Cl¨¤ssics per a infants

Rosa Navarro Duran ¨¦s coneguda en els medis acad¨¨mics i filol¨°gics d¡¯arreu per la seva contribuci¨® a la literatura del Segle d¡¯Or, per la seva arriscada i discutida tesi sobre l¡¯autoria del Lazarillo i per moltes altres investigacions i treballs de gran calibre.

Per¨° hi ha un aspecte de la seva feina que encara no he vist que destaqu¨¦s ning¨²: l¡¯adaptaci¨® de cl¨¤ssics de les literatures universals, espanyola i catalana per a ¨²s dels jovenets, potser nens i tot, a les escoles. Si un dia vaig escriure en aquesta mateix p¨¤gina: ¡°No compreu a les escoles / cap llibre de Joaquim Molas¡±, ara correspon versificar d¡¯aquesta altra manera: ¡°Llegiu una adaptaci¨® / de Navarro, amb il¡¤lusi¨®¡±.

El programa de lectures a l¡¯educaci¨® secund¨¤ria, tant en castell¨¤ com en catal¨¤, no acaba de funcionar. Especialment pel que fa a la literatura catalana, els deixebles d¡¯aquell que ja he esmentat, que no tenen ni idea del que pot agradar a un adolescent i que aconsellen Mirall trencat, de Merc¨¨ Rodoreda, no fan sin¨® assegurar-se que els nois i noies del pa¨ªs no llegiran mai m¨¦s. El panorama en llengua castellana est¨¤ una mica m¨¦s b¨¦, pel sol fet que les lletres en aquesta llengua, vistes secularment, tenen una literatura de for?a m¨¦s durada, intensitat i volada: un Lazarillo, una Celestina o el cap¨ªtol del Quijote dedicat al retaule de Maese Pedro o de la cova de Montesinos donen molt de si.

En especial donen de si quan una persona de provada categoria com a fil¨°loga es preocupa d¡¯alternar les seves ¨¤rdues investigacions acad¨¨miques amb l¡¯adaptaci¨® de determinats cl¨¤ssics que, un cop traslladats a una llengua clara i del tot intel¡¤ligible als nostres dies, podran ser llegits amb goig i profit pels nostres joves de secund¨¤ria. En aix¨° Rosa Navarro sembla seguir les passes del seu mestre Jos¨¦ Manuel Blecua, que solia dir que, en el fons, tenia vocaci¨® de professor de prim¨¤ria: per aix¨° un dia em va preguntar si ensenyava als nois ¡ªamb m¨¦s de divuit anys!¡ª a lligar-se les sabates.

Avui ja ¨¦s cosa de taumat¨²rgia ¡ªun miracle, vull dir¡ª que els joves deixin per unes hores els tel¨¨fons intel¡¤ligents ¡ªque ja ho s¨®n m¨¦s que ells mateixos¡ª per dedicar-se a la lectura, que ¨¦s una de les poques maneres d¡¯entendre a fons que a la vida i al m¨®n hi ha m¨¦s exist¨¨ncies que la pr¨°pia. Les pel¡¤l¨ªcules tamb¨¦ servien per a aix¨°, per¨° les que es fan ara, sempre en general, nom¨¦s serveixen per creure que l¡¯espai ¨¦s ple de guerres i infinit ¡ªquan de fet ¨¦s pac¨ªfic i finit, segons la f¨ªsica actual¡ª i per fer-se a la idea que disparar un tret a alg¨² ¨¦s la cosa m¨¦s normal i comprensiva del m¨®n.

Entre d¡¯altres, Navarro ha adaptat per a criatures i joves, en ordre cronol¨°gic, la Il¨ªada i l¡¯Odissea hom¨¨riques, el Cantar de Mio Cid, el Lazarillo i el Quijote, en qu¨¨ no falten l¡¯episodi del Clavile?o o l¡¯estada de Don Quijote a Barcelona. Pel que fa a la literatura catalana, no hi manca Tirant lo Blanc, en la versi¨® del qual Navarro considera vigent el pret¨¨rit simple (¡°an¨¤¡±, ¡°digu¨¦¡±, ¡°cant¨¤¡±) a tots els dominis de parla catalana, quan ha quedat circumscrit a certes zones de la part occidental de Catalunya i a terres valencianes. Per¨° aix¨° tamb¨¦ ho va fer Maria Aur¨¨lia Capmany en la seva adaptaci¨® del mateix cl¨¤ssic, en una s¨¨rie capdavantera publicada per l¡¯editorial Proa.

La col¡¤lecci¨® de Navarro ha estat obra seva i de l¡¯editorial Edeb¨¦, i han col¡¤locat al mercat nacional i internacional m¨¦s de 600.000 exemplars, que ¨¦s molt en aquests temps d¡¯indig¨¨ncia lectora. L¡¯¨²ltim de la s¨¨rie, segons que sembla, ha estat la B¨ªblia, que ¨¦s el llibre causant del fet que hi hagi escriptors que encara fan servir el pret¨¨rit simple, que no ¨¦s cap pecat: ¡°Jes¨²s an¨¤ i digu¨¦ als seus deixebles...¡±.

Tant l¡¯inici de l¡¯adaptaci¨® del Tirant per part de Capmany com el de Navarro comencen amb el casament del rei d¡¯Anglaterra amb la filla del rei de Fran?a, estalviant aix¨ª als lectors tot el tractat de cavalleria amb qu¨¨ s¡¯obre el llibre, amb massa prolixitat al nostre entendre, que ha fet que molts lectors adults es desinteressessin per aquesta gran novel¡¤la catalana.

Igualment, a les respectives versions de l¡¯Odissea hom¨¨rica, Carles Riba ¡ªque ¨¦s qui ho va fer, ja fa molts anys¡ª es permetia un primer cap¨ªtol per situar els lectors en el context de la guerra de Troia, mentre que Navarro, deixant a banda una invocaci¨® que els nens ja no entendrien (¡°Conta¡¯m Musa, aquell home de gran ardit...¡±), comen?a directament amb l¡¯escena del desterrament d¡¯Ulisses a l¡¯illa d¡¯Og¨ªgia, guardat per la nimfa Calipso.

Sigui el que sigui, les dues iniciatives, tant la catalana de Proa com la castellana d¡¯Edeb¨¦, signifiquen una de les empreses m¨¦s assenyades i profitoses que ha fet el mercat editorial per posar els cl¨¤ssics a l¡¯abast de la mainada... i no tan mainada. Si acaben liquidant l¡¯ensenyament de la literatura a l¡¯educaci¨® secund¨¤ria, ens quedaran aquestes adaptacions per explicar als nostres fills i nets que hi havia una cosa que es deia literatura i una altra que es deia tradici¨® cl¨¤ssica.