¡°Crec que he matat un pintor g¨°tic¡±

Poques vegades es produeix la circumst¨¤ncia que en una mateixa fam¨ªlia hi hagi quatre germans pintors. I encara menys, que a tots se¡¯ls consideri excepcionals. Aix¨° ¨¦s el que passa amb Francesc, Jaume, Pere i Joan Serra, autors d¡¯unes 50 obres (retaules i taules) que es troben entre les millors realitzades a finals del segle XIV a la Corona d¡¯Arag¨®. Per¨°, com passa amb la majoria d¡¯artistes g¨°tics, les seves biografies s¨®n febles i reconstru?des a partir d¡¯uns quants documents en els quals se¡¯ls esmenta i se¡¯ls atribueix una s¨¨rie de pintures disperses.

L¡¯aparici¨® a comen?aments de mes a la fira Tefaf de Nova York d¡¯una pe?a in¨¨dita, San Mart¨ª i el captaire, atribu?da als germans Jaume i Pere Serra, ha servit per posar ordre en aquesta estirp de pintors, als seus tallers i a les seves produccions, algunes de les quals continuen in situ, com el Retaule de l¡¯Esperit Sant de Santa Maria de Manresa i els dos del monestir del Sant Sepulcre de Saragossa. D¡¯altres han acabat en museus com el Prado, el MNAC i l¡¯Episcopal de Vic. La resta han desaparegut o es troben en col¡¤leccions privades nacionals i internacionals.

L¡¯estudi, realitzat per l¡¯historiador de l¡¯art Alberto Velasco, ha estat publicat per l¡¯antiquari argent¨ª Jaime Eguiguren, que despr¨¦s d¡¯adquirir l¡¯obra a Fran?a als hereus de Laurent Horny ¡ªun col¡¤leccionista i interiorista de la Costa Blava¡ª l¡¯ha portat a Nova York per vendre-la per m¨¦s de 300.000 euros.

¡°L¡¯obra ¨¦s excepcional des de tots els punts de vista. No ¨¦s normal que aparegui com un bolet una pe?a in¨¨dita dels Serra; una cosa comparable a la possibilitat que aparegui un nou giotto a It¨¤lia. Per a un historiador de l¡¯art, poder estudiar-la ¨¦s una joia, no pots negar-t¡¯hi¡±, explica Velasco, que afegeix que quan la pintura va arribar a mans de l¡¯antiquari s¡¯atribu?a a Jaume Serra, per¨° no hi havia dades de com ni de quan havia sortit de Catalunya. ¡°L¡¯obra, gaireb¨¦ quadrada, d¡¯1,5 metres de costat, va pert¨¤nyer a un retaule dedicat a Sant Mart¨ª i per l¡¯escut her¨¤ldic que parla, unes fonts amb aigua, la va encarregar alg¨² anomenat Font, Fontanet, Fontenella o similar¡±, afegeix.

Per estudiar-la, Velasco va revisar el centenar de documents coneguts sobre els Serra i totes les seves obres. I aix¨° l¡¯ha portat a fer canvis en les atribucions de moltes de les obres. En el cas de la nova pintura, per a ell no hi ha dubte que ¨¦s ¡°una feina col¡¤laborativa entre Jaume i Pere Serra feta entre 1375 i 1385¡±.

¡°Els experts sempre han defensat que el taller dels Serra era unitari de cap a peus, per¨° jo crec que no va ser sempre aix¨ª; hi va haver dos tallers, el del Francesc i el del Jaume i quan el Francesc mor el 1362, el Jaume i el Pere posen en marxa un taller familiar pr¨°piament dit en el qual porta la veu cantant el Jaume i quan aquest mor el 1389 ¨¦s el Pere qui el continua; per¨° en aquests 27 anys el Jaume i el Pere treballen de manera col¡¤laborativa¡±.

Per¨° el m¨¦s sorprenent, i segurament pol¨¨mic, ¨¦s que alguns d¡¯aquests germans pintors es queden sense obra: ¡°Crec que m¡¯he carregat un pintor¡±, assegura Velasco en refer¨¨ncia a Francesc Serra. La historiografia ha defensat que una obra procedent de la catedral de Barcelona, que avui es troba en una col¡¤lecci¨® particular de Madrid, ¨¦s seva a partir d¡¯un document en el qual se li encarrega. I per comparaci¨® d¡¯estil i t¨¨cnica se li han atribu?t cinc o sis obres m¨¦s. ¡°Per¨° ell no la va pintar. La va comen?ar el Jaume en morir el Francesc el 1362, com pot llegir-se en un document. I per efecte d¨°mino, el Francesc perd tota la seva personalitat pict¨°rica i es queda sense obres que passen al Jaume i els seus ajudants¡±.

Per a Velasco, avesat a la pintura g¨°tica, ¡°la hist¨°ria dels Serra ¨¦s una de les m¨¦s complexes i dures amb les quals m¡¯he enfrontat. La prova ¨¦s que mai no s¡¯ha fet una tesi sobre ells ni cap museu els ha dedicat una exposici¨®. ?s incre?ble¡±.

De fet, l¡¯estudi de Velasco que ha editat Eguiguren ¨¦s el segon dedicat per complet als Serra i el primer que publica un estudi t¨¨cnic sobre una obra seva, amb resultats sorprenents. ¡°S¡¯han localitzat tres tipus d¡¯or, un d¡¯aquests, el musiu, s¡¯utilitza en miniatures de llibres i ¨¦s la primera vegada que es documenta en una pintura g¨°tica a la pen¨ªnsula ib¨¨rica¡±.

La pe?a no es va vendre als Estats Units. ¡°Per¨° li han sortit molts pretendents¡±, assegura Eguiguren, que espera tancar d¡¯aqu¨ª a uns dies un acord que far¨¤ que la taula es quedi all¨¤. ¡°?s dif¨ªcil que un museu catal¨¤ pugui pagar una quantitat aix¨ª. Per¨° si es queda en un museu internacional far¨¤ que l¡¯art medieval catal¨¤ estigui jugant a la Champions¡±, rebla Velasco.