La gran clarificaci¨®

Hi ha explicacions que a primera vista poden semblar batalles del passat, per¨° no ho s¨®n. Vet aqu¨ª una. El 1979, immediatament despr¨¦s de les primeres eleccions municipals despr¨¦s dels quaranta anys de dictadura franquista, els socialistes de Felipe Gonz¨¢lez i els comunistes de Santiago Carrillo van segellar un pacte que va donar al PSOE les alcaldies d'una gran quantitat de municipis, inclosos Madrid, Barcelona, Val¨¨ncia, Sevilla i Saragossa, per citar-ne nom¨¦s alguns dels m¨¦s poblats. Els comunistes van guanyar l'alcaldia de C¨°rdova i van entrar als equips de govern de molts ajuntaments i diputacions. L'esquerra tocava poder.

Aquell pacte es va negociar i va firmar en un no res despr¨¦s de les eleccions locals del 3 d'abril perqu¨¨ les dues parts sabien molt b¨¦ el que volien: escombrar el franquisme del poder local, barrar el pas a la dreta. El PSOE va fonamentar sobre aquella base la seva etapa institucional, que tant li ha durat. Les esquerres van aconseguir sobre aquell acord debilitar el poder institucional d'unes dretes s¨°lidament ancorades en tots els ajuntaments i diputacions. En tots. Els havien governat en exclusiva durant quatre d¨¨cades despr¨¦s de liquidar entre 1936 i 1939 els alcaldes republicans de l'expeditiva forma que mostra Alejandro Amen¨¢bar a la pel¡¤l¨ªcula Mientras dure la guerra.

Ciutadans ha perdut la credibilitat com a partit centrista, moderat i no nacionalista

En els pactes de 1979 hi va haver algunes variants. A Catalunya, va participar el nacionalisme catal¨¤ de Jordi Pujol, ¨¦s a dir, la dreta democr¨¤tica, a m¨¦s del PSC, el PSUC i ERC. L'exist¨¨ncia a Catalunya i el Pa¨ªs Basc d'una dreta democr¨¤tica era una excepci¨® a l'Espanya de la postdictadura. La dreta havia estat franquista i ara era a l'acabada de crear UCD d'Adolfo Su¨¢rez i a l'Alian?a Popular de Manuel Fraga. A Catalunya i Euskadi tamb¨¦, ¨¦s clar, per¨° all¨¤ menys perqu¨¨ una part d¡¯aquesta es mantenia des de principis del segle XX en el catalanisme i el basquisme que el 1975 va emergir de les catacumbes juntament amb l'esquerra al front antifranquista i democr¨¤tic que va negociar la Transici¨®.

El preacord de dimarts passat entre Pedro S¨¢nchez i Pablo Iglesias obeeix a la mateixa l¨°gica que el pacte de 1979 entre Gonz¨¢lez i Corriola. La situaci¨® ¨¦s molt diferent, ¨¦s clar, i ara no es tracta d'aconseguir el poder local sin¨® que les esquerres formin un govern d'Espanya de l'¨²nica manera que poden fer-ho, atesa l'aritm¨¨tica parlament¨¤ria, ¨¦s a dir, mitjan?ant una coalici¨® entre els socialistes i Unides Podem. No n'hi ha cap altra. Les urg¨¨ncies s¨®n les mateixes que fa quaranta anys: frenar les dretes i fer-ho abans que puguin maniobrar per mantenir-se en el poder, en aquest cas, el Govern i l'Administraci¨® General de l'Estat.

Aquesta capacitat de maniobra no s'ha de desdenyar. Se serveix de les seves fortes posicions a l'esfera econ¨°mica i a l'univers medi¨¤tic. S'hi afegeix el que actualment es denomina foc amic. ?s a dir, la capacitat de maniobra dels sectors afins per¨° oposats al fet que el PSOE comparteixi el Govern d'Espanya amb els hereus de Carrillo. La seva capacitat d'acci¨® supera l'¨¤mbit del declaratiu o la mera discrep¨¤ncia respecte a q¨¹estions que s¨®n, per principi, opinables. Pedro S¨¢nchez ho sap molt b¨¦, ja que aix¨° ¨¦s el que el va defenestrar de la secretaria general del PSOE la tardor del 2016. D'aqu¨ª la discreci¨® inicial i la celeritat amb qu¨¨ va forjar el pacte la setmana passada.

Ara formar un govern d'esquerres ¨¦s possible perqu¨¨ aquestes eleccions que gaireb¨¦ ning¨² no volia han tingut almenys una virtut, han aportat una gran clarificaci¨®. Els electors han volgut que la suma del PSOE i el partit d'Albert Rivera, Ciutadans, deixin de donar majoria parlament¨¤ria i aix¨ª han eliminat una disjuntiva que dividia els socialistes. La clarificaci¨® ha deixat el cam¨ª expedit de la coalici¨® de les esquerres i ara l'¨²nica alternativa a aquesta seria un acord entre el PSOE i el PP. La dreta mateix s'ha encarregat de deixar clar que aix¨° requeriria el sacrifici de Pedro S¨¢nchez. I aix¨° ¨¦s una cosa que nom¨¦s es podria aconseguir mitjan?ant tones de bombes de foc amic.

La desfeta de Ciutadans tamb¨¦ aclareix l'escenari pol¨ªtic espanyol perqu¨¨, finalment, els electors han castigat una ret¨°rica enganyosa i confusa que enterbolia els debats. Un partit que es declarava antinacionalista, per¨° a la pr¨¤ctica professava un eixelebrat nacionalisme espanyolista; un partit que es definia com a socialdem¨°crata i liberal, per¨° a l'hora de la veritat preconitzava dures pol¨ªtiques ultraliberals; un partit que criticava la corrupci¨®, per¨° que quan va tenir l'ocasi¨® d'actuar en conseq¨¹¨¨ncia va mantenir en posicions de poder el PP de les mil i una corrupcions. Un partit que es presentava a tot Espanya com perseguit a Catalunya, per¨° no deixava de reclamar que fiquessin a la pres¨® els seus adversaris catalans. Massa impostures alhora. Els electors han sentenciat que per a aix¨° ja hi ha el PP i Vox.