Gaud¨ª guanya dues noves imatges

Adolf Mas explicava que Antoni Gaud¨ª era molt esquiu a l'hora que el fotografiessin. Per aix¨° va calcular el moment en qu¨¨ l'arquitecte passava per davant de la seva c¨¤mera amb la idea d'obtenir una imatge seva ¡°robada¡±. I aix¨ª va ser, per¨°, potser pel nervis, al fot¨°graf se li va oblidar treure la tapa de l'objectiu de manera que Gaud¨ª va passar i Mas es va quedar sense fotografia. I ¨¦s que tot el que fa refer¨¨ncia a Gaud¨ª, i encara m¨¦s si t¨¦ a veure amb la seva imatge, desperta un gran inter¨¨s. Fins ara nom¨¦s es tenen consensuades una mitja dotzena d'imatges de Gaud¨ª, m¨¦s dues o tres, que els experts no s'han acabat de posar d'acord.

Per aix¨°, l'aparici¨® de dues noves imatges de l'arquitecte ¨¦s una not¨ªcia important, per m¨¦s que una, un carbonet sobre paper, el presenti agonitzant, a la vora de la mort, estirat en un llit amb una creu sobre el coix¨ª. S¨®n els dies seg¨¹ents al fat¨ªdic accident del 7 de juny del 1926, quan el va atropellar un tramvia despr¨¦s de travessar, despistat, la Gran Via. Va morir als 73 anys, tres dies despr¨¦s de ser traslladat a l'Hospital de la Santa Creu. L'altra ¨¦s una aquarel¡¤la sobre transpar¨¨ncia que el mostra m¨¦s jove, al voltant del 1900, i per tant rondant els 50 anys, concentrat en la feina dibuixant l¨ªnies amb l'ajuda d'esquadres i cartabons, en una estada que podria ser el seu obrador de la Sagrada Fam¨ªlia.

Les dues obres s¨®n de Ricard Opisso, un dels grans dibuixants del modernisme catal¨¤, que va participar en les tert¨²lies d'Els Quatre Gats. Opisso coneixia Gaud¨ª des de petit, ja que va entrar a treballar a la Sagrada Fam¨ªlia el 1892. A m¨¦s, els dos eren ve?ns i en acabar anaven plegats a casa, per la qual cosa sempre hi va haver molta relaci¨® entre ells.

Del Gaud¨ª agonitzant es coneixia una fotografia publicada l'11 de juny del 1926, l'endem¨¤ de la seva mort a la portada del diari La Publicitat il¡¤lustrant la necrol¨°gica, ja que Opisso va ser un dels pocs que van entrar a veure el moribund Gaud¨ª, juntament amb l'escultor Josep Llimona, els marmessors i algun dels seus ajudants a la Sagrada Fam¨ªlia, com Matamala, que li va fer la m¨¤scara mortu¨°ria. De la segona, no s'ha localitzat si es va publicar en algun mitj¨¤.

No s¨®n les ¨²niques peces in¨¨dites de l'exposici¨® Barcelona i Els Quatre Gats. Un gir cap a la modernitat, que reuneix a la galeria Gothsland un total de 115 obres que parlen de la vida, la hist¨°ria i l'¨¨poca del m¨ªtic lloc; lloc de reuni¨® i tert¨²lia de la majoria d'artistes barcelonins del moment. La mostra, que estar¨¤ oberta fins al 28 de febrer, permet veure tamb¨¦ obres d'artistes com Ramon Casas, Pau Gargallo, Xavier Gos¨¦, Santiago Rusi?ol, Joan Cardona, Eliseo Meifr¨¦n, Joaquim Sorolla, Ismael Smith i Pau Roig, entre d'altres; la gran majoria de col¡¤leccions privades. Totes estan a la venda amb preus que van des dels 300 al mig mili¨® d'euros; que val una de les peces m¨¦s grans: Enric Claras¨® al seu taller, de Santiago Rusi?ol, una vista interior del primer Cau Ferrat, l'altre epicentre del modernisme catal¨¤ que aquest any celebra el 125¨¨ aniversari. Entremig, obres com el dibuix d'Opisso de Gaud¨ª moribund, que t¨¦ un preu que ronda els 20.000 euros.

L'exposici¨® ¡°de car¨¤cter muse¨ªstic i gratu?ta¡± t¨¦ altres ¡°petites joies¡±, com explica el galerista Gabriel Pin¨®s. Entre aquestes, el dibuix original de Ramon Casas del primer cartell d'Els Quatre Gats on apareix el propietari del local Pere Romeu assegut a la barra del local d'esquena i mirant cap enrere; un dibuix que es va publicar a la revista P¨¨l i Ploma?del 1900 i al n¨²mero 1 de la revista?Art jove, del 1901, impulsada per Picasso. Aquest dibuix, valorat en 60.000 euros ¨¦s una de les tres obres que ja s'havien venut abans que l'exposici¨® obr¨ªs les portes. Digna d'un museu anir¨¤ a les mans d'un col¡¤leccionista. De Casas ¨¦s un altre in¨¨dit, un retrat de Vicente Bosch i Grau, propietari de la f¨¤brica An¨ªs del Mico, del 1897.

Pin¨®s va assegurar que malgrat que ha habilitat el doble d'espai que t¨¦ habitualment la seva galeria (un total de 200 metres quadrats) han quedat moltes peces per exposar, entre les quals una desena m¨¦s de peces in¨¨dites que es podran veure en els propers mesos. A finals d'any tamb¨¦ es donar¨¤ a con¨¨ixer el ¡°no cat¨¤leg¡± de l'exposici¨®; un llibre amb diversos articles d'investigaci¨® sobre Els Quatre Gats i els seus protagonistes. En aquest volum tindran molt de pes les mem¨°ries i els diaris in¨¨dits d'Opisso, en els quals va recollir un munt de viv¨¨ncies de tots els artistes del moment, uns textos als quals Pin¨®s ha tingut acc¨¦s per primera vegada.