La moral pixelada

L¡¯any 2015 el desenvolupador Marbenx va penjar a la plataforma Steam un dels videojocs m¨¦s estranys de la d¨¨cada. Es diu Shower With Your Dad Simulator. Ambientat en unes dutxes comunit¨¤ries masculines, controlem un nen que ha de trobar el seu pare per dutxar-se amb ell. Si s¡¯equivoca d¡¯home, se¡¯ns informa que la criatura pateix danys emocionals irreparables i es perd la partida. Tot plegat ¨¦s una astracanada, per¨° va portar cua.

Una associaci¨® puritana va demandar Steam. I un jutge va determinar una soluci¨® salom¨°nica. Malgrat l¡¯extrema pixelaci¨® dels cossos masculins (la pixelaci¨® pr¨°pia dels primers videojocs), la plataforma va haver de censurar els penis per ajustar-se al p¨²blic nord-americ¨¤ ¡ªva tapar els fal¡¤lus amb un p¨ªxel m¨¦s gran, negre.

El jutge havia volgut anar m¨¦s enll¨¤, per¨° no es va poder agafar al realisme. En el fons va censurar un grapat de p¨ªxels i va multiplicar l¡¯inter¨¨s i la imaginaci¨® dels jugadors. I va ser poc h¨¤bil, ja que es podia remetre a l¡¯argumentari soterrat del videojoc: infants, homes, peder¨¤stia. Era dif¨ªcil, tanmateix, decidir on hi ha la ratlla que fa caure un producte d¡¯entreteniment del cant¨® de la immoralitat. ?s all¨° que es demana al jugador? ?s el grau de parentiu amb all¨° que en diem realitat? Fons o forma? ?s l¡¯abordatge? El missatge? El videojoc d¡¯homes i dutxes estava a anys llum de qualsevol veracitat, per¨°, i les insinuacions que comportava? Val a dir que el jutge n¡¯hauria tingut prou amb un jugador dement, dels que confonen joc i realitat, per¨° no es va produir el cas.

La majoria de videojocs es basen que el protagonista ha d¡¯atresorar, matar o salvar quelcom. No hi ha cap distinci¨® entre ca?ar bolets m¨¤gics i haver de trobar ton pare en unes dutxes. Al regne del p¨ªxel, pot ser tan nociu un bolet verin¨®s com un estranger adult. Potser la difer¨¨ncia rauca en el nivell d¡¯humorisme, per¨° se sap que els jugadors del Shower With Your Dad es van limitar a fer punts.

La pixelaci¨® va salvar aquest videojoc. Un dia van preguntar al fil¨°sof Thimothy Morton per la naturalesa dels p¨ªxels respecte de la idea de l¡¯objecte. En la l¨ªnia d¡¯altres metaf¨ªsics que creuen en l¡¯ess¨¨ncia, va contestar que el p¨ªxel ¨¦s una pe?a que cont¨¦ informaci¨® mim¨¨tica, per¨° no ¨¦s l¡¯objecte. De manera que en la transmissi¨® de l¡¯objecte al p¨ªxel hi ha una p¨¨rdua. Per al cas que ens ocupa, dels penis masculins en queda el cos per¨° se¡¯n perd l¡¯aura, el cistell d¡¯idees associades, les funcions culturals. I aix¨° que es perd ¨¦s el que diferencia un videojoc de la vida real, malgrat els jutges i els moralistes.

L¡¯associaci¨® puritana va trobar aberrant que un nen serpentegi entre homes ensabonats. En canvi no va dir res quan alguns jugadors de Red Redemption II (2018), per comptes de cenyir-se a la missi¨® del joc, es dediquessin a pelar sufragistes, actrius secund¨¤ries, pel simple gust de veure ninotes esquarterades, moribundes, al capdavall pixelades.