crec que aquest llibre m'ha enfrontat a la por que vaig passar aquells dies i m'ha ajudat a digerir-ho. I tinc clar que no ¨¦s rebel¡¤li¨®, com diu la sent¨¨ncia del Suprem, per¨° va ser un cop d'Estat. I amb els Mossos, que tenen el monopoli de la for?a, en una posici¨® molt ambigua durant aquells dies terribles. Vaig estar a punt de tornar-me boig. A Melchor Mar¨ªn, el protagonista de la meva novel¡¤la, els llibres li salven la vida. A mi m'ha salvat Terra Alta¡±.

En aquest hotel comen?a tot. Aquesta novel¡¤la amb la qual Cercas ha conjurat la depressi¨® i s'ha reinventat. Amb Terra Alta hi ha un abans i un despr¨¦s en la seva vida i en la seva traject¨°ria liter¨¤ria. ¡°Havia arribat el moment d'abandonar el cam¨ª que, com a escriptor, m'havia portat fins aqu¨ª, i que vaig comen?ar el 2001 amb Soldados de Salamina. Es podria definir com a novel¡¤les sense ficci¨®. Per¨° no he estat mai periodista. No tinc la capacitat d'explicar idees complexes d'una manera tan r¨¤pida i n¨ªtida. Soc com Wilde, que va dir una vegada: ¡®He escrit tot el dia. Al mat¨ª vaig posar una paraula i a la tarda la vaig treure¡¯. Els meus llibres m'havien perm¨¨s viure d'aix¨°. I a Espanya que la literatura et doni de menjar ¨¦s pr¨¤cticament una quimera. Ho fem cinc. Per¨° no em volia repetir i repetir i repetir. Escriure amb una f¨®rmula pr¨¨via m'aterreix perqu¨¨ suposa la fi d'un escriptor. Des del 2017 no soc la mateixa persona ni el mateix novel¡¤lista. He canviat. Soc un altre¡±.

I, de passada, aquesta metamorfosi l'ha fet creditor dels 600.000 euros del Premi Planeta (300.000 per al fisc). I ja es preveuen a mitja veu seq¨¹eles d'aquesta novel¡¤la (es parla de quatre llibres en total) i, fins i tot, d'una s¨¨rie de televisi¨®. La metamorfosi ha funcionat. Almenys comercialment. ¡°Per¨° no he tingut mai el pressentiment que guanyaria el premi. El meu agent m'ho va proposar i em vaig decidir; em va semblar divertit perqu¨¨ no ¨¦s un cl¨¤ssic llibre meu. Per¨° fins a la mateixa tarda del premi no vaig comen?ar a veure rumors a les xarxes. I fins que aquella nit no es va obrir la plica en p¨²blic, no ho vaig tenir gens clar¡±.

¡ªQuin era el seu pseud¨°nim?

¡ªMelchor Mar¨ªn.

Cercas situa el protagonista de la seva novel¡¤la en una habitaci¨® similar a la 113 on s'allotja el periodista que escriu aix¨°, que lluita per absorbir sota la t¨¨nue llum d'una l¨¤mpada les ¨²ltimes 25 p¨¤gines de Terra Alta, i descobrir l'assass¨ª, abans de caure esgotat despr¨¦s d'un precipitat viatge amb cotxe des de Madrid (470 quil¨°metres) per la preocupaci¨® de no poder arribar a Catalunya en AVE a causa dels continus talls a les vies f¨¨rries per part dels CDR. El seu personatge ¨¦s un agent dels Mossos d'Esquadra, de menys de 30 anys?amb un passat s¨°rdid, desarrelat, violent, justicier, que ha trencat (temporalment) amb l'alcohol i la coca?na i s'ha enganxat, despr¨¦s d'una estada a la pres¨®, a les novel¡¤les del segle XIX (especialment a Els miserables, de Victor Hugo, que ¨¦s clau en la narraci¨® i el motiu pel qual es fa policia). El Melchor dorm en una habitaci¨® igual que aquesta la nit en qu¨¨ arriba a la seva nova destinaci¨® a Gandesa, un roc¨®s erm oblidat a la Catalunya m¨¦s pobra, a la despoblada frontera amb Arag¨®, amb la seva agricultura de subsist¨¨ncia i un catal¨¤ amb el seu propi accent i vocabulari. Ser¨¤ una nit febril en qu¨¨ aquest agent suburbial no pot aclucar ull pel profund silenci que impera a la Terra Alta (com aquesta mateixa nit). I tamb¨¦ en aquest hostal situa mesos despr¨¦s la celebraci¨® de les seves noces amb la bibliotec¨¤ria de la localitat, 15 anys m¨¦s gran que ell, el seu salvavides vital i contertuliana liter¨¤ria quan la sexualitat els deixa temps lliure. Aquest hotel gran i blanc ¨¦s el quil¨°metre zero de la novel¡¤la.

