Partits d¡¯ordre

En l¡¯¨²ltima d¨¨cada el que ha passat a Espanya en dues de les tres esferes electorals amb comportament propi, m¨¦s que el final del bipartidisme, ¨¦s la desaparici¨® de la figura del partit estabilitzador del sistema. Un partit d¡¯ordre que durant un per¨ªode venia a ser una mena de catch-all party fins que una circumst¨¤ncia concreta (la intervenci¨® a l¡¯Iraq, la crisi econ¨°mica) o el desgast de governar (corrupci¨®) acabava amb el seu temps.

El PSOE i el PP, ¨¦s obvi, ho han estat a Espanya. A Catalunya, Converg¨¨ncia i Uni¨® va exercir com a tal durant 23 anys fins que en la d¨¨cada dels dos mil es va entrar en una din¨¤mica diferent. Al Pa¨ªs Basc, el PNB resisteix segurament ¨Ci sense voler simplificar¨C perqu¨¨ aquesta autonomia de moment pateix menys les disrupcions socioecon¨°miques del present. En les esferes electorals espanyola i catalana, doncs, davant de l¡¯eclosi¨® d¡¯un multipartidisme no consolidat, el PSOE i ERC pugnen per convertir-se en els nous partits d¡¯ordre que les estabilitzin.

El socialisme espanyol va enfilar aquest cam¨ª el febrer del 2019 amb la convocat¨°ria electoral per guanyar terreny a l¡¯esquerra a Unides Podem i despr¨¦s dels comicis d¡¯abril per aprofitar l¡¯espai abandonat per l¡¯escorament a la dreta de Ciutadans. Aquest cam¨ª, amb una mirada constant a les enquestes, descol¡¤loca els qui volen entendre el S¨¢nchez actual prenent com a refer¨¨ncia el S¨¢nchez guanyador de la moci¨® de censura.

El PSOE no pret¨¦n ser el primer partit de l¡¯esquerra per plantejar un esquema veritablement bipartidista a trav¨¦s de dos fronts (progressista vs. conservador), sin¨® convertir-se en un partit d¡¯ordre com els d¡¯abans. Com a part d¡¯aquesta estrat¨¨gia, el seu enduriment respecte a l¡¯independentisme i el discurs d¡¯una Espanya integral ¨Cen la qual l¡¯Estatut del 2006 ¨¦s un punt d¡¯arribada, no de partida¨C pret¨¦n arrabassar al PP i Ciutadans el terreny de l¡¯afirmaci¨® de l¡¯espanyolitat desacomplexada (Ara Espanya).

Per la seva banda, ERC ja fa temps que anhela rellevar CiU com a partit d¡¯ordre a Catalunya. En aquests darrers anys la seva oportunitat d¡¯aconseguir-ho ha augmentat gr¨¤cies a la conversi¨® del gruix del catalanisme a l¡¯independentisme. Per poder-ho ser ha de conv¨¨ncer una part substancial dels fills i nets de l¡¯antic electorat pujolista i els sectors m¨¦s catalanistes (per a alguns, nacionalistes) del PSC.

Tot i ocupar la pole position, l¡¯efectivitat de les estrat¨¨gies electorals de tots dos partits ¨¦s una inc¨°gnita. Encara m¨¦s despr¨¦s de l¡¯efecte distorsionador de la sent¨¨ncia del Suprem i de la viol¨¨ncia als carrers de Barcelona. La hist¨°ria mostra com despr¨¦s d¡¯episodis de desordres similars els beneficiaris s¨®n mandataris d¡¯ordre. Els casos paradigm¨¤tics serien Nixon i De Gaulle.

En canvi, estudis en societats amb un fort component ¨¨tnic ¨Cper exemple, els fets a l¡¯?ndia (Iyer i Shrivastava, 2015)¨C mostren com despr¨¦s de desordres violents, els partits que els aclamaven en treien profit. De manera que formacions com la CUP o, a la contra, m¨¦s bel¡¤ligerants com Vox o Ciutadans, en podrien sortir beneficiats. Per tant, en una Espanya amb m¨²ltiples components nacionals creuant l¡¯aspecte social, elaborar un pron¨°stic resulta complex i s¡¯obren m¨¦s preguntes que no pas respostes.

En quina mesura la imatge projectada per S¨¢nchez despr¨¦s de les nits barcelonines ser¨¤ suficient perqu¨¨ una part substancial de votants el vegi com un l¨ªder que pugui estabilitzar el sistema guanyant-se una imatge conreada pel PP?

Despr¨¦s de la moci¨® de censura, S¨¢nchez va ser vist fins i tot per una part de l¡¯independentisme possibilista com un Su¨¢rez que podia portar una soluci¨® per a Catalunya, m¨¦s enll¨¤ de mantenir l¡¯statu quo. Avui ja no ¨¦s aix¨ª i aquest entorn l¡¯assimila amb un Negr¨ªn recentralitzador. En la propaganda electoral socialista apareix 16 vegades Espanya i 4 Catalunya. Pot ser massa fins i tot per a un catalanista no independentista?

La crisi econ¨°mica i la decisi¨® del Tribunal Constitucional el 2010 han portat a l¡¯aprimament de l¡¯espai del catalanisme no independentista, de manera que els vells esquemes sobre el comportament electoral catal¨¤ poden haver canviat. Fins a quin punt l¡¯aposta del PSC per no marcar perfil i actuar com la federaci¨® catalana del PSOE, tot i ser un partit independent, aconseguir¨¤ esgarrapar vots a Ciutadans? L¡¯aposta del PSOE prendr¨¤ el pols a la profunditat d¡¯aquest canvi.

D¡¯altra banda, Junqueras i Aragon¨¨s han preferit no for?ar la caiguda del Govern Torra per no ser acusats de tra?dors per l¡¯independentisme intransigent. N'hi haur¨¤ prou per no perdre votants cap als representants de Junts per Catalunya per¨°, sobretot, la CUP? I, al contrari, tot i haver-se mostrat m¨¦s ferms i r¨¤pids en reaccionar davant de les barricades que els presidents Torra i Puigdemont, n¡¯hi haur¨¤ prou per captar electorat moderat? Els disposats a abandonar el PSC o el postpujolisme a canvi de la defensa de m¨¦s autogovern tangible, votaran la insist¨¨ncia d¡¯un refer¨¨ndum que no es far¨¤ o b¨¦ es quedaran a casa?

Diumenge a la nit sabrem si en el cam¨ª d¡¯erigir-se com els partits d¡¯ordre dels respectius sistemes, el PSOE s¡¯ha passat de frenada identit¨¤ria i ERC s¡¯ha quedat curta en el seu perfil de partit institucional.

Joan Esculies ¨¦s escriptor i historiador.