La vida lenta

Ens veureu per tot arreu: som la mena de gent que remena capses de vinils vells, que compra de cooperativa i de qui sovint pengen c¨¤meres anal¨°giques del coll. Evitem etiquetes f¨¤cils: hi deu haver una part de moda, en tot aix¨°, per¨° en realitat em sembla que s¡¯hi pot veure un acte de resist¨¨ncia a aquesta acceleraci¨® rampant tan pr¨°pia de la cosa contempor¨¤nia. Ho diu m¨¦s o menys tothom que s¡¯ha enamorat de tecnologies presumptament obsoletes: part del seu encant passa per l¡¯espera obligada, ¨¦s a dir, per la dificultat de trobar segons quin ¨¤lbum en vinil, o el temps que passa entre que fas la fotografia, acabes el rodet, el reveles i te n¡¯envien els escanejos a casa. Aquesta llenca de temps que s¡¯obre entre la primera coagulaci¨® d¡¯un desig i la seva satisfacci¨® ¨¦s justament el que obre un espai per a l¡¯experi¨¨ncia i el que fa, d¡¯aquesta lentitud, una lentitud amb significat.

Amb una amiga poeta, coment¨¤vem el proc¨¦s que, quan ¨¦rem adolescents, ens duia d¡¯una can?¨® que mig senties a la r¨¤dio als esfor?os per descobrir-ne t¨ªtol i autor (la FNAC va arribar a fer, de les penoses temptatives de cantar-la a alg¨², amb l¡¯esperan?a que la reconegu¨¦s, un anunci memorable), a l¡¯intent de gravar-la en casset (prec¨¤riament, i detestant les falques d¡¯entrada i de sortida dels locutors), a l¡¯intent de trobar-la en ced¨¦ i, finalment, a la compra i l¡¯escolta en bucle a casa. Ara, sota l¡¯efici¨¨ncia fulminant de Google i Spotify, tota aquesta amalgama d¡¯expectativa, imaginaci¨® i autodisciplina desapareix en favor del consum immediat, l¡¯escolta intensiva i l¡¯acumulaci¨® ingent (exagero, per¨° nom¨¦s una mica). Perqu¨¨ l¡¯acceleraci¨® est¨¤ ¨ªntimament lligada amb l¡¯acumulaci¨®: si la relaci¨® amb la cosa comprada cada cop ¨¦s m¨¦s pobra, el poc que queda de l¡¯experi¨¨ncia pr¨°piament dita, de l¡¯espera i l¡¯anticipaci¨®, retrocedeix a l¡¯acte de compra. Aquest trasllat (i aix¨° ho explicava meravellosament Beatriz Sarlo a Escenas de la vida posmoderna), per¨°, ¨¦s verin¨®s, perqu¨¨ la compra no dura gaire, ¨¦s puntual, i en el moment en qu¨¨ s¡¯ha fet, el que sigui que hem comprat se¡¯ns desf¨¤ a les mans (libidinalment parlant), se¡¯ns dessublima, i ens torna a posar en la disposici¨® de repetir-la. No ser¨¤ el primer cop que ens ve de gust sortir a comprar, sense que vulguem comprar res d¡¯espec¨ªfic. Sarlo observa que hem passat de consumir productes (o les idees que s¡¯hi adhereixen) a consumir actes de compra, i ho relaciona amb un cert car¨¤cter de col¡¤leccionisme. Diria que hi ha alguna cosa de bul¨ªmica i destructiva, en aquesta repetici¨® compulsiva, i ¨¦s contra aquesta compulsi¨® que s¡¯ha anat enfortint l¡¯ideal d¡¯una vida lenta.

Abans he mencionat el significat. Ras i curt, la compulsi¨®, l¡¯acumulaci¨® i l¡¯acceleraci¨® tendeixen a oposar-s¡¯hi. El significat, com les teranyines, demana temps i punts d¡¯amarrada, i ¨¦s una feina que pot ocupar tota una vida. Aix¨° s¨ª, un cop teixit, les becaines s¨®n ol¨ªmpiques.