En la ficci¨®, Melchor Mar¨ªn ¨¦s l¡¯agent que va abatre a Cambrils quatre terroristes gihadistes

No obstant aix¨°, hi ha una explicaci¨® m¨¦s profunda en el motiu del desterrament a la Catalunya buida d'aquest t¨¨rbol agent de policia criat per una mare prostituta (gaireb¨¦ de novel¡¤la de C¨¦line o de Dickens) a l'extraradi oblidat de Barcelona, Sant Roc?(que recorrerem un parell de dies m¨¦s tard davant la mirada desconfiada i desafiant d'un ve?nat format majorit¨¤riament per pakistanesos i persones d'¨¨tnia gitana). I en la ficci¨® que desenvolupa Cercas, nom¨¦s saben el perqu¨¨ de la seva expatriaci¨® a la Terra Alta els responsables policials de la Generalitat.

La clau ¨¦s que Melchor Mar¨ªn ¨¦s l'heroi fictici de Cam?brils, l'agent que va abatre fins a esgotar els carregadors del seu fusell UMP i la seva pistola reglament¨¤ria Walther P99 en aquesta localitat costanera, la matinada del 18 d'agost del 2017, quatre dels terroristes gihadistes que eren al darrere de l'atemptat perpetrat a la Rambla aquella mateixa tarda i en el qual van morir 15 persones. Aquest supermosso sense nom ¨¦s una icona a Catalunya. Per¨° ning¨² en sap la identitat. (I continua sense fer-se p¨²blica per evitar una revenja dels islamistes radicals).

¡°Del f¨¤stic de la tardor catalana del refer¨¨ndum il¡¤legal del 2017 sorgeix la meva novel¡¤la ¡®Terra Alta¡±

Es va dir que era un exlegionari; m¨¦s tard, que era una dona. Totes dues afirmacions eren falses, tal? com li va confirmar a aquest periodista l'actual comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent. Qui havia format part de la Legi¨® era la seva companya de patrulla, atropellada pels gihadistes. Mai s'ha filtrat cap pista, ni la m¨¦s m¨ªnima, de qui ¨¦s l'heroi de Cambrils. On ¨¦s. Qu¨¨ fa. D'on ve. A qu¨¨ es dedica. I Cercas, expert a navegar entre la realitat i la ficci¨®, entre el passat i el present, s'ha apropiat de la carcassa de l'heroi sense rostre i li ha implantat un ADN creat per ell al seu laboratori literari; li ha escrit una biografia anterior i posterior a aquella matinada del 18 d'agost: la de Melchor Mar¨ªn. Fins a fer una anatomia de l'instant en qu¨¨ aquest mosso (amb la cara del Melchor) s'enfronta als terroristes a Cambrils, davant del Mediterrani: ¡°Avanz¨® hacia ellos, al cabo de unos metros se detuvo, afianz¨® las piernas en el asfalto, apunt¨® a la cabeza del primer terrorista y dispar¨®, luego apunt¨® a la cabeza del segundo¡­¡±.

