L¡¯aprenentatge de la tragicom¨¨dia

Com si fos una resposta a l¡¯estranyesa que Virginia Woolf manifestava en un article que T. S. Eliot li va encarregar el 1925 ¡ªno entenia com era que la malaltia no hagu¨¦s ocupat un lloc d¡¯honor, juntament amb l¡¯amor, les batalles i la gelosia, entre els principals temes de la literatura¡ª, a la protagonista i narradora de la primera novel¡¤la de Maria Climent (Amposta, 1985), Gina, li diagnostiquen una esclerosi m¨²ltiple als vint-i-sis anys, i, d¡¯improv¨ªs, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯aprenentatge que una malaltia cr¨°nica ¨¦s el m¨¦s general i particular que existeix, ha de decidir si la il¡¤lusi¨® de la maternitat ¨¦s m¨¦s que una simple il¡¤lusi¨®: els tractaments m¨¨dics que vindran s¨®n incompatibles amb un embar¨¤s.

Gina ¨¦s el relat de la recerca de l¡¯equilibri just entre la verdadera dimensi¨® del drama i la part positiva de viure l¡¯experi¨¨ncia, de la voluntat de creure que hi ha una sensaci¨® de vida a l¡¯altra banda de les limitacions que comporta la conviv¨¨ncia amb la malaltia. I no s¨®n poques les p¨¤gines on es narren els consells, les lli?ons i els dictats que una psicoterapeuta, un coach emocional i una astr¨°loga procuren a la protagonista quan, en comptes d¡¯optar per enfonsar-se i destruir-se, s¡¯estima m¨¦s fer ¡°alguna cosa per intentar ajudar-me¡±.

Faria malament, per¨°, qui cregu¨¦s que Climent ha escrit una novel¡¤la sobre la superaci¨® personal, sobre l¡¯art de disciplinar la intel¡¤lig¨¨ncia emocional, o sobre les eines que calen per abra?ar amb calma l¡¯adversitat. Tamb¨¦ far¨¤ malament qui temi trobar-se amb un text amb abund¨¤ncia de detalls horripilants i que es rebolca morbosament en l¡¯escabrositat del proc¨¦s degeneratiu d¡¯un cos ferit: aqu¨ª la malalta no se sent injustament elegida pel dest¨ª ni vol aconseguir que el lector sa alimenti un sentiment igualment injust de culpabilitat.

A pesar que les conseq¨¹¨¨ncies f¨ªsiques i morals de la pres¨¨ncia de l¡¯esclerosi m¨²ltiple colonitzen i imperen en el text, i en condicionen els avatars i les perip¨¨cies ¡ªde la v¨ªctima, que mentre espera, escriu, i tamb¨¦ del lector¡ª, Gina mant¨¦ allunyada l¡¯¨¨pica de la malaltia. I no triga gaire a encarregar-se d¡¯ensenyar que la novel¡¤la s¡¯ha de llegir com el relat d¡¯un ritu de pas ¡ªde les esperances de l¡¯adolesc¨¨ncia a la realitat tangible de l¡¯edat adulta¡ª, com una hist¨°ria d¡¯amistats ¡ªamb la filla d¡¯una ve?na del poble on estiuejava, amb les companyes del pis on viu a Barcelona quan ¨¦s universit¨¤ria, amb la noia que coneix a Par¨ªs quan s¡¯hi est¨¤ amb una beca Erasmus¡ª, com el registre, en fi, d¡¯unes relacions sentimentals que no sempre quallen de la manera prevista, o com un repertori d¡¯estrat¨¨gies per aprendre a estar sola en una ciutat.

?s una mat¨¨ria liter¨¤ria que el lector, certament, ja coneix, com coneix tamb¨¦ altres personatges de ficci¨® que experimenten l¡¯angoixa, el dubte, la tristesa, la soledat o l¡¯euf¨°ria sentimental. El m¨¨rit de Climent, per¨°, radica en ¡°la manera tragic¨°mica d¡¯afrontar l¡¯altra cara de l¡¯alegria¡±; en la flu?desa d¡¯una mirada que du al peu de la lletra, en relaci¨® amb les seves circumst¨¤ncies, el convenciment que ¡°no et pots enfadar amb ning¨² que et faci riure¡±; en l¡¯enginy¨®s ¨²s de la comicitat per aturar qualsevol manifestaci¨® de la melancolia. I si aquesta operaci¨® es du a terme ¨¦s gr¨¤cies a l¡¯altra habilitat que exhibeix l¡¯autora per apartar-se de les frases convencionals i escriure, per exemple ¡ªsempre amb l¡¯efica? dialecte del sud de Tarragona¡ª, que ¡°la tristesa et deprimeix la llengua com ho fan els metges amb l¡¯abaixalleng¨¹es, amb una absoluta indifer¨¨ncia¡±.

Al principi de la novel¡¤la, Gina recorda els estius passats a casa de la seva ¨¤via, com l¡¯ensenyava a cosir, o a rentar la roba a m¨¤ al terrat amb sab¨® moll, o a cuinar amb paci¨¨ncia, sense esbrinar si estava d¡¯acord o no amb la vida que duia, per¨° no dubta que ¡°les coses que sabia fer li agradava fer-les, i cuidar les plantes li agradava, i, afegeix, ¡°a mi m¡¯agradava mirar com li agradaven¡±.

I aleshores ¨¦s f¨¤cil pensar que Climent actua igual que l¡¯¨¤via de Gina, que ¡°treia amb tota parsim¨°nia les fulles mortes de cada planta que tenia al jard¨ª durant hores i m¨¦s hores¡±, que Climent sap que cada frase s¡¯ha d¡¯alliberar de les paraules sobreres, que li agrada escriure perqu¨¨ en sap i, evidentment, ¨¦s clar, al lector li agrada que li agradi.