Per posar-se a tremolar

A Catalunya les coses cada vegada van pitjor. El problema no ¨¦s tant que els partidaris de la independ¨¨ncia intentin aconseguir-la, una cosa certament natural, sin¨® que els no partidaris s¡¯hagin convertit en els seus companys de viatge i donin suport a les seves pol¨ªtiques. Aix¨° est¨¤ passant a les universitats catalanes i al m¨®n cultural i acad¨¨mic.

Les resolucions dels ¨°rgans de govern de les universitats catalanes s¨®n exactament la ren¨²ncia a la seva funci¨® d¡¯institucions que tenen l¡¯ensenyament com a objectiu. En realitat, per sectarisme o per por, dimiteixen de la tasca que tenen encomanada i per la qual cobren un sou a final de mes. Facilitar que els estudiants es puguin dedicar a participar en les manifestacions a favor de la independ¨¨ncia en lloc d¡¯assistir a classe, tal com han aprovat, en aquests termes o en termes semblants, les seves juntes de govern presidides pel rector corresponent, ¨¦s el menyspreu m¨¦s gran que es pot fer a la tasca acad¨¨mica de les institucions que tan indignament presideixen.

En realitat, venen a insinuar que les classes i els professors s¨®n superflus, que per aprovar les assignatures no cal assistir a classe perqu¨¨ la independ¨¨ncia de Catalunya ¨¦s m¨¦s important que l¡¯aprenentatge. Una vergonya que vulnera el deure d¡¯ensenyar dels professors i la neutralitat pol¨ªtica i ideol¨°gica dels centres com a institucions p¨²bliques. Si alguna autoritat acad¨¨mica no est¨¤ d¡¯acord amb aquestes resolucions, l¡¯¨²nic cam¨ª digne que li queda ¨¦s dimitir del c¨¤rrec. Qui no ho faci haur¨¤ d¡¯assumir les conseq¨¹¨¨ncies dels seus actes.

D¡¯altra banda, m¨¦s de 200 intel¡¤lectuals d'arreu del m¨®n van signar el 23 d¡¯octubre un manifest sorprenent. Els signants, d¡¯idees pol¨ªtiques no necess¨¤riament separatistes, sostenen que despr¨¦s de fer-se p¨²blica la sent¨¨ncia del Tribunal Suprem la situaci¨® a Catalunya s¡¯ha agreujat d¡¯una manera preocupant en produir-se aldarulls i enfrontaments amb la policia als carrers. Malgrat tot, diuen, estan disminuint, aviat hi haur¨¤ un govern progressista a Madrid i llavors ser¨¤ hora d¡¯iniciar les negociacions per abordar el ¡°conflicte¡±, tal com de manera reiterada ha demanat la Generalitat.

D¡¯entrada, els inculpats semblen ser la policia ¨Ceviten, esclar, dir els Mossos d¡¯Esquadra¨C i les autoritats espanyoles. Cap responsabilitat t¨¦, pel que es veu, el Govern de la Generalitat, que precisament empara i estimula els violents sense condemnar-los de manera expressa. Pel que es veu, ¨¦s la policia qui incendia contenidors, arrasa el mobiliari urb¨¤, talla carrers i carreteres, i destrossa autom¨°bils i tot el que troba al seu pas. Els pac¨ªfics manifestants s¨®n les v¨ªctimes d¡¯aquesta viol¨¨ncia policial.

A la vista de tot plegat, els signants demanen: 1) un esfor? per part de tots els implicats en el conflicte per posar fi a tanta tensi¨®; 2) abandonar l¡¯estrat¨¨gia de judicialitzaci¨® d¡¯un conflicte de naturalesa pol¨ªtica; 3) que els governs catal¨¤ i espanyol acordin una ronda de negociacions per trobar una soluci¨® raonable que pugui satisfer els interessos de cada una de les parts.

No s¨¦ si alguns dels amics meus signants s¡¯han adonat d¡¯aquestes peticions perqu¨¨, ben llegides, s¨®n contr¨¤ries als principis de l¡¯Estat democr¨¤tic i l¡¯Estat de dret.

Del primer, perqu¨¨ demanen negociacions al marge de les institucions democr¨¤tiques, gaireb¨¦ d¡¯amagat i en secret. Que se s¨¤piga, ¨¦s als parlaments on di¨¤riament es duen a terme el di¨¤leg i les negociacions. Els canals estan, doncs, establerts. Amaguen que el que pretenen ¨¦s situar en peu d¡¯igualtat el tot amb la part perqu¨¨ aquesta pugui pressionar millor. Aix¨ª es podran escapar de les lleis i tractar com si fos un arbitratge el que anomenen conflicte d¡¯interessos.

I tamb¨¦ el text ¨¦s contrari a l¡¯Estat de dret perqu¨¨ rebutja que els jutges puguin jutjar els c¨¤rrecs p¨²blics si aquests s¨®n acusats de vulnerar les lleis, at¨¨s que la naturalesa del conflicte ¨¦s pol¨ªtica. La naturalesa d¡¯un delicte ¨Cja sigui financera, familiar, violenta o pol¨ªtica, com en aquest cas¨C no impedeix que el seu autor sigui jutjat, en un altre cas seria contrari a la igualtat dels ciutadans. Els il¡¤lustres signants s¡¯escapen al control judicial? Si fos aix¨ª, el nostre Estat no seria democr¨¤tic ni de dret.

I una acotaci¨® final. El que demanen coincideix amb la posici¨® d¡¯ERC, que probablement sostindr¨¤ el futur Govern S¨¢nchez. ?s per posar-se a tremolar!