Les intimitats de les b¨¨sties

?s un llibre auster que pot irritar alguns lectors per la seva deliberada fredor anal¨ªtica, per la seva prefer¨¨ncia per la inacci¨®, per les situacions tedioses, per la immobilitat, perqu¨¨ l¡¯objectiu de Gustave Flaubert no ¨¦s exactament narrar, sin¨® suggerir uns buits centrals que es van advertint de mica en mica, perqu¨¨ construeix una trama sense que passi gaireb¨¦ res excepte el pas del temps i els efectes devastadors que t¨¦ sobre els somnis i les esperances dels protagonistes, uns il¡¤lusos de prov¨ªncia que ambicionen la gl¨°ria, el poder i la riquesa que imaginen que els ofereix l¡¯aura de la capital. Llegir-lo ¨¦s com mastegar cendra, va dir Henry James, per¨°, durant els dies que els nacionalistes van incendiar els carrers de Barcelona ¡ªcom si unes b¨¨sties permetessin que se¡¯ls transparent¨¦s la intimitat¡ª, L¡¯educaci¨® sentimental hauria pogut ser una lectura pertinent. L¡¯eix de la novel¡¤la ¨¦s la Revoluci¨® de 1848, l¡¯aixecament popular que va obligar a abdicar el rei Llu¨ªs Felip I de Fran?a i que va originar la implantaci¨® de la Segona Rep¨²blica Francesa, i que, per cert, no compta amb la participaci¨® del protagonista: els dos dies d¡¯aldarulls ha d¡¯atendre a l¡¯extraradi de Par¨ªs una cita amb la seva amant, i tampoc hi ser¨¤ quan comenci la posterior repressi¨® a c¨¤rrec dels representants de l¡¯ordre establert perqu¨¨ una altra amant l¡¯ha conven?ut d¡¯anar-se¡¯n uns dies de vacances.

¡°S¡¯ha proclamat la Rep¨²blica! Ara serem feli?os! Uns periodistes que estaven parlant fa un moment al meu costat deien que ara alliberarem Pol¨°nia i It¨¤lia! S¡¯han acabat els reis, ho enteneu? Tota la terra lliure! Tota la terra lliure!¡±, diu Dussardier, un personatge secundari que ve a ser el representant d¡¯un ambient i una societat, l¡¯ingenu que esdev¨¦ la v¨ªctima innocent d¡¯una insufici¨¨ncia i una limitaci¨®, el rebel inquiet que ben aviat haur¨¤ d¡¯acceptar que la seva fe en la utopia nebulosa i engrescadora que ha cregut possible no triga gaire ¡ªcom si els segons avancessin a una velocitat supers¨°nica i la rep¨²blica envell¨ªs molt de pressa¡ª a convertir-se en un frac¨¤s i una decepci¨®: l¡¯¨²nic que li quedar¨¤ ¨¦s el record d¡¯un drama vulgar fet d¡¯egoismes, ro?neses i vanitats. Molts d¡¯anys despr¨¦s de la Revoluci¨® de 1848 i del fragor de la batalla a les barricades als carrers de Par¨ªs, els dos il¡¤lusos de prov¨ªncia que van desembarcar-hi, conformes amb la mediocritat que els ha concedit la vida, ben lluny de la dimensi¨® de poder que anhelaven, sense ni tan sols recordar que van presenciar la implantaci¨® fallida de la rep¨²blica, evoquen amb nost¨¤lgia un episodi compartit ¡ªla visita a un prost¨ªbul i l¡¯esc¨¤ndol que va ocasionar en el seu poble¡ª i conclouen melanc¨°licament, sense frustraci¨®, que deu ser la millor experi¨¨ncia que han viscut.