En la seva novel¡¤la, Cercas recrea aquest mosso que va complir amb la seva obligaci¨®, per¨° que es veu condemnat a abandonar la seva estimada/odiada Barcelona i diluir-se en la comissaria m¨¦s apartada de Catalunya, on els delictes es limiten a petites estafes i robatoris de maquin¨¤ria agr¨ªcola, i a viol¨¨ncia masclista (segons ens explica un mosso de carn i ossos, el caporal Quim R¨ªpodas). La comissaria ¨¦s com la descriu Cercas: moderna, freda, pac¨ªfica i impersonal. Un lloc on els agents (s¨®n una plantilla de 50) tenen m¨¦s temps de l'habitual per dedicar a les seves investigacions. Situada en un extrem de Gandesa, entre solars coberts de males herbes, promocions sense acabar, parcs infantils que ning¨² fa servir i unes desllu?des banderes espanyola i catalana. La sala dels investigadors, com a la novel¡¤la, s'obre a un descampat. Aqu¨ª, a Gandesa, Melchor Mar¨ªn, que atreu els problemes com un imant, s'enfrontar¨¤ a un terrible assassinat m¨²ltiple, que haur¨¤ de resoldre contra tot i contra tots. Fins i tot contra els jutges. I els seus companys.

En la millor tradici¨® de la gran novel¡¤la negra, el Melchor ¨¦s meitat heroi i meitat malvat. Un etern perdedor. Un heroi amb les mans brutes. ¡°Un home que intenta fer el b¨¦ a trets¡±. No somriu mai. Recorrent a Els miserables, el Melchor ¨¦s un delinq¨¹ent (Valjean) i tamb¨¦ un home de llei (Javert). ?s dif¨ªcil concloure si ¨¦s un fals dolent o un fals bo.

¡°Aquesta novel¡¤la ¨¦s un western disfressat de thriller¡±, explica l'autor caminant per un terreny polseg¨®s als afores de Gandesa, entre vinyes, cereals de sec¨¤ i oliveres platejades, on situa la masia del cacic assassinat. ¡°Aix¨° ¨¦s com el Fargo dels germans Coen per com ¨¦s d'a?llat i endog¨¤mic. Jo hauria volgut ser John Ford, que es presentava, simplement, ¡®com alg¨² que fa westerns¡¯. I Terra Alta t¨¦ tots els ingredients d'una novel¡¤la de l'Oest, perqu¨¨, com deia Borges, en aquests temps l'hero?citat s'ha refugiat als wes?terns. I aix¨° ha fet que m'endinsi en q¨¹estions com la just¨ªcia, el valor de la llei, la venjan?a i la tra?ci¨®, que no havien estat mai en els meus llibres¡±.

¡°Jo el veig com un western crepuscular. Arriba el nou x¨¨rif, alg¨² amb un passat en flames. Ha matat, ha passat per la pres¨®, no t¨¦ fam¨ªlia. ¡®Vost¨¨ t¨¦ un accent diferent, no ¨¦s d'aqu¨ª¡¯, li diuen. Al poble tots miren amb sospita el bony que li sobresurt de l'aixella esquerra, on porta la seva Walther P99. El Melchor est¨¤ fora de lloc. Com Spencer Tracy a La conspiraci¨® del silenci o Sidney Poitier a?En la calor de la nit. I ho sap. Ni tan sols es mulla quan el seu nou sergent (un independentista bocamoll) li pregunta: ¡®Tu no deus ser un espa?olazo, oi?¡¯. Tots desconfien d'ell. Est¨¤ sol. I li cau sobre les espatlles un assassinat m¨²ltiple carregat d'odis seculars. Per¨°, paradoxalment, aqu¨ª troba la seva p¨¤tria. No una p¨¤tria pol¨ªtica ni excloent, sin¨® aquest petit lloc que estimes i on trobes la pau. ?s com el final del Quixot, quan Sancho veu de lluny el seu poblet, clava de genolls a terra i exclama: ¡®Abre los ojos, deseada patria, y mira que vuelve a ti Sancho Panza tu hijo, si no muy rico, muy bien azotado¡¯. El Melchor troba aquest parad¨ªs a la Terra Alta. I l'hi arrabassen¡±.

