La Mar¨ªa Dolores va morir dies abans de les eleccions ¡°amb l¡¯¨²nica ll¨¤stima de no votar¡±, per¨° el seu net ho far¨¤ per ella

"Va morir el 7 de novembre del 2019 a Madrid, tranquil¡¤la i serenament, amb l'¨²nica ll¨¤stima de no poder votar diumenge", diu l'esquela de Mar¨ªa Dolores Ruesta Esta¨²n publicada a la p¨¤gina 28 d'EL PA?S d'aquest divendres. Els seus familiars preguen que els seus amics d'Espanya i Vene?uela, el seu pa¨ªs d'acolliment en l'exili despr¨¦s de la Guerra Civil, brindin aquest 10-N amb una copa de vi en el seu honor, ja que no podr¨¤ complir el seu desig d'anar a les urnes. "Un net que no pensava anar a votar ho far¨¤ per ella", explica a Verne Elena Bustelo, una dels seus set nets.

"Tenia 86 anys i portava ja molts mesos entrant i sortint de l'hospital, per¨° amb el cap sempre perfecte. Era pol¨ªticament molt activa i, quan els metges li van dir aquest dimarts que arribava el seu final, ella els va contestar que arribaria almenys a votar aquest diumenge. Per¨° no va poder ser",? diu per tel¨¨fon.

La Mar¨ªa Dolores va estar casada amb Jos¨¦ Ram¨®n Bustelo, el cos¨ª de Leopoldo Calvo Sotelo (segon president de l'Espanya democr¨¤tica). Aix¨ª que la pol¨ªtica va ser una constant en la seva biografia. "Per a ella, un dia d'eleccions era un dia de celebraci¨®", explica Miguel, un altre dels seus nets.

El pare de la Mar¨ªa Dolores va ser el saragoss¨¤ Santiago Ruesta Marco, sotssecretari de Sanitat i Benefic¨¨ncia de l'¨²ltim Govern de la Rep¨²blica. "Amb l'esclat de la Guerra Civil, es va exiliar a Vene?uela i es va portar a tota la seva fam¨ªlia. La meva ¨¤via hi va arribar sent molt petita i va cr¨¦ixer lluny d'Espanya. Fins que es va llicenciar en Filosofia a la Universitat Central de Vene?uela. El seu pare, que sempre havia volgut que els seus fills coneguessin el seu pa¨ªs, els pagava a cadascun d'ells un bitllet a Espanya", recorda el Miguel.

Aix¨ª ho va fer la jove Mar¨ªa Dolores que, poc despr¨¦s d'arribar, va con¨¨ixer qui havia de ser el seu marit. "En un dels telegrames que enviava al seu pare, li va anunciar que es quedava a Espanya i que li pensaven demanar aviat la m¨¤" relaten els seus nets. A trav¨¦s de la fam¨ªlia del seu marit va entrar en contacte amb el m¨®n pol¨ªtic. Des de llavors, "no parava de veure telenot¨ªcies, llegir diaris i escoltar debats pol¨ªtics".

El seu comprom¨ªs pol¨ªtic la va convertir en una ciutadana inc¨°moda en l'Espanya de Franco. "La Brigada pol¨ªtico-social (la policia secreta durant el franquisme) va arribar a acusar-la de ser una espia de Vene?uela. El seu pare nom¨¦s va poder tornar una vegada a Espanya, per al bateig de la seva neta el 1951, amb l'estreta vigil¨¤ncia de la Pol¨ªtico-social", explica Miguel.

En contreure matrimoni, no va tenir oportunitat de posar en pr¨¤ctica la seva formaci¨® universit¨¤ria adquirida a Vene?uela. "Era una de les poques llicenciades que coneixia a Espanya. Estava sorpresa per les poques oportunitats de les dones en el r¨¨gim de Franco i que a ella, com a dona casada, la obliguessin a ser depenent del seu marit", lamenta la seva neta Elena.

Va ser una de les primeres a divorciar-se a Espanya, apunten els seus nets: "Va ser el 1981. Pocs anys despr¨¦s, va decidir incorporar-se al m¨®n laboral per primera vegada, ja amb 50 anys. Sempre ens explicava que va ser llavors quan va comen?ar a sentir-se realitzada".

Per aix¨°, un dia d'eleccions era sagrat per a ella. "Va viure emocionada la moci¨® de censura de l'any passat, per¨° tantes eleccions seguides van fer que es desencant¨¦s una mica. Encara que en els ¨²ltims mesos estava farta com tants espanyols, sempre ens deia que per molt enfadats que estigu¨¦ssim, calia anar a votar", comenta el Miguel, que convida qui vulgui a brindar per ella en aquesta jornada electoral.

Casualitats de la vida i de la mort, la pionera Mar¨ªa Dolores va compartir aquest divendres tanatori a Tres Cants (Madrid) amb la cient¨ªfica Margarita Salas, tamb¨¦ morta el 7 de novembre del 2019. Les seves esqueles, una al costat de l'altra, tanquen aquesta p¨¤gina 28 del diari.