La maduresa de la immersi¨®

Encara que no m¡¯apassionen els assumptes de llengua, aquest dijous em vaig llan?ar apassionat a llegir l'article que Rudolf Ortega va publicar al Quadern d'aquest diari sota un titular incendiari: ¡°Adeu socialista a la immersi¨®¡±. La immersi¨® ¨¦s la ling¨¹¨ªstica i el socialisme se suposa que ¨¦s el del PSC de Miquel Iceta i Meritxell Batet, aix¨ª que per a mi es tractava d'una prim¨ªcia absoluta i altament inquietant. O el PSC havia perdut el seny en un mal tr¨¤ngol, o la realitat havia fet un gir sobtat i insospitat, en particular despr¨¦s del desastre catal¨¤ de Ciutadans.

Llegit l'article, les coses han tornat a l'ordre complex de la realitat biling¨¹e a Catalunya. El que ¨¦s dif¨ªcil ¨¦s entendre la lectura que fa Rudolf Ortega del document program¨¤tic del PSC amb vista al 14¨¨ congr¨¦s del partit. Del document no s¨¦ com Ortega dedueix la ren¨²ncia a la immersi¨® ling¨¹¨ªstica com a experiment d'¨¨xit, recolzat a Catalunya massivament i aplaudit fins i tot per experts i t¨¨cnics internacionals. El que tampoc veig ¨¦s com negar l'¨²s instrumental i ideol¨°gic que l'independentisme ha fet de la llengua a Catalunya.

Si el PSC est¨¤ recomanant l'estudi despolititzat i t¨¨cnic d'aquesta realitat d'¨¨xit, benvingut sigui

No obstant aix¨°, aquesta vegada, i per a enorme perplexitat meva, l'¨²s pol¨ªtic de la immersi¨® i del catal¨¤ no prov¨¦ de les portades neoespanyolistes de mitjans fastiguejats amb les demandes catalanistes, ni procedeix tampoc d'editorialistes de l¡¯ABC i El Mundo enfervorits en defensa de l'espanyol sin¨® d'un ling¨¹ista competent, expert en catal¨¤ i a m¨¦s catalanista, com ¨¦s Rudolf Ortega.

De l'¨¨xit de la immersi¨® ling¨¹¨ªstica no hi ha cap discussi¨®, ni raonable ni no raonable. Funciona b¨¤sicament b¨¦ des de fa trenta anys i ha garantit un creixement incessant, quantitatiu i qualitatiu, de l'¨²s i el coneixement del catal¨¤ a Catalunya, sense haver impedit ni atenuat o solapat l'¨²s ni el coneixement del castell¨¤ a la societat catalana. Per¨° de la mateixa manera que molts demanem des de fa anys la modificaci¨® acurada i freda d'alguns punts d'una Constituci¨® redactada fa quatre d¨¨cades, tampoc ¨¦s cap disbarat demanar tamb¨¦ la revisi¨® dels efectes negatius, nocius o indesitjables que hagi pogut generar la feli? implantaci¨® d'una llei d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica que fa tants anys que est¨¤ en funcionament. Si el PSC est¨¤ recomanant, com crec, l'estudi t¨¨cnic i despolititzat d'aquesta realitat d'¨¨xit, benvinguda sigui la demanda per evitar que convertim la immersi¨® ling¨¹¨ªstica en una d'aquestes rel¨ªquies intocables i sagrades que ning¨² pot invocar sota pena de c¨¤stig div¨ª.

?s la bona fortuna de gaudir d'una societat biling¨¹e la que aconsella comprovar possibles desajustos

No nom¨¦s es pot sin¨® que s'ha d'analitzar el comportament d'aquesta llei quan tots, o la immensa majoria a Catalunya, certifiquem el seu ¨¨xit en haver est¨¨s l'¨²s del catal¨¤ i no haver impedit ni limitat l'¨²s del castell¨¤. De fet, ¨¦s la mateixa bona fortuna de gaudir d'una societat biling¨¹e amb car¨¤cter general, de cultura i de costum, la que aconsella comprovar els possibles desajustos, defici¨¨ncies o desequilibris que hagi creat, en particular a la vista de la irregularitat demogr¨¤fica i ling¨¹¨ªstica del territori catal¨¤. Part de la riquesa biling¨¹e de Catalunya consisteix a saber corregir o esmenar els potencials desequilibris i assumir de manera compartida que en zones on el domini del castell¨¤ ¨¦s massiu o molt majoritari conv¨¦ refor?ar la doc¨¨ncia en catal¨¤, i en zones d'hegemonia ling¨¹¨ªstica del catal¨¤ ¨¦s preferible augmentar l'exposici¨® i l'¨²s del castell¨¤. La millor ra¨® i la m¨¦s leg¨ªtima que trobo per revisar i examinar el funcionament de la immersi¨® ¨¦s garantir l'¨²s equiparable i competent de les dues lleng¨¹es de Catalunya, o almenys les dues lleng¨¹es amb les quals la immensa majoria dels catalans ens guanyem avui la vida.

No voldria haver de tornar a sentir Fernando Savater, com va passar la setmana passada a Sevilla, censurar els catalans perqu¨¨ els robem als pobres la llengua castellana, i no voldria haver de repetir, com vaig fer a Sevilla despr¨¦s d'escoltar Savater, que els catalans disposem de dues lleng¨¹es, per a rics i per a pobres. Contra el que se sol repetir, el catal¨¤ no ¨¦s una llengua sense Estat: el seu Estat ¨¦s la Generalitat, i ¨¦s seva la compet¨¨ncia i l'obligaci¨® de garantir l'¨²s i el coneixement d'una llengua i l¡¯altra per millorar el biling¨¹isme que habita feli?ment entre nosaltres, sense incid¨¨ncies greus ni q¨¹estionament social d'una realitat afortunada i plenament madura: sense por a una revisi¨® de manteniment.