Cinc campanars singulars

Els campanars hist¨°ricament han fet servir el seu retoc de campanes per anunciar les hores, avisar d'esdeveniments religiosos com ara preg¨¤ries, batejos, casaments i funerals o tamb¨¦ per alertar sobre possibles perills. Amb diferents estils i personalitats, n'hi ha d'alts i esvelts i d'altres de m¨¦s petits i austers; de planta rectangular o m¨¦s b¨¦ circular; rom¨¤nics, constru?ts a l'edat mitjana, o edificats en una ¨¨poca m¨¦s moderna; enganxats a edificis religiosos, com esgl¨¦sies i monestirs, o adossats a altres construccions d'¨¤mbit civil; reformats o en un estat de conservaci¨® preocupant. Descobreix, tot seguit, alguns dels m¨¦s curiosos de tot Catalunya.?

L¡¯arquitecte Antoni Rovira i Virgili va ser l¡¯art¨ªfex de la construcci¨® d¡¯aquest campanar civil al davant de l¡¯edifici de l¡¯Ajuntament, entre el 1862 i el 1864. S¨ªmbol indiscutible del barri de Gr¨¤cia de Barcelona, la torre es va fer famosa per l¡¯aixecament popular del 1870, i es va haver de restaurar al llarg del 1882 perqu¨¨ havia quedat deteriorada per la repressi¨®. La idea de fer una torre al bell mig de la pla?a va sorgir perqu¨¨ cap de les parr¨°quies de Gr¨¤cia d¡¯aquell moment tenia un campanar alt. Al darrer pis de la construcci¨® es troba un rellotge de quatre esferes que es pot veure des de qualsevol punt de la vila. La maquin¨¤ria va ser constru?da pel rellotger d¡¯origen su¨ªs Albert Billeter, precursor dels rellotges el¨¨ctrics a Espanya.

El campanar de Sant Andreu del Torn (Sant Ferriol, la Garrotxa) se sustenta damunt d¡¯una esgl¨¦sia amb restes del segle XI i XII que va ser restaurada per complet al segle XVIII i que hist¨°ricament ha mantingut un estret vincle amb el monestir de Besal¨². De planta quadrada, coronat per una cornisa, un terrat amb balustrada i uns petits pinacles (element arquitect¨°nic en forma de con) situats als angles, t¨¦ la campana m¨¦s antiga de Catalunya (datada del 1303), segons un estudi del campan¨°leg Xavier Pall¨¤s.

L¡¯skyline de Valls (Alt Camp) no seria el mateix sense el campanar de l¡¯esgl¨¦sia arxiprestal de Sant Joan, el m¨¦s alt de tot Catalunya amb 74 metres d¡¯al?ada. Va ser constru?t a finals del segle XIX per l¡¯arquitecte Francesc Vilar Carmona i el mestre vallenc Joan Oller. A m¨¦s de campanar, ¨¦s un privilegiat mirador del Camp de Tarragona: despr¨¦s de pujar els seus 200 esglaons es poden observar pobles de fins a cinc comarques diferents. Les campanes van ser instal¡¤lades a la d¨¨cada dels anys quaranta, ja que les anteriors (m¨¦s grans i amb nom propi, com la Joana o la Tecla), es van fondre durant la Guerra Civil.

Esgl¨¦sia de Sant Rom¨¤ de Sau

O marxar o morir. Durant els anys seixanta m¨¦s de cent persones, habitants de l¡¯antic nucli de Sant Rom¨¤ de Sau (Osona), van haver d'anar-se'n de les seves llars perqu¨¨ es va construir un dic al riu Ter. L¡¯embassament va inundar del tot el poble el 1965. Avui en dia, quan el nivell del pant¨¤ ¨¦s baix, la punta del campanar de l¡¯esgl¨¦sia del municipi emergeix i se'l pot observar, mentre que quan ¨¦s completament buit, atrau unes grans multituds que aprofiten l¡¯ocasi¨® per con¨¨ixer i trepitjar uns espais que normalment es troben negats per les aig¨¹es.

Del segle XI al XIV, en plena edat mitjana, el monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empord¨¤) va ser el principal centre espiritual del comtat d¡¯Emp¨²ries. La seva esplendor es mostra en les grans dimensions del conjunt monacal, format essencialment per l¡¯esgl¨¦sia, el claustre, les sagristies i el campanar. Aquest ¨²ltim presenta tres nivells de finestrals, ¨¦s de planta quadrada i d¡¯estil llombard, es troba adossat al mur de l¡¯esgl¨¦sia i al costat d¡¯una torre de defensa.