Universitat i pol¨ªtica

Fa pocs dies un grup significatiu de professors de Barcelona i de tot Catalunya va publicar un comunicat en qu¨¨ urgia els rectors de les universitats a obrir les portes dels edificis i permetre, als estudiants que ho desitgessin, assistir a les classes de tots els professors que en fessin. ?s sabut que els professors solen preferir impartir la lli?¨®, fins i tot en moments de gran confusi¨® pol¨ªtica, o justament quan es produeixen aldarulls, perqu¨¨ tenen una edat que els fa m¨¦s proclius a l¡¯ordre i a la in¨¨rcia que les persones que tenen a les classes, que solen tenir entre 18 i 23 anys.

Caldria tot un altre article per esbrinar per quina ra¨® professors que van lluitar contra el franquisme fins al 1975 ¡ªels Fets del Paranimf, la Vaga dels Tramvies, la Caputxinada¡ª ara s¡¯abandonen a la reacci¨® que consisteix a voler dictar les seves lli?ons magistrals, tot oblidant que el magisteri intel¡¤lectual tamb¨¦ comporta, o hauria de comportar, una simpatia ¡ªalmenys una capacitat de di¨¤leg¡ª amb els estudiants contestataris. Per¨° fan la viu-viu, bo i considerant que la classe docent forma part d¡¯un col¡¤lectiu diferent de la classe discent: un gran error. Tots els universitaris, des de l¡¯estudiant m¨¦s jove fins al rector, es troben involucrats en una de les missions m¨¦s dignes i m¨¦s importants de les que poden donar-se en tota societat democr¨¤tica: mirar d¡¯entendre qu¨¨ succeeix, participar plegats en debats que aclareixin les posicions, els desigs i fins i tot les utopies, i adoptar comunament una actitud alhora c¨ªvica, intel¡¤lectual i pol¨ªtica. Que el Pla Bolonya hagi portat les universitats a una mena de pau id¨ªl¡¤lica, a un benestar tranquil i acomodat, no significa que h¨¤gim de donar per bo aquest pla, que, en general, ha estat nefast des de molts punts de vista, com ara les avaluacions continuades establertes nom¨¦s per evitar fracassos estridents a l¡¯hora dels tradicionals ex¨¤mens finals. (A Alemanya, per exemple, no fan ni ex¨¤mens finals cada curs; en fan un de molt seri¨®s al final de la carrera, i llavors Jahv¨¨ separa els justos dels injustos, els responsables dels irresponsables, els savis dels ignorants.)

L¡¯ideal, doncs, seria que grans assemblees de c¨¤rrecs electes de la universitat, amb el claustre de professors en ple i la classe estudiantil tamb¨¦ reunida, discut¨ªs els problemes d¡¯ordre pol¨ªtic que afecten la societat ¡ªencara que no afectin directament el transcurs de la vida acad¨¨mica¡ª i s¡¯arrib¨¦s a decisions col¡¤legiades en qu¨¨ result¨¦s innecess¨¤ria i antidemocr¨¤tica cap dissid¨¨ncia. Per¨° aix¨° no succeeix, fet que indica el grau de despolititzaci¨® no solament de la classe catedral¨ªcia, sin¨® tamb¨¦ de la classe discent.

Aquesta, a moltes universitats catalanes, est¨¤ representada sobretot per un ¨²nic sindicat des de fa una colla d¡¯anys, que ¨¦s el Sindicat d¡¯Estudiants dels Pa?sos Catalans (SEPC). No deixa de ser una denominaci¨® molt abstracta, perqu¨¨ de moment, que se s¨¤piga, els Pa?sos Catalans no existeixen com a unitat pol¨ªtica o institucional. Per¨° ¨¦s el sindicat que s¡¯ho menja tot: la major part dels estudiants no assisteixen a les assemblees que convoca el SEPC, per¨° tampoc no han estat capa?os de fundar uns sindicats lligats, o no, a les vindicacions de la classe obrera ¡ªla qual sempre ha desconfiat, amb un punt de ra¨®, dels universitaris¡ª, que practica un sindicalisme, afegim-hi, ara molt m¨¦s d¨°cil que les accions dels estudiants polititzats davant les pol¨ªtiques econ¨°miques, socials, culturals, educatives i culturals dels governs de torn.

Tot plegat no fa sin¨® posar en relleu la degradaci¨® de la vida universit¨¤ria. ?s una decad¨¨ncia que es fa palesa, com ja hem insinuat, en l¡¯absentisme pol¨ªtic de professors i estudiants, en les declaracions dels professors amics de l¡¯ordre i de l¡¯statu quo ¡ªcom si fos gaire brillant¡ª, en el poc inter¨¨s que mostren els rectors per donar a la pol¨ªtica dins la universitat el lloc natural que mereixeria en funci¨® de la transmissi¨® i la formaci¨® intel¡¤lectual dels membres que la componen, i en el tamb¨¦ nul inter¨¨s de molts estudiants a participar en alguna cosa m¨¦s que en la recepci¨® passiva de sabers que, diguem-ho de passada, tampoc no s¡¯adiuen, a les facultats de lletres, econ¨°miques, pol¨ªtiques, dret, empresarials, etc¨¨tera, amb el pols de la vida i amb els problemes socials dels nostres dies, incl¨°s el tema de l¡¯organitzaci¨® territorial del pa¨ªs.

Que sapiguem, als ¨²ltims deu anys no s¡¯ha fet ni un sol acte a la Facultat de Lletres de la UB ¡ª¨¦s un exemple¡ª per ajudar a aclarir l¡¯estat de les q¨¹estions m¨¦s punyents i controvertides que sacsegen el pa¨ªs ¡ªen tal cas, potser una clarivid¨¨ncia harm¨°nica hauria tret ferro a aquest proc¨¦s, que ja no se sap si ¨¦s revolucionari o involucionista. Els professors, cada dia m¨¦s amistan?ats amb la figura del petit-ma?tre, ofereixen sabers molt parcials, encara que siguin importants per a la formaci¨® professional dels futurs graduats, tot oblidant que ¨¦s la pol¨ªtica i la societat, agafada en tota la seva complexitat, all¨° que pot donar un sentit ple a la formaci¨® d¡¯un home o una dona de ci¨¨ncies o de lletres del futur, al servei de la societat a qu¨¨ pertany.