Manel no atura la seva evoluci¨®

Cada dia surt un conill del barret, cada concert ¨¦s el nou pas d¡¯un cam¨ª diferent, quan intentes fer la foto, el subjecte ja s¡¯ha mogut. Manel, el grup que no vol assemblar-se al seu ahir, que retor?a la m¨²sica per no veure¡¯s sempre igual, va obrir oficialment la temporada amb un concert que els va tornar a congregar amb la seva clientela, absorta, entusiasmada, entregada i feli? en un Hivernacle del Poble Espanyol on es van esgotar les localitats convocades pel festival Cru?lla. I s¨ª, com a natural conseq¨¹¨¨ncia del seu ¨²ltim disc, l¡¯electr¨°nica va marcar una actuaci¨® on, de fet, Per la bona gent va funcionar millor que en el disc, donant cos a unes can?ons que adaptades a les possibilitats del quartet mostren que no hi ha fronteres que resisteixin la seva inquietud. S¨ª, Manel continuen sent els de sempre adaptant-se m¨¦s que mai. Pedalar per no aturar-se.

L¡¯inici del concert va ser potser la part m¨¦s brillant, aquella que desplegava electr¨°nica en les can?ons m¨¦s noves, protagonistes de l¡¯arrencada. Amb Els entusiasmats, genu¨ª pop electr¨°nic, la carpa instal¡¤lada a la pla?a Major del Poble Espanyol ja semblava trobar-se en els bisos, tenint en compte com estava d'animat el p¨²blic. La festa encara es va animar m¨¦s amb Aqu¨ª tens el meu bra? i la seva arrel reggae, que despr¨¦s, amb La serotonina, va recalar en la m¨²sica llatina per continuar ballant. Canvi de paradigma va ressituar el repertori en el nou disc abans que esta can?¨® desemboqu¨¦s en Captatio benevolentiae i imper¨¦s l¡¯¡°i a vegades ens en sortim¡± corejat pels presents com si en cada lletra hi an¨¦s la vida, aquella vida plena de revessos dels quals, nom¨¦s a vegades, un s¡¯escapa. Va ser un dels moments culminants de la nit, aquells instants en qu¨¨ es percep n¨ªtidament que l¡¯artista ha trobat una frase de la qual tot el seu p¨²blic se sent protagonista.

Per¨° la proximitat de Manel amb el seu p¨²blic no nom¨¦s ve de les lletres, sin¨® d¡¯una manera de fer melodies que remet a la m¨²sica familiar, aquelles tonades que tenen tant de regust d¡¯envelat com de can?¨® de bressol, de festa major com de can?¨® tradicional, de m¨²sica que en definitiva sembla que ens ha acompanyat des de sempre. Pop d¡¯aqu¨ª. Nom¨¦s en aquest sentit Manel ¨¦s un grup folk, perqu¨¨ la seva manera de fer pop s¡¯enfonsa en la m¨²sica popular, una tradici¨® planera i dom¨¨stica, que sona pr¨°pia i reconeixible i que el grup, que no necessita entorns rurals, vesteix amb la urbanitat de la classe mitjana i els seus sons contemporanis. Va ser precisament una can?¨® d¡¯aquest estil, La can?¨® del soldadet, gaireb¨¦ de bressol, la que obrint els bisos va tornar a fer embogir el p¨²blic, que ja havia escoltat Jo competeixo i Teresa Rampell abans del pas per escena de dues peces m¨¦s del nou disc, l¡¯autopar¨°dica i petarda?Boy Band i Per la bona gent.

La q¨¹esti¨® ¨¦s que Manel ho han tornat a fer, assemblar-se a ells mateixos amb una pell diferent, aprofundint en els recursos que les bases digitals ofereixen a una banda d¡¯avui en dia. Ells s¨®n els mateixos per¨° com a banda semblen una cosa diferent, tant que les noves versions de les seves velles peces havien de superar la introducci¨® perqu¨¨ el p¨²blic les reconegu¨¦s. Mirar cap endavant ¨¦s la manera que no t¡¯atrapi el passat i la vida esdevingui una successi¨® de batalletes. Davant d¡¯un tel¨® il¡¤luminat de manera que sembl¨¦s diferents obres de Rothko, Manel van tornar a ser Manel, un grup en evoluci¨® permanent.