Mat¨ª de vaga general. A la pla?a de la Farola batega el pols de Gandesa. S'ha llevat atape?da de pasquins que exigeixen ¡°Independ¨¨ncia i llibertat¡±. La fleca no ha enc¨¨s avui el forn i a la terrassa de l'elegant pastisseria Pujol (on els pastissos s'acompanyen amb cava) ens en sortim amb un pa de motlle ressec amb pernil i botifarra. Una patrulla dels Mossos fa gu¨¤rdia a la rotonda. El tr¨¤nsit est¨¤ tallat. Juguen a la cal?ada els nens sense classe. Passegen parelles joves amb samarretes negres amb consignes per l'amnistia. Enmig d'aquest decorat, Javier Cercas insisteix que Terra Alta no ¨¦s una novel¡¤la sobre el proc¨¦s, ¡°per¨° sense ell, mai hauria existit. Ha estat el meu carburant¡±. No ¨¦s una figura liter¨¤ria. Per a Cercas, el proc¨¦s ¨¦s un tel¨® de fons de tristesa, por i malestar en la seva exist¨¨ncia, que compara amb l'aproximaci¨® de Kafka a La?metamorfosi: ¡°Tot el que l'envoltava el 1915, el seu treball mec¨¤nic, la guerra, la situaci¨® pol¨ªtica, el va conduir a un text en qu¨¨ es converteix en panerola. Aix¨° em passa a mi: del f¨¤stic de la tardor catalana sorgeix Terra Alta¡±. Des d'aquest punt de vista (i plagiant Kafka), el llibre de Cercas es podria haver iniciat aix¨ª: ¡°Quan el Javier es va despertar un mat¨ª despr¨¦s d'un somni intranquil, es va trobar sobre el seu llit convertit en un t¨¨rbol agent dels Mossos d'Esquadra¡±.

Per¨°, efectivament, no ¨¦s un llibre sobre el proc¨¦s independentista. Nom¨¦s sobresurten en la seva lectura dues situacions en qu¨¨ aquesta dolorosa conjuntura de Catalunya ¨¦s evident. La primera, quan el sergent li etziba tan bon punt el Melchor arriba a Gandesa aquest judici lapidari: ¡°Yo creo que el que dice que no es independentista ni espa?olista es que es espa?olista. Y el que dice que no entiende de pol¨ªtica es que es un espa?olazo de cojones¡±. La segona transcorre l'1 d'octubre del 2017, el dia del refer¨¨ndum il¡¤legal, a la comissaria, i mostra la tensa situaci¨® que es va viure a moltes casernes dels Mossos entre els agents disposats a desobeir els jutges i els que volien complir la llei. ?s un moment ¨¨pic. El sergent separatista i bocamoll brama: ¡°Pero antes que independentista soy polic¨ªa, y los polic¨ªas estamos para hacer cumplir la ley, o sea para hacer lo que digan los jueces, no lo que nos salga de los cojones¡±. Quan li pregunto a un mosso real com es va viure aquella jornada a la comissaria de Gandesa, arronsa les espatlles i gruny entre dents: ¡°La faena es la faena¡±.

La nit del divendres 18 d'octubre, la jornada de la vaga general, vibren els barris alts de Barcelona. Les terrasses i els bars s¨®n plens. El tr¨¤nsit ¨¦s m¨ªnim. Es respira un ambient de diumenge i festiu. A mesura que es baixa a peu cap al mar, les coses es compliquen. Al passeig de Gr¨¤cia, ja a prop de la pla?a de Catalunya, un es topa amb la batalla campal. A cada cantonada de la ronda de Sant Pere, la pla?a d'Urquinaona, la Via Laietana i el carrer Pelai cremen barricades d'escombraries i mobiliari urb¨¤; joves tapats arrenquen i destrossen el que troben al seu pas. ?s dif¨ªcil respirar entre el fum i els gasos lacrim¨°gens. Retronen els petards, els impactes, els trets, els insults i les c¨¤rregues policials. El paviment ¨¦s un fangar d'aigua, cendra i porqueria. Tots corren sense direcci¨®. ?s l'infern.

¡ªFar¨¤ algun dia una novel¡¤la sobre tot aix¨°?

¡ªAix¨° ¨¦s com si escriguessis de Waterloo o Borodin¨®. Primer ha de desapar¨¨ixer la pols de la batalla i la pudor de la p¨®lvora. I comptabilitzar les baixes. Quan tot s'acabi, potser haur¨¤ arribat el